El record

Un relat de: Carme Dangla

Oncles i cosins es van comportar com a voltors en desmuntar el pis de l'àvia. No m'hi pensava pas barallar. Jo, de les coses de l'àvia sols en volia una, i estava segura que ningú no s'hi oposaria.
Deu anys abans. L'àvia estava a l'hospital, recuperant-se d'un os trencat quan ho vaig fer.
Ho necessitava, en tenia l'oportunitat, podia assumir el risc.
No sé com se'm va acudir, va ser com una mena d'idea instantània que va passar per davant de qualsevol altra consideració.
Em sentia terriblement culpable, pitjor que un cuc, quan a l'hospital li vaig robar la clau. Em moria de vergonya quan li vaig proposar a en Marcel que es va posar més vermell que un pebrot. Però una veueta dins meu repetia:
-Ho has de fer, ara és l'oportunitat!
Hi vam anar un dia que era de la "Setmana Esportiva" a l'institut, no hi havia classes i ningú no notaria la nostra absència. Ajupits vam passar per davant la portera, aprofitant que un repartidor anava a un dels pisos. Vam pujar l'escala a peu, per no cridar l'atenció amb l'ascensor. Jo, a la bossa hi duia llençols nets, i també una altra cosa totalment imprescindible.
En Marcel era tendre i suau, estava tremolant d'emoció o de por. Jo feia veure que no en tenia. Recordo el tacte especial de la seva mà mentre, en silenci i de puntetes, vam entrar al pis.
L'habitació de l'àvia era fosca, el llit tou. Més per vergonya que per una altra cosa, ens vam quedar gairebé a les fosques, només il·luminava l'estança una petita làmpada que hi havia a la paret.
Havia imaginat mil coses sobre aquell moment. El que menys, que la noia d'ulls blaus del quadre que hi havia sota el llumet, m'estaria mirant tota l'estona. I jo a ella, fins que va arribar aquell moment que no vaig poder evitar xisclar.
Cap dels parents va entendre per què, de totes les coses de l'àvia, volia precisament aquella pintura passada de moda.

Comentaris

  • Hola, Carme![Ofensiu]
    Unaquimera | 29-05-2006 | Valoració: 10

    He entrat a llegir el teu text perquè en la introducció que fas d'ell m'ha semblat que coincidim en alguns criteris.

    Després, en llegir la teva biografia també hi he trobat coincidències interessants: m'agraden "les històries complicades o sorprenents" ( t'invito a descobrir les meves, si et ve de gust, és clar! ); d'altres factors comuns potser te'ls comentaria més si ens coneguéssim una miqueta millor... potser més endavant!

    Quan he arribat al relat, no m'ha decebut gens, ben al contrari, l'he trobat molt ben escrit, amb una prosa clara, nítida, molt agradable, gaire bé tranquil·la.
    El final, molt ben trobat, coherent sense estrebades respecte al plantejament anterior.

    Estic segura que tornaré a llegir-te, he quedat encantada d'haver-te descobert i per celebrar-ho t'envio una abraçada ben forta,

    Una quimera


  • RainBow_CoLouRs | 27-04-2006

    Hola carme, tan sols dir-te que tot i aquest temps que he estat molt absent, molts problemes q tneia i coses, ara marxo un temps, tan sols per aclarar-me i canviar coses de la meva vida que no m'agrada.. bé, si vols enviar-