L'Astronauta

Un relat de: XvI

-Quan surtis d'aquí et creuaràs amb un gat negre...
-Ui sí!, i això porta molta mala sort, no?
-Això és una bajanada; supersticions ridícules. -En Sergi va pensar que aquesta vessant didàctica no li anava gens amb la pinta d'atracció de fira que duia-. No obstant és quelcom molt marcat -va seguir ella-; com el principi d'un capítol. El destí no depèn de passar o no per sota d'una escala, però té punts d'inflexió i aquest n'ha de ser un.
El Sergi no era supersticiós, ni creia en els vidents. S'havia assegut a la taula d'aquella endevinadora, més que res, perquè estava bona. Per un moment inclòs s'havia divertit imaginant que la dona endevinava el motiu pel qual s'hi asseia, però ella no va donar mostres ni d'ensumar-s'ho; tan bon punt s'hi va asseure va començar a dir ximpleries, enginyoses sí, però ximpleries.
-Després, quan arribis a la seu de l'Agència Espacial Europea et discutiràs amb algú. Res seriós, però et tindrà malhumorat fins a l'hora del llançament.
"Molt bona, però era fàcil" -va pensar- Tothom sap que demà hi ha un llançament. De fet, per això està muntada la fira i tota aquesta parafernàlia paracientífica que viu de la gent que ve a veure l'espectacle. I el distintiu del seu uniforme el delatava. Ja feia estona que se n'havia penedit de no haver-lo tapat amb algun adhesiu, com feien sempre, per evitar-se els curiosos.
-A partir d'aquí tot es torçarà. -Va afegir ella.
-Ah sí? i Cap on es torçarà? Cap a la dreta o cap a l'esquerra? -A la mirada d'ella va quedar clar que no li havia fet gens ni mica de gràcia; potser perquè intuïa que no la prenia de manera seriosa.
-Hi haurà condensació d'aigua. L'enginyer ho atribuirà a una fuita dels circuits d'evacuació i no li donarà importància. No descobriran l'error fins que uns tremolors els facin investigar-ho a fons, però llavors ja serà massa tard.
-Sí, mira... -en Sergi es va aixecar-. Em sembla que ja tinc prou informació. -Amb dissimulada mala gana va deixar caure un bitllet sobre la taula, i va començar a girar-se per marxar.
-Espera! -ella el va frenar estirant-lo de la màniga i, aprofitant el breu instant de desconcert, va escriure unes línees apressades en un paper mentre li repetia que el destí no era inamovible-. No l'obris fins que arribis al Cosmòdrom, si us plau.
En Sergi va agafar el sobre sense saber ben bé per què. Alguna cosa en la mirada d'ella, o la sensació que si no el prenia donaria a entendre que li feia por la predicció. En qualsevol cas, el fals somriure se li va esborrar unes pases més enllà, i el sobre va acabar a la butxaca del pit. Va maleir el moment en que se li havia acudit de sortir a donar un tomb per entre la gent corrent. Sempre li passava igual: quan més se n'allunyava més els trobava a faltar, fart de la pedanteria i les enveges que s'amagaven sota la hipòcrita façana de la companyonia; no obstant, quan sortia a barrejar-se amb ells, queia víctima d'un sentiment de rebuig; d'aversió cap aquells éssers simples que es conformaven amb veure com s'envolava un coet amb un estúpid somriure de satisfacció, sense semblar comprendre tot el que es perdien. I només calia alçar el cap per veure la lluna!
Els vigilants del control d'entrada li van dedicar una mirada severa. Per ells devia ser una diva abusant dels seus privilegis, potser per això se'ls va insinuar un somriure mentre li indicaven que l'esperava el director de vol.
-Ho havies de fer, no? -en Milt Reeves, director de vol, no es va molestar ni en dir un protocol·lari "bona nit".
-Què he fet?
-Sortir. Saps perfectament que no està permès.
-Això no és veritat...
El director el va interrompre. -Sortir la nit abans del llançament és una estupidesa! L'única cosa que pots aconseguir és perjudicar la missió.
-Au va! -en Sergi tenia el cul pelat de sortir en missions a l'espai i, per imponent que fos la figura d'en Milt, sabia que no estava en fals- Això en el passat, quan calia el període de quarantena abans dels llançaments, però ara amb la sterylicine ja no té cap sentit. A més, cadascun de nosaltres té dos suplents i...
-Se me'n fot!
En Sergi va decidir que era inútil discutir. El director tenia ganes de cantar-li les quaranta i ho faria tant sí com no. La falsa gitana i la discussió. I el mal humor també es podia considerar encertat. Per un moment va sentir un nus a l'estómac i, mentre en Milt seguia el seu monòleg, va buscar la carta a la seva butxaca. La va trobar enganxada junt amb la foto de la seva dona-. Es pot saber què fots?! -"El gat" va pensar en Sergi; "no he vist cap gat. Ni negre ni de cap color. La predicció és falsa" i ho va tornar a desar tot a la butxaca.

