Dolça vengança

Un relat de: Carme Dangla

La Carmela seu a classe darrera meu. És la típica noia insuportable, fatxenda i també fatxa. El seu pare és membre de les forces d'ordre públic i ho va dient contínuament.
També és de les que fan "assetjament" a les persones més vulnerables del curs, i en això té còmplices, tant nois com noies.
Un dia va resultar que en un control em vaig treure un mocador de paper de la butxaca i amb ell va caure un paper amb notes meves, plegat petit.
Li va faltar temps per anar a dir al professor que m'havia caigut una "xuleta" i a mi em va costar deu minuts i un escorcoll una mica massa minuciós, el demostrar que el paper no tenia res a veure amb l'examen i que no en duia cap més.
Vaig jurar venjar-me.
No se m'acudia com fins que un dia al pati, el tutor em va demanar si podia anar al despatx i portar-li les ulleres que s'hi havia deixat. El que no sé és com va arribar al pati sense veure-hi tres en un burro, perquè de bastonet blanc no n'hi he vist mai.
Al despatx vaig tenir l'ocasió que esperava, a part de les ulleres, s'havia deixat l'ordinador en marxa, amb un programa que tenen per enviar al mòbil dels pares un SMS si l'alumne arriba tard o hi ha algun altre incident greu. Tot funciona per menús, selecciones la classe, l'alumne, la mena de falta i envies. El problema és que queda enregistrada l'hora en el programa, però la solució és tocar l'hora de l'ordinador, enviar i tornar a posar l'hora actual.
Total que l'avís es va enviar teòricament quan érem a la primera classe del matí.
La resta de la història només me l'he pogut imaginar, l'única pista que tinc és que quan va venir per la tarda, la Carmenla, va seure al seu pupitre amb moltes precaucions i una mica de cantó.

Comentaris

  • Qualitat.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 08-12-2005

    T'estic començant a llegir, i em sento impressionat per la qualitat de la teva escriptura. Sobretot tenint en compte la teva edat; suposo que t'ho hauran dit moltes vegades, però és veritat. Si perseveres tens un futur molt brillant, i la literatura catalana i universal s'en beneficiarà.
    Aquest relat està perfectament estructurat, i té el ritme adequat, i enganxa... molt bé.

  • Hola, benvinguda![Ofensiu]
    ROSASP | 17-09-2005

    Explicada amb senzillesa i molta naturalitat, s'experimenta moltes sensacions en poques paraules.
    Tota la viva hi ha hagut i haurà gent que es creu amb dret de jutjar a tothom i de trepitjar a qui faci falta. No fa tanta gràcia quan es prova la pròpia medicina.

    Benvinguda a RC, crec que has tingut una molt bona entrada. Un relat amb força i una reflexió de fons.

    Petonets i fins la propera!

  • Comentari de la Carme[Ofensiu]

    Que no és diu Carme i que va aprofitar una història que jo li vaig explicar. m'ha demanat que la pengi jo i que expliqui la meva part.

    La part meva de la història em va passar quan tenia tretze anys.
    Efectivament, era un noi, per causes molt diferents li vam -érem varios- enviar una nota de càstig i a casa seva el van pegar.

    Jordi

  • Resposta a Rinbow Colours[Ofensiu]

    Fins "vaig jurar venjar-me" és real menys el nom.
    La segona part és una adaptació moderna de la història que li va passar a un amics dels meus pares, en un temps que en lloc d'enviar SMS s'enviaven cartes per correu.
    Va ser amb un noi.
    El final de la història de l'amic dels pares és el mateix que el de la meva.

    A la Carmela li vaig tornar la jugada deixat-la en evidència quan em volia copiar en un examen, vaig amagar el paper, ella va estirar massa el coll i el professor la va veure. No era una història tan divertida.
    Però m'agrada imaginar que quan va suspendre, a lo millor el seu pare va fer servir el mètode tradicional, i no va poder seure durant un cert temps.

  • oLé![Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 17-09-2005 | Valoració: 10

    PEl que he llegit a la biografia, puc imaginar-me que això es real, si ho és, només dir-te que jo hauria fet el mateix, a aquestes persones, sel's ha de donar un escarment, i ben bo!
    Perque sinò amb el temps et van tractant malament a tu també, i llavors ja no ets a temps de pararles.
    Moltissimes Gràcies pel comentari.
    Espero que em contestis als e-mails!
    PEtonets maca!*

  • que divertit![Ofensiu]
    llu6na6 | 17-09-2005 | Valoració: 10

    carme, ets una fera escrivint!

    Sóc mestra, i ja t'imagino seient en una de les taules, de petitia (Últimament he estat amb nens pettis de set anys )

    Devies tenir una cara de trapella que t'hi cagues(a mi no m'està bé de dir guarrades perquè sóc una iaia,i se suposa que hauria de ser sèria, circunspecte i disciplinada, i no!!)

    Molt divertit el teu relat. T'he mèrit ser capaç d'esdriure'l amb tan poques paraules. Un èxit!!

    Una abraçada d'aquesta iaia rebel i contestatària!!

  • Realment molt bo[Ofensiu]
    asurath | 17-09-2005 | Valoració: 9

    Tens un estil que m´agrada molt. Ja tant definit molt bé: Directe, explicant la història sense allargar-la innecesariament. Escrius molt bè.
    M´has recordat la meva etapa al BUP (la millor época de la meva vida estudiantil per mi).

    Benvinguda a Relats en Català (aqui hi diem RC).

    PS. Jo et valoro per que a mi m´agradat el teu relat.

  • Por de bé que escrius[Ofensiu]
    foster | 17-09-2005

    Sí noia, m'has deixat bocabadat: simple, curt, directe a l'estòmac, dient el què i com s'ha de dir, amb intensitat però amb pauses intel.ligents que donen suspens a la trama. Gramaticalment i ortogràfica, realment notable. I un estil suggerent que, a la teva edat (no l'esmentaré mai més, ets una completa adulta, si més no lierariàment), és una veritable descoberta.

    felicitats i benvinguda
    (et seguiré de prop)

    foster (jo ja tampoc valoro)

  • molt be nina[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 16-09-2005

    quan jo anava a escola no podiem fer aquestes coses, però em feiem d'altres una mica més bèsties potser, m'agradat el teu relat, continua ...

    Una aferrada

    Conxa
    ( no et valor perquè no tenc costum de valorar, com que est nova no ho saps )

  • Bon començament[Ofensiu]
    ITACA | 16-09-2005

    Caram quina venjança ! l'he trobat molt entretingut, te força te picardia , l'he trobat bo, es el primer que envies i m'ha agradat molt, espero llegir mes coses teves Carme.
    Molts petons i aviam si em tornes a sorprendre amb un altre.

    Clara

    PD: Benvinguda maca

  • uiii, em fas por[Ofensiu]
    xaropdetu | 16-09-2005 | Valoració: 8

    jaja ostres, quina venjança més bona, la noia deuria quedar fotuda. m'agrada com escrius, et continuare llegint, petons!!

    xarop

    per cert, benvinguda un altre cop!

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

176 Comentaris

41805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")