Nadal 2099

Un relat de: XvI

Juga amb l'estrany objecte a la mà. Al seu costat, ella se'l mira encuriosida sense entendre ben bé què passa. L'home amb el que comparteix el seu temps, des de fa tant que no recorda existència sense ell, abandona les frases abans d'acabar-les, remugant, parlant amb ell mateix, com si ella no hi fos. No li té en comte. El coneix prou per no sorprendre's del seu humor tant canviant.
-Mira'l! -amb els binocles ell l'ha de veure molt millor- allà com si res. Em fa una ràbia que...
Ella s'abstreu una estona. Està segura que ell ni ho notarà ni li importarà i això, de cop, se li presenta com una gran virtut; com una complicitat ideal: ell en té prou de saber que la té allà, i ella en té prou de saber que ell és allà, i en la proximitat dels cossos les ments es poden allunyar enjogassades.
-Fins i tot pastura! -ell no l'ha mirada en tota l'estona, ella no ho ha analitzat-. Què en deu fer de l'herba?
A ella no li importa, li agrada l'herba, li agrada mirar-la de lluny, els tons verdosos, la sensació de suavitat. Li agrada el contrast amb la fredor de les pedres i amb els núvols esponjosos. L'embriaga la natura, la fa sentir-se lliure, alegre; no entén per quin motiu a ell sembla irritar-lo tant.
-És horrible. -Sense apartar ni un segon la seva mirada del cabirol, aferrant-lo amb els ulls perquè no escapi-. Com hem pogut arribar a aquests extrems?
Quan diu aquestes frases, ella el veu més vell. No com quan es relaxa i es deixa dur, que llavors sembla fins i tot més jove que ella. La diferència d'edat mai li ha importat, només el pes feixuc del "abans les coses no eren així".
Ell segueix jugant amb aquell objecte, donant-li voltes entre els dits, ella aixeca la mirada i es topa amb els seus ulls, mirant-la amb una insana excitació.
-Ja n'estic fart de tanta merda -Ho diu amb un to cansat que recolza les seves paraules -. Ja en tinc prou de tanta opressió tecnològica.
Ella se n'adona per primer cop que no porten els transmissors connectats, però allà rodejada de tanta pau no sent l'habitual indefensió que l'angoixa quan hi ha una caiguda del servei d'intercomunicació permanent.
-No puc pair tanta submissió. Ens han convertit en esclaus. La gent amb prou feines surt al carrer. I quan surts encara és més depriment, tot és fals, tot ens ho han posat per entretenir-nos, per distreure'ns i que no puguem pensar per nosaltres mateixos, perquè no descobrim fins a quin punt ens tenen anul·lats. I la pròpia gent s'afanya a perpetuar-ho! -Acompanya la seva indignació negant amb el cap-. Em faig creus. La gent té por de perdre el que té. Fixat! el que té! -els ulls d'ella semblen dir "no t'acabo d'entendre" -. Tenen por de perdre el que tenen -insisteix-, però si no tenen res!
Ella intenta acaronar-li la mà i ell l'aparta protegint l'objecte.
-Nadal. -els seus ulls revelen ara una obscura determinació- Volen que comprem, que gastem, que mengem, que beguem i ballem. Ho tenen tot estudiat i controlat. Ens bombardegen des de petits, ens fan creure que és el que nosaltres volem. -es frena un instant tot veient l'expressió d'ella, entre la incomprensió i la por-. Que no ho veus? Nadal, Setmana Santa, Estiu... som autòmats cremant etapes. Però aquest any serà diferent. Aquest any no hi haurà Nadal -ella s'aparta -. No, no tinguis por. No els faré cap mal. Només els sacsejaré una mica, els despertaré, faré que obrin els ulls. Saps? Tot aquest temps que et vaig dir que feia un projecte per la universitat? No era cert. He estat construint això -i exprement-lo entre els seus dits li mostra l'objecte-. Això destruirà tots els fruits de la ciència i deixarà a la gent tranquil·la, sola, perquè pugui retrobar la seva ànima. Fora llums, fora publicitat, fora comunicadors.
-Però, no ho pots fer. No pots destruir-ho tot. Faràs mal a molta gent.
-No els faré mal! Que no ho veus? els alliberaré!
-Però... i els hospitals? i...
--No ho faré prop de cap hospital! només afectarà un parell o tres de barris. D'acord, potser també algun hospital, però en quedaran suficients. No és una arma global. L'objectiu no és deixar el món sense tecnologia, l'objectiu és fer-lo reaccionar! Serà la mateixa gent la que, quan hagi passat per l'experiència despertarà i actuarà -es gira cap el cabirol per comprovar amb els binocles que segueix allà-. Si no reaccionen és que està tot perdut.
-I que fa això? -ella assenyala l'objecte.
-Mira. Veus aquell cabirol? és mecànic. Un robot. Ja no queda fauna, se la van carregar tota, li van treure l'espai vital. Tots els animals que et puguis trobar per aquí són falsos, per mantenir-nos contents i distrets.
-ella mira el cabirol sorpresa, sense poder-ho creure.
-Tampoc em creus, no? Doncs ara t'obriré els ulls. -Apunta l'objecte cap el cabirol i prem l'únic botó que s'hi veu-
Cent metres més enllà, el cabirol aixeca el cap com sorprès per un soroll. Dubta durant uns breus instants i després s'allunya àgilment.
-Merda! No pot ser. -ell es mira l'objecte estranyat-. No pot haver fallat, no ho entenc. Anem! haig d'anar al laboratori a comprovar que ha passat.
Al seu costat ella no s'aixeca. Els seus ulls són totalment negres i buits de vida, del seu pit surt un brunzit agonitzant.
El seu rellotge tampoc funciona.

