JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ

El sent amb ràbia davant de la misèria, que hi ha en el món. I és així hi ha molts traïdors en el món.
És una crítica als traïdors.
He vist que aquest no t'ho havia llegit.
(Si et ve gust, pots llegir-me últim relat meu, quan puguis).
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

M'has deixat sense paraules.
Potser és el que volies!
Cordialment
MariaM

Un relat tan breu com enrabiat. No sé ben bé perquè, però la ràbia és la gran protagonista d’aquestes lletres en ratllades. Una forta abraçada sense cap mena de ràbia.
aleix

Gràcies, Declivi, pel teu comentari. M'encoratja molt! Em demanes pel missatge de "Paracetamol". Cap, la veritat. És un divertimento pur i dur. M'ho vaig passar mel escrivint-lo i encara em diverteix llegir-lo. Em va moure, però, explorar la sinèstèsia, una figura que m'encanta per contrastos i la multiplicació de sentits que comporta. Gràcies, també, per convidar-me a parlar-te'n.

No sé que vols dir però trasbalsa! Jo hi veig la MISERIA com la protagonista. Principi , causa i i conseqüència de molts mals...ja veus!
Amb total cordialitat

A mi m'ha vingut al cap un despertar de consciència, al mode del show de Truman, o de Màtrix. És un relat colpidor, dur. No deixa indiferent. Gràcies!

M'ha agradat bastant. Ja veus com li poso un 9.

És un bon relat que fa pensar en si és una persona real, de somnis o un mer personatge d'un còmic fet en certa manera humà.

També em fa pensar en els horrors que al final són totes les dictadures... i pensar que hi ha gent que creu en les dictadures opressives, com el PP, VOX i altres.

Aquests monstres no haurien d'existir, per molt que hi hagi qui creu que la gent normal també són monstres i que per crear i mantenir un estat cal que un monstre mani sobre altres monstres. Jo no comparteixo pas gens aquesta visió de la vida... hi estic molt lluny de la mateixa.

En fi, que un bon relat, Declivi Decliví.

Ens veurem!!