El sexe

Un relat de: XvI

-Per què plores?
-Deixa'm!
La porta és tancada per dins, i ell la sent plorar des del llindar de la consciència, encara amb les parpelles enganxades per la son. S'incorpora al llit i prova d'esbrinar quant pot fer que ella està desperta.
-Nuvolet, sis plau -"nuvolet", que llefiscós li sona, però se sent obligat a dir-ho. A ella li agrada.
El frec del passador en moure's, indica que ha alliberat la porta.
-Què t'ha passat?! -L'aspecte d'ella és horrorós, d'haver plorat tota una nit després de rebre la pitjor notícia. La seva pregunta només aconsegueix fer reaparèixer els plors.
-He perdut el sexe.
-Què?
-Que he perdut el sexe! -diu amb to molest, com si fos la darrera cosa que necessités fer-se repetir en el món.
-Perdut?
-Sí, sí... Perdut... El sexe, he perdut el sexe. -Ara el mira amb expressió quasi burlesca, amb els ulls oberts dient-li "que ets tonto o què?".
Ell es queda uns instants paralitzat. Després, amb precaució, cercant les paraules, pregunta -Però...Com?..On?...
-Tu ets imbècil! -Fos quin fos, acabava de fer el moviment que esperava aquesta reacció per esclatar.
-Jo... és que... no t'entenc. Has perdut les ganes?
-El sexe! -en un crit- el se-xe -espaiat, mastegant tota la paraula- he per-dut el se-xe -separant les síl·labes i, davant la seva incredulitat, s'obre la bata en un exhibicionisme rabiós-. Veus! No tinc sexe!, l'he perdut.
Ell quasi perd el sentit. Semblava flotar sense saber en quin món estava. Cercant una explicació lògica. Així era ell, sempre buscava explicacions lògiques per a tot, per infumables que resultessin aquestes, i si no en trobava cap es desorientava, s'abatia, es desinflava.
-No... no estaràs somiant? -era la tonteria més absurda que es podia dir. Li costava pensar amb claredat amb aquella visió grotesca davant seu.
-Si estigués somiant pots estar segur que tu no hi sortiries! -i en silenci va afegir "babau! que ets més curt que una soca". A vegades no entenia perquè s'havia enamorat d'ell. Algun cop s'havia enamorat d'ell? o tot plegat va ser un accident per no estar sola? En qualsevol cas, l'única explicació de que estiguessin junts era ella, perquè ell amb prou feines era capaç de pensar per si sol. Si no fos per ella, pel que deia ella, el que feia ella, el que ell era capaç de fer gràcies a ella, el que n'estava...d'ella. "Merda!". Ell la mirava amb l'expressió perduda i enseguida va notar com la por l'envaïa amb un estrany pessigolleig que la feia sentir-se més lleugera primer per, de sobte, fer-la sentir pesada com el plom. "Ella!" i ara què? Ara que ja no era "ella", que havia perdut la condició que la feia ser "ella", Què era ara? "Allò"? Que passaria ara amb l'Albert? Ja no importava tant si n'estava enamorada o no, importava saber com canviava "ella" per "allò" sense perdre l'imbècil.
-Albert. Tu...? -la seva veu mai sonava tan tremolosa- Tu, m'estimaràs igual, no? encara que hagi perdut el sexe.
-Eh? Jo...sí...clar...però...com...vull dir, el sexe no es pot perdre pas així com així.
-Vols buscar-lo tu?! -Però el seu to no sona ni la meitat d'agressiu que altres vegades i, de sobte, trenca a plorar. -No sé, Albert. No sé com, ni quan, ni perquè-. Ell l'abraça i per primer cop no li sembla tan imbècil-. No m'agrada no tenir sexe.
-Tranquil·la, no ploris.
-Tinc tota la roba de dona! -ell l'acarona convidant-la a callar amb un gest familiar-. I a quin lavabo aniré, eh?
-Doncs, suposo que pots anar als dos. -ell intenta calmar-la sense saber ben bé de què.
-Jo vull anar al de dones! vull tornar a ser dona!
-No et preocupis, tot s'arreglarà. Potser se't passa -i buscant una alternativa racional diu- potser es pot operar. Ara fan autèntiques...
-Què?! -Ella va saltar- Ets...Déu meu! -Allà tornava a estar l'imbècil!. Ella perd el sexe i ell només pensa en operar-la i posar-n'hi un de postís. Clar!, sense sexe ja no té cap interès per ella. -A la fi, tots sou iguals. Teniu el cervell entre les cames!
-nuvolet.
-Calla! -Ella s'espanta i tot del seu nou to autoritari. Ser "allò" enlloc de ser "ella" la fa més forta; i al seu davant aquell babau mirant-la amb cara d'acollonit-. Només em vols pel sexe? doncs et fots! Ja no en tinc de sexe. Aquí et quedes, incapaç de poder apreciar el que tenies.