Comentaris

  • 90è desaniversari[Ofensiu]
    iong txon | 13-12-2009 | Valoració: 10

    Ves per on, ja només falten noranta anys! En el norantè desaniversari d'aquest relat excel·lent m'ha semblat que valia la pena posar-lo entre els últims comentats …i què caram, fa temps que no ho feia, però aquesta vegada em ve de gust valorar-lo.

    Bones festes, malgrat tot

    Quim

  • Deepangel | 05-07-2005 | Valoració: 8

    Al·lucinant. I un final boníssim. No t'agrada massa el sistema capitalista, veig, eh? ;P Podries allargar-lo i tot.

  • Aquest és dels que m'agraden[Ofensiu]
    Màndalf | 13-05-2005 | Valoració: 9

    M'encanta aquest relat, XvI. Li has tret molt bé el suc a la idea. A l'argument li has anat posant pinzellades d'emoció que enganxa i et fa seguir. I el final és de lo millor. Felicitats.

    Veig que tenim Nadals com ara per anys,...no? i un dubte,... vols dir que s'extingiran primer les dones que les cabres? (ep! que és conya, eh!)

    Salut.

  • molt bo[Ofensiu]
    iong txon | 19-02-2005

    aquest desenllaç final. En general m'agraden els relats futuristes perque trobo que requereixen una bona dosi d'imaginació. Però gairebé sempre són massa pessimistes o fins i tot catastrofistes. Està bé perque és una manera de donar-nos un toc d'atenció, sacsejar la gent, sense fer-nos massa mal...

  • Asimov[Ofensiu]
    Biel Martí | 30-01-2005

    No sé si t'agrada l'Asimov o no, però aquest relat m'hi ha fet pensar. El final m'ha encantat, és d'allò més ben trobat i tot està molt ben recreat, potser t'animaria a extendre'l i tot.

  • el món dels robots[Ofensiu]
    Shu Hua | 07-12-2004 | Valoració: 8

    sí que n'és, d'original, també aquest relat. I és cert: la teconologia se'ns menja. Està força bé.
    Glòria

Valoració mitja: 8.75

l´Autor

XvI

20 Relats

90 Comentaris

49508 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.

Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).

Altres bons moments viscuts:

Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"

Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.

Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"

Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.

També em podeu llegir a www.relateria.com

El meu mail: axlroig a gmail.com