El dentista i el gos salsitxa

Un relat de: Aleix de Ferrater


Assegut al primer banc del parc que ha trobat, en Jordi, dentista, es disposa a gaudir el gran plaer dels divendres a la tarda, els 200 grams de la paperina de xurros. Són els minuts més esperats de la setmana, malgrat notar els primers graus de fred de l’hivern. Amb els ulls tancats comença a assaborir-ne el primer i al seu davant, palplantat, el gos salsitxa se’l mira traient la llengua.
-Què vols tu ara -diu sorprès en Jordi-, un xurro? Si home! Tota la setmana esperant aquest instant i ara et penses que tu, nas de gana, et cruspiràs els meus, els meus xurros? I un xurro!
El gos salsitxa no s’immuta, al contrari; doblega les potes posteriors i s’asseu. La llengua continua fora de la boca.
-Si home, ara asseu-te i treu-me més la llengua, que no te l’he vist prou, mal educat!
Silenci.
-No veus que el sucre dels xurros et pot fer mal a les dents? T’ho dic jo.
El dentista es comença a posar nerviós i endrapa el segon.
-Fes, fes, que jo vaig menjant i tu et quedaràs amb les ganes. O és que potser et penses que això que menjo és una salsitxa, com tu? Oh sí, deu ser la cosineta Maria salsitxeta, que tan t’agrada i rima amb teta!
El gos sacseja el cap, s’aixeca, fa una passa endavant i s’asseu de nou. En Jordi mira al seu voltant, cercant amb la mirada l’amo d’aquell gos impertinent. No hi ha ningú. Agafa el tercer xurro, mira al seu davant, dos ullets petits brillen mirant-se’l, s’entendreix, s’ho pensa i diu:
-Té home, té. Un i prou, d’acord?
El gos salsitxa enlaira les orelles, les potes, es posa dret, s’acosta a en Jordi i diu:
-gràcies.
Tot seguit, endrapa el xurro amb delit, sorollosament, amb rapidesa i gana. En Jordi se’l mira bocabadat.
-Però, què, què m’has dit?
-Doncs això -diu el gos, encara amb mig xurro a la boca-, que moltes gràcies.
-Però, si tu... ets un gos i parles! I tu... tu, no pots parlar, oi que no?
-Oi tant que sí. Que no em sent?
En Jordi Puig Ramoneda, dentista, incrèdul, està clavat al banc del parc, amb la boca oberta i la paperina distreta. En Macarró, gos salsitxa d’amo desconegut, ha fet un salt i ha ficat el cap dins la paperina. La cua contenta es belluga amb rapidesa.

Comentaris

  • I un xurro!!![Ofensiu]
    tapisser | 23-03-2016 | Valoració: 10

    I un xurro!!!

    Que això no ha passat!!!

    Gràcies pels teus comentaris encoratjadors. A cada relat que escric, els espero.

    Una forta abraçada Aleix (no et dic de pujar perque cada vegada em fa més mandra).

    Albert.

  • Divertit[Ofensiu]
    Naiade | 14-04-2015 | Valoració: 10

    M’has fet passar una bona estona amb en Jordi i en Macarró, tot que en un principi he pensat que en Jordi era una mica pocasolta i li feia dentetes al pobre gos. Déspres l’animaló s’ho ha ben guanyat.
    Una abraçada

  • Qui no corre, vola.[Ofensiu]

    Un divertimento protagonitzat per un gos trapella ,un dentista bocabadat, un divendres a la tarda i uns xurros ensucrats.
    I tot plegat ho ha amanit l'Aleix de Ferrater, aquest xic relataire que sempre ho fa tan bé!

  • Jajaja! Molt bo! XD![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-04-2015 | Valoració: 10

    Això demostra que els gossos són més intel.igents que nosaltres! XD!


    Sergi : )

  • Bonica història[Ofensiu]
    brins | 11-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat molt divertit, Aleix, sempre m'han agradat molt les històries amb personificacions.
    He pogut comprovar que la meva gosseta "Lluna" no és l'única que actua amb picardia, el teu gosset salsitxa fa exactament el mateix que ella...però és tan bona i falaguera, que li ho perdono tot.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Felicitats!!!![Ofensiu]
    AVERROIS | 08-04-2015 | Valoració: 10

    ...Ja n'hi ha prou de treballar, ara a gaudir. No sé si t'ho havia dit que la Filo també està prejubilada. Ara la única pega és que jo estic fotut, però una nova vida s'obre i crec que ja ens mereixem gaudir-la.
    Una forta abraçada a tu a l'Olga.

