Cercador
Duros a quatre pessetes
Un relat de: XvI- Compartir:
En Harry s'havia quedat fins tard a la fàbrica repassant la comanda que acabava d'arribar. Quan va estar convençut que mancaven caixes, va anar a cercar l'encarregat. Va pujar fins a la planta d'oficines i no el va trobar. No quedava ningú, a excepció dels peixos grossos que fumaven i bevien sorollosament al despatx.
Potser perquè creien que estaven sols, no es molestaven a dissimular la conversa i va ser així com en Harry va sentir-los parlar de les accions d'aquella companyia que, deien, pujarien com l'escuma.
En Harry va marxar calladament i durant tota la nit va rumiar què fer amb aquella informació. Sabia que es guanyaven fortunes a la borsa, però ell mai s'hi havia ficat; amb el seu sou no podia tirar cap tros a l'olla, i l'única vegada que va estar temptat de comprar, el seu cunyat, director d'un banc, el va desanimar; "no compris matèries primeres, són un valor inestable" li va dir, i ell no va comprar perdent el que després es va revelar com una gran oportunitat.
Sempre va dubtar si el cunyat l'havia aconsellat malament per fer-lo quedar com un imbècil amb la dona, però això ja són figues d'un altre paner.
L'endemà, va visitar un agent financer i va comprar aquelles accions. Ho mantingué en secret durant unes setmanes; el temps que van trigar a pujar deu punts.
Aquell primer èxit el va animar a agafar el bou per les banyes. La feina era mal pagada i qualsevol manera legal de guanyar uns diners extres seria benvinguda. Va consultar tímidament els seus amics. Es va sorprendre de saber que tots tenien els estalvis invertits en borsa, i que els havien multiplicat. La vergonya es va tornar frustració; li caldria recuperar el temps perdut per posar-se al seu nivell. Els amics li van parlar d'una empresa de cotxes i una de canonades, inversions segures segons deien. A ell li sonava a xinès i a més no li quedava líquid després de la primera compra. Per reunir la quantitat que li proposaven trigaria mesos. Però els seus amics tenien més experiència, li van explicar que podia comprar a crèdit, avalant gran part de la compra amb les pròpies accions. Allò era tan sorprenent que va necessitar que el seu nou agent financer li confirmés. I quan ho féu, va comprar accions de les dues companyies.
En pocs temps era ric, les accions duien tres anys pujant. I allò no era res, va pensar, el més calent és a l'aigüera.
Un dijous es va llevar decidit a deixar la feina. Es dedicaria a comprar accions i amb el seu olfacte aviat seria milionari. Quan va arribar a la fàbrica la reixa era tancada i tots els obrers al carrer amb cara de preocupació. Era l'octubre del vint-i-nou.
Comentaris
-
carai!!!!![Ofensiu]perunforat | 11-04-2011
"l'escabarat" m'ha deixat astorada, coi de final imprevist, com mola no esperar-s'ho, i de cop i volta, zasssss...un final que no m'havia ni passat pel cap!
A veure si ben aviat hi ha un duel, tot i que el llistó és molt alt i jo ja he perdut més d'un accent...
Arreveure i felicitat per relat Beta!!!!!!!!!!!!!!!
-
Recordatori[Ofensiu]AssociacioRelataires | 05-01-2011
Benvolgut/ada relataire:
Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) volem recordar-te que està en marxa el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”.
Et convidem a consultar les bases d’aquesta convocatòria actualitzada (les trobaràs a la pàgina d’inici d’RC) i a participar-hi de nou amb el teu relat (només cal que s’adeqüi a l’extensió prefixada i que pertanyis a l’Associació).
Gràcies a l’avançada,
ARC
-
gracies!![Ofensiu]plàcidaploma | 19-02-2010
Gràcies XvI pel teu comentari... per l'estímul i perque m'ha permès llegir-te... Em sembla genial com ho fas...!!
No deixis d'escriure... -
Crack[Ofensiu]Unaquimera | 26-05-2009
De pobre no se'n surt ningú tan fàcilment, ja queda clar! Va triar mal moment, aquest malaurat protagonista, per dedicar-se a invertir en borsa...
El final, un xic sorprenent quan es llegeix però molt coherent amb els paràgrafs anteriors, em sembla adient i oportunament presentat. Molt ben ambientat i portat fins al final tot i la brevetat del text, el relat es mereix ser guanyador.
T'envio una abraçada de les bones,
Unaquimera
-
ehem, ehem[Ofensiu]perunforat | 05-04-2009
El títol és molt suggerent amb l'afegit que el repte era de frases fetes!No t'hauràs inspirat en algun article que va escriure Groucho Marx sobre el crack del 29? He tingut una lleugera intuïció sobre aquesta suposició (que consti que m'he fet jo!)(jiji). Pobre Harry...que va es va decidir a "agafar el bou per les banyes"!
Bon treball, alfabeta, i moltes felicitats pel triomf!
-
Comentari de la jutgessa al relat guanyador del repte[Ofensiu]nuriagau | 04-04-2009 | Valoració: 10
Una història que ens parla, amb l'extensió màxima de 450 paraules, sobre l'economia americana abans del crack del 29. Has fet servir les quatre frases requerides amb destresa. Fins i tot amb el títol, has demostrat que les frases fetes són vigents a l'actualitat. El títol fa referència a pessetes, malgrat la nostra moneda actual sigui l'euro i, a la història, hauríem de parlar de dòlars.
Des de l'inici podíem suposar, pel nom del protagonista, que l'acció no se situava a les nostres terres. Però és a l'última oració del relat que ens desvetlles aquest secret.
Un narrador omniscient ens explica com en Harry intenta sortir de la situació de precarietat econòmica amb inversions arriscades. D'un dia a l'altre, es queda sense diners en metàl·lic, sense les accions i sense el lloc de treball.
Gràcies, XvI, per aquest relat en què ens has demostrat el domini del llenguatge. Ens has sabut narrar un relat d'actualitat perquè la història s'està repetint.
Núria
Aprofito per afegir l'enllaç per poder gaudir d'aquest relat guanyador i dels altres relats participants, cliqueu les lletres en color Repte CCCLXXVII (377).
l´Autor
20 Relats
90 Comentaris
49713 Lectures
Valoració de l'autor: 9.53
Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).
Altres bons moments viscuts:
Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"
Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.
Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"
Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.
També em podeu llegir a www.relateria.com
El meu mail: axlroig a gmail.com