L'Albert havia quedat bloquejat per alguna estranya força externa, mentre veia com ella recollia quatre coses i desapareixia donant un cop de porta. Per la seva ment desfilaven ella, el seu sexe, els seus canvis d'humor, la seva forma de ser.
Va entrar al bany disposat a alleugerir la bufeta i en aixecar la tapa la va veure. "Ella", o més ben dit, el seu sexe; ella sense crits, sense manies, sense depressions,ni plors,ni retrets. Només ella; només la seva felina passió embriagadora.
Va començar a pensar en la millor manera de rescatar-la d'aquella situació indigna, recollir-la amb un mocador de seda, dutxar-se junts i dur-la al llit. De ben segur, si pogués parlar seria el lloc que triaria ella; -"ella" sense "allò"- pensava mentre la veia allà, davant seu, surant en l'aigua de la tassa de vàter. "Com havia dit quan va marxar? Deixem-ho córrer?" "Potser sí" va pensar "Potser el millor serà que ho deixem córrer" i va prémer el botó de la cisterna.

Comentaris

  • k crack![Ofensiu]
    AnNna | 16-01-2006 | Valoració: 9

    és molt bo... ;)

  • Ostreeeesss!!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 22-12-2005 | Valoració: 10

    Hola! que tal?
    és la primera vegada que et llegeixo, i veig que el relat és de fa temps... però m'ha semblat boníssim!!! Un dels millors que he llegit: per la seva originalitat, la manera de tractar el tema i el final tan sorprenent i divertit. Enhorabona!!
    Petons!

  • Uooo!!![Ofensiu]
    Deepangel | 05-07-2005 | Valoració: 10

    Aket relat és boníssim! s'hi barregen d'una manera excel·lent els sentiments dels dos, l'humor, la por, i una situació irreal. Un cóctel molotov difícil de fer, però equilibrat. el final també és bo i sorprèn. M'ha agradat molt llegir-te. Seguiré tafanejant què més tens per aquií. Muasss!

  • Primera impressió: [Ofensiu]
    Lila i rRacional | 08-06-2005

    excel·lent!

    Sí, sí.. molt bé.
    I mira que perdre el sexe no deu fer gràcia... m'ho imagino i... fa por!

    Et seguiré llegint dp d'aquesta arribada triumfal!

    Humor molt ben aconseguit, enhorabona!

  • Un relat digne...[Ofensiu]
    NinniN | 19-05-2005

    Un relat digne de fer-ne una pel.lícula a l'estil Mulholland Drive!

    Molt bó, si senyor. Ara només faltava que al tirar la cisterna, el sexe que desaparegués sigués el d'ell, o alguna història semblant.

    El que més sorprén, és el respecte amb que tractes una falta de respecte entre una parella.

    Lograt, sí senyor!

    Una abra´çada,

    NinniN-

  • Ho va perdrer per despistada !.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 18-05-2005 | Valoració: 9


    M'he fet un tip de riure, està mol bé, el final fantàstic.
    -Deixem-ho córrer ?.-
    Ja sento el soroll de la cisterna !!. jajajaja.
    Felicitats.


  • Hola XvI... primer cop que et llegeixo...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 13-05-2005

    primera impressió positivíssima!!!!

    Bo, molt bo el teu relat...

    ara resulta que ella ja no és ella sense allò

    SENSE EL SEXE VULL DIR!!!!!

    I ell? ell és ell perquè té allò que el fa ser ell, oi?

    Humor de primeríssima escola és el que m'ha semblat aquest teu relat, que per cert... està molt però que molt ben trobat tot plegat.

    I quan tira la cadena...

    potser si qu ja li està bé i tot eh!!

    VINGA COMPANY...

    UNA FORTA ABRAÇADA!!!!!!

    Una cosa :

    et seguiré llegint!!!

  • No és tan imbècil com sembla[Ofensiu]
    Màndalf | 13-05-2005

    XvI, molt bona la idea del relat; ja sé perquè pintes l'Abert com un babau,... al final resulta que tira de la cadena,.. collonut! O potser no és tant imbècil i prefereix fer-se palles que aguantar el nuvarró?
    També bo quan ell diu una cosa i ella interpreta el que vol (quan diu que es pot operar); això em sona,...
    Respecte a l'exposició, hi ha alguna frase que l'he tingut que llegir dues vegades i m'ha fet perdre una mica el fil. Però m'ha agradat.
    Salut.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

XvI

20 Relats

90 Comentaris

42179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.

Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).

Altres bons moments viscuts:

Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"

Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.

Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"

Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.

També em podeu llegir a www.relateria.com

El meu mail: axlroig a gmail.com