El retorn de les orenetes

Hi ha una cosa que he vist que porta confusió… i és el tema dels grans. Quan diu els grans, no vol dir els grans cutanis, sinó els grans del rosari: aquelles boletes que es van passant entre els dits...

Gràcies pels comentaris relataires!

una abraçada

Eloi

Bonic i trist... A cops no ens poden obligar a sentir el que no podem sentir. I per altra banda és l'esperança la que ens ajuda a viure i a tirar la mirada cap al futur incert per a tothom.
Bon relat!

Marta

Caram, m'has sorprès un cop més! En quatre línies dibuixes perfectament una ànima d'enyor. Una referència a les orenetes, una semblança amb Orient, on natura i ànima humana es barrege perfectament. Felicitats pel còctel! Una abraçada.

Aleix

I tu que en saps eh? de tot això? El títol bé...l'historia? que mires per un forat l'intimitat de la gent? Un gran observador, segurament has llegit molt des petit, pel·lícules, escoltat histories... ufff si encara creies en la reencarnació, diria allò de que ets un esperit vell...
Escolta que tens xicota?

Ah l'historia... fantàstic... la metàfora del vol de les orenetes.... a casa hi ha un niu,,.cada any tornen amb sort les pots veure entrar o sortir...
Anna
Dema canvio la foto de perfil, fins ara hi tenia una de la cara, be dos l'havia canviat perquè crec que es important tenir clar la cara del altre.

Un títol, el del minirelat, que fa voler-lo llegir.

I ben escrit que està (ja no poso allò de la teva tendra edat, que ja ho sabem tots!).

Però la Mena hi ha vist coses:

-quan diues 'oblida els grans'. Quins? Ella és petita? No és vella i vídua?

-'ràpid, ella ja era....ja....'---el pronom era és suprimible (potser és escrit expressament) i hi ha dos 'ja' massa seguits a no ser que siguin tambe (?) per enfatitzar.

M'agradaria saber-ne més, de la vida de la Roser i del pagès mort...


Mena