El meu amor.

Avui me n'he adonat de tot el que sent, i per fi he trobat sentit a la majoria de les coses que passen pel meu cor quan et veig. I sí, t'estim, no sé fins a quin punt ho faig, però de qualque manera si que ho sent.
Perquè quan has aparegut he sentit aquella chispa que abans no sentia.
Perquè quan m'has parlat aquella sensació de no saber que fer m'invadia per tots costats.
Perquè quan m'has agafat la mà ho he sentit tot. He tocat les estrelles.
Perquè quan no em dius res em sento sola, insignificant en un camí plè d'obstacles insuperables.
I perquè així ho sento, i ho he sentit desde molt abans, però just avui ho he acabat d'afirmar amb totes les lletres: T'ESTIM. Fins i tot hi podria afegir un molt darrera d'aquesta paraula tan bonica, però envcara no m'atraveixo.
Tu no sents el mateix, ho sé, m'ho has demostrat. Fins i tot no sé si em consideres la teva amiga, ni això puc saber clar. Però totes aquestes duptes encara s'han de confirmar, i fins que no ho sapiga tot no podré aturar de sentir aquest sentiment tan pur i gratificant.