A la cabina dels tripulants, les veus es barregen desordenadament. "Uau! preparats pels focs d'artifici". Se senten rialles i retrets dels aprensius, però en aquella postura, i amb el camp visual limitat pel casc, es fa difícil saber qui són els uns i qui els altres. "Voleu fer el favor d'estar per la feina!". Inclòs les veus sonen similars a través de la radio.
En Sergi no és dels uns ni dels altres. No és especialment espantadís, però no sent cap plaer a fer bromes fàcils i suades. "Fase d'inclinació. Tot ok". En aquells moments és quan torna a sentir-se prop dels que s'han quedat a terra "uou! a-i-x-ò-é-s-f-l-i-p-a-n-t"; prop dels ingenus del somriure embadalit que miren com una llengua de foc s'aixeca treballosament des del terra. "Gir gravitatori completat". Ell és un d'aquells éssers simples. Un dels proscrits; dels qui no pinten res i s'han d'acontentar a mirar la vida com els supera. "Separació dels coets auxiliars completada". Per això els odia tant, perquè li recorden que pertany a aquest mon, i que per molt que se'n vulgui allunyar sempre hi ha de tornar. "Felicitats! esteu en òrbita!". En Sergi es va sentir molt lluny d'allí, a ran de terra, captant l'enorme vibració que la nau transmetia, sota els seus peus, en el moment de produir-se l'encesa del propulsor i alliberar-se del lligam de la gravetat. "Què és això? Teniu algun indicador encès?". Lluny d'aquell entorn hostil i fred, i màgic alhora. Un entorn que corprenia i intimidava a la vegada. "Sembla que hi ha líquid als tubs d'alimentació". En Sergi es va sentir de sobte sacsejat. "Sí, és un líquid, semblen gotes d'aigua", es va dur la mà a l'uniforme buscant en les butxaques la foto de la seva dona. La carta encara hi era enganxada. Tremolós la va obrir.

"No em creus pels teus prejudicis. Per la teva formació científica. Si t'hagués dit que havia viatjat en el temps, des del futur, per prevenir-te, m'hauries cregut? No ho sé, però sí sé què penses ara: jo no he dit pas que el veuries el gat, he dit que t'hi creuaries. Anul·la el vol!"

Comentaris

  • És un bon relat![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-04-2006 | Valoració: 9

    Lamento ho haver-lo llegit del tot (perquè enganyar-nos).

    Pel que he llegit, un tros considerable, està ben estructurat, és imaginatiu, i té allò especial que fa que un relat passi de conjunt mer de lletres a literatura.

    Quins astronautes més extranys... Molt curiós, en efecte.

  • Ah!! per cert[Ofensiu]
    Cassiopeia | 07-06-2005

    Moltes gràcies pel teu comentari...
    No crec que tinguin la barra de fer-nos pagar per anar a la platja....

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Cassiopeia | 07-06-2005

    M'ha agradat...M'ha agradat la part tecnològica, la visió científica de la vida...Però sobretot m'ha agradat el paper de la vident...tan segura.
    Final obert....
    Molt bé
    Menys mal que hi ha vidents que malgrat creure en la predicció del futur, no creuen que el destí sigui fix, no?

    Una abraçada

  • De supersticions i estels[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-05-2005

    La concepció científica de la vida i la mirada de superioritat del protagonista el fan estar en un lloc llunyà, més que no a l'espai, de la resta dels mortals. Més enllà del fet de creure o no en prediccions de futur, em sembla que el missatge és un crit contra la prepotència (però puc ben bé equivocar-me, hi sóc especialista). M'ha agradat el relat, encara que t'he de dir que m'ha faltat una mica més de descripció del moment des de l'enlairament fins al final, passa tant ràpid que no m'ha creat l'expectativa necessària per la carta. No sé si m'explico...

  • Bon relat[Ofensiu]
    qwark | 26-05-2005

    Està ben estructurat i la temàtica prou interessant (bé, a mí m'agrada especialment la ciència-ficció). Potser trobo una mica arriscat el que fa la vident, d'intentar alterar el passat (si hagués aconseguit evitar l'accident, en el futur, no hauria decidit viatjar al passat per evitar l'accident, no? Llavors l'accident s'hauria produit). Dóna molt de si.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

XvI

20 Relats

90 Comentaris

42179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.

Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).

Altres bons moments viscuts:

Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"

Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.

Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"

Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.

També em podeu llegir a www.relateria.com

El meu mail: axlroig a gmail.com