Cercador
Enemic
Un relat de: XvI- Compartir:
L’enemic ets tu. I vull que ho tinguis present a cada instant.
Ho té present. Assegut al sofà amb el cap enfonsat entre les mans, davant del televisor destrossat, enmig de la saleta violada, no li cal aquell abominable recordatori escrit a la paret per ser-ne conscient.
La nit ha estat cruel. L’esgarrifança d’imaginar aquella presència obscena regirant la seva vida li corrou les entranyes. Sí, sóc l’enemic, i tu el meu. Però ell és fràgil en comparació. Senzill, honest, vulnerable. Incapaç de fer mal. Com enfrontar-s’hi? Com fugir? Es frega les adolorides temples palpitants tot avaluant el desastre. La sala encara n’ha sortit ben parada. A la cuina sembla que hi hagin calat foc i el dormitori és tot potes enlaire, amb el matalàs estripat a cops de ganivet, sens dubte, amb l’encesa ràbia de no poder estripar el seu cos de la mateixa manera.
Per ventura el moble bar ha quedat dempeus. Decanta un parell de dits de vodka en un got supervivent i s’acarona amb ell. Quan va començar tot allò? La botella no té respostes. Primer havia estat un conflicte menor, una queixa latent que es va allargar massa fins esclatar. Per què no s’hi va encarar a temps? Perquè sempre ha estat dèbil. Dèbil, sí, fràgil és massa condescendent. Reomple el got satisfet amb la definició; no és per fragilitat que ho deixes perdre tot; que et quedes contemplant impassible com la vida se’t va escolant per entre els dits. És quelcom més intern, més profund, menys lloable. Quelcom que el vodka no pot cremar mentre s’endinsa en tu.
S’incorpora amb el moviment brownià de l’embriaguesa, ensopegant amb la tauleta i tombant l’ampolla buida. Té clar què vol fer i res no li impedirà. Obre la porta del bany d’una patada. Arrenca la tapa del wàter i la llença amb follia contra el mirall esmicolant-lo. Escampa el contingut dels calaixos fins que troba un pintallavis de la seva ex. El contempla amb un somriure etílic, i escriu amb grans lletres vermelles: L’enemic ets tu i vull que ho tinguis present a cada instant.
Ho té present. Assegut al sofà amb el cap enfonsat entre les mans, davant del televisor destrossat, enmig de la saleta violada, no li cal aquell abominable recordatori escrit a la paret per ser-ne conscient.
La nit ha estat cruel. L’esgarrifança d’imaginar aquella presència obscena regirant la seva vida li corrou les entranyes. Sí, sóc l’enemic, i tu el meu. Però ell és fràgil en comparació. Senzill, honest, vulnerable. Incapaç de fer mal. Com enfrontar-s’hi? Com fugir? Es frega les adolorides temples palpitants tot avaluant el desastre. La sala encara n’ha sortit ben parada. A la cuina sembla que hi hagin calat foc i el dormitori és tot potes enlaire, amb el matalàs estripat a cops de ganivet, sens dubte, amb l’encesa ràbia de no poder estripar el seu cos de la mateixa manera.
Per ventura el moble bar ha quedat dempeus. Decanta un parell de dits de vodka en un got supervivent i s’acarona amb ell. Quan va començar tot allò? La botella no té respostes. Primer havia estat un conflicte menor, una queixa latent que es va allargar massa fins esclatar. Per què no s’hi va encarar a temps? Perquè sempre ha estat dèbil. Dèbil, sí, fràgil és massa condescendent. Reomple el got satisfet amb la definició; no és per fragilitat que ho deixes perdre tot; que et quedes contemplant impassible com la vida se’t va escolant per entre els dits. És quelcom més intern, més profund, menys lloable. Quelcom que el vodka no pot cremar mentre s’endinsa en tu.
S’incorpora amb el moviment brownià de l’embriaguesa, ensopegant amb la tauleta i tombant l’ampolla buida. Té clar què vol fer i res no li impedirà. Obre la porta del bany d’una patada. Arrenca la tapa del wàter i la llença amb follia contra el mirall esmicolant-lo. Escampa el contingut dels calaixos fins que troba un pintallavis de la seva ex. El contempla amb un somriure etílic, i escriu amb grans lletres vermelles: L’enemic ets tu i vull que ho tinguis present a cada instant.
l´Autor
20 Relats
90 Comentaris
49764 Lectures
Valoració de l'autor: 9.53
Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).
Altres bons moments viscuts:
Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"
Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.
Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"
Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.
També em podeu llegir a www.relateria.com
El meu mail: axlroig a gmail.com