El pacte secret

Un relat de: Naiade

Amb les mans agafades, mentre s’escalfen davant la llar de foc, recorden en silenci temps passats. Els ulls fitant les flames reflecteixen mil tons, del taronja al groc, del blau al morat. Formes abstractes que tan aviat s’enlairen com es fonen en un no- res.

L’Eloy s’aixeca tot fent tentines en un inici i agafant forces a cada nou pas. Apareix de nou portant dos gots de llet calenta. L’Alícia, tot picant-li l’ullet amb complicitat, es beu amb avidesa el contingut del got que amaga el rajolí de conyac que no manca cap matí. Es part del pacte... Ara toca el més divertit: pujar als tricicles amb motor que els duran a fer una volteta fins al parc. Tan sols cal no despistar-se mentre s’admira l’entorn, no fora cas que es desviessin de la ruta i tinguessin una col•lisió.
En arribar, encara se senten jovenells, baixen de l’aparell i s’asseuen al seu banc preferit. Una estona de solet, el vent acariciant els seus rostres i ja en tenen prou per ser feliços.
En tornar, passen per la parròquia, allà els donen el dinar gratuït que mengen amb gana després de la passejada. Retornen motoritzats a la llar.
Entre becaines escolten música a la ràdio, ja que la pensió no els dóna per tenir televisió.

En Miquelet, el seu nét, els visita en sortir de treballar; els porta els iogurts, les magdalenes i la fruita per sopar.

– Ja us heu pres les pastilles? Ja heu fet bondat?

Sap que l’enganyen amb aquell somriure murri de criatura entremaliada. Com cada dia, els desfà les pastilles dins el iogurt i espera pacient que se’l mengin. Tot seguit, s’acomiada d’ells amb un petó que els fa reviure i abans de tancar la porta dóna un cop d’ull a l’ampolla de conyac, amb prou feines ha baixat el contingut.

Marxa somrient pensant en el pacte secret dels avis:

– Fins a l’últim moment ens donarem la gran vida - va escoltar d’esquitllentes fa uns quants anys.

Que poc que costa ser feliç...

Comentaris

  • Una parella encantadora...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-05-2015

    i envejable per aquest tracte tan especial que mantenen. Uns avis que saben treure suc a la vida, que gaudeixen de tot allò que els ofereix, que amb poques coses són feliços, i que tenen la gran sort de comptar amb l'amor del nét que no els deixarà mai. Què més poden demanar?
    Molt ben narrat, Naiadae, m'has fet somriure i fer-me sentir ben còmplice d'aquesta parella amb el seu peculiar pacte secret.
    Una abraçada.

  • Bon caliu...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Bon caliu. Ja comences amb la llar de foc i, això ho fa casolà, íntim, i ja prepares al lector i te’ls fas teu, te’l fas còmplice de les facècies que puguin fer els teus protagonistes...
    Ben començat i ben acabat!
    —Joan—

  • M'ha emocionat el teu relat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-04-2015 | Valoració: 10

    Així és com imagino la vellesa que desitjo llunyana: amb el meu company i amb tot de complicitats entre els dos fins al final de les nostres vides. Motoritzats, per què no? amb autonomia i amb capacitat per a fer maleses com, per exemple, fer una copeta per a celebrar el estar vius, i dissimulant davant dels joves que ens voldran manar però que no ho aconseguiran.
    Serà divertit! Però, sobretot, que puguem estar els dos junts. Que Déu m'escolti!
    Un relat que arriba al cor, Naiade.

  • Tot tendresa[Ofensiu]
    Materile | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat preciós! Reflecteixes tan bé el dia a dia d'aquesta parella de vellets... que entendreix el lector. Saps situar-nos en la seva tendresa, complicitat i el pas del temps. El nét és un personatge que acaba d'arrodonir aquesta història.
    Felicitats, Naiade!
    Una abraçada,
    Materile

  • Nonna_Carme | 14-04-2015

    que és bastant normal que les parelles durin tan poc, és un plaer llegir relats com aquest on la complicitat , malgrat les dificultats, uneix aquesta parella d'ancians.
    Una forta abraçada, Montse i un petonet a la Martina.

  • Proximitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-04-2015 | Valoració: 10

    M'encanta llegir relats així, sincers, valents i propers. La realitat que tan bé descrius podria ser la dels veïns de sota. El toc dels tricicles li dóna modernitat i el detall de l'ampolla de conyac, murrieria. Un molt bon còctel i un retrat de la realitat que ens envolta. Una forta abraçada!

    Aleix

  • mmolt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-04-2015 | Valoració: 10

    Tendre i entrenyable
    Montse

  • Commovedor[Ofensiu]
    brins | 13-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat molt tendre, Montserrat, desprèn alegria i conformitat. No m'estranya que a aquests avis els complagui la vida que porten, per moltes mancances que tinguin, tenen la sort de poder compartir-les; es tenen l'un a l'altre, el tresor més important del món.

    Una abraçada,

    Pilar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

220 Relats

1537 Comentaris

186540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com