  • Bocabadats[Ofensiu]
    franz appa | 05-04-2015

    Aquest conte té una manera deliciosa -com si poguéssim mastegar el sucre que recobreix els xurros- de tombar de la descripció dels fets ordinaris -tot i una mica excèntrics, vaja-, cap als extraordinaris.i ens deixa tan bocabadats com al protagonista.

  • Caram quin gos![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 03-04-2015

    A part de simpàtic i llaminer en Macarró resulta ser un gos molt, molt "especial". Agradable conversa entre ell i el dentista que acaba cedint als desigs de l'animal. Un relat fresc, distès, proper, humà... bé, un xic animal, també, hehe!
    I tot esperant que no sigui un gos abandonat. Tanmateix, ha anat a topar amb la persona adequada: tot un tros de pa, en Jordi.
    Una abraçada, Aleix!

  • Hola Aleix[Ofensiu]
    Annalls | 02-04-2015 | Valoració: 10

    Agrair-te els teus escris amb els que sempre gaudeixo, i que et pasessis per casa a llegir-me... Vestida d carn creia que era un poema d'amor i algú em va fer adonar que era en realitat submissió, per tant la resposta empipada va ser amor cru, això no vol dir que m'hagi tornat aixi, Amor Cru es una critica del que no puc ser i el patiment que comporta avui dia ser romantica i cercar l'amor verdader... equival a soletat... els homes s'espanten quan sentent que creix un sentiment, volen ser lliures i no comprometre's, encara no han entés que hi ha llaços que no lligen sino que acaronen.

    Gràcies de nou

    Anna

  • POBLET | 02-04-2015 | Valoració: 10

    bona aquesta història del gos ben educat i llaminer, que has narrat amb la teva mestria pregona, amic Aleix. M'agrada molt.
    Unes bones vacances de setmana Santa.
    Amb una forta abraçada.
    JOSEP MARIA.

  • Visca el bon humor!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-04-2015

    Sigui quin sigui el tema que toquis , sempre te'n surts perfectament.
    Amè i entretingut, és un relat dels que et fa començar el dia amb un somriure als llavis.
    Gràcies pel teu entranyable comentari a la "motxilla"
    Una abraçada a tu i a la teva esposa, estimat Aleix.

  • Títol xulo i tema divertit, no ens hi tens acostumats![Ofensiu]
    Mena Guiga | 31-03-2015

    Un relat per somriure.
    Afable i simpàtic. Amb rimetes ximpletes. Per explicar a quitxalla de tota edat (inclosos els polítics).
    Inesperat que el gos parli. Potser jo hagués mirat de tancar el com és possible amb alguna cosa impensada per deixar més parat el lector, que el recurs bèsties parladores és sabut, però no pas avorrit.
    A veure si a còpia de salsitxes el gos s'embafa i acaba...gos botifarra!
    I el dentista...que cuidi la dentadura...que només n'hi ha una.

    Mira que no guardar un xurro per a les amistats de RC! Pel trosset que ens hauria tocat, cap càries ens hauria visitat!

    Mena

  • Sorpresa, sorpresa[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 31-03-2015 | Valoració: 10

    M'has fet venir dentetes amb la teva paperina de xurros, bé, la paperina del dentista que es cruspeix cada setmana per a celebrar que ja ha acabat la feina. Crec que, tot i que no sempre senten bé, a tots ens agraden els xurros, tan fregidets, tan ensucrats... No m'estranya que el gos salsitxa salivegi. A mi m'empipa quan em miren com menjo amb delit i no em toca més remei que invitar. És clar que aquest gos és molt educat i paga la pena oferir-li menjar.

    Molt ben escrit i molt ben trobat, Aleix.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-03-2015 | Valoració: 10

    El meu vos en Tim es torna boig pels xurros
    Enserio veiem
    motse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

90 Relats

1802 Comentaris

88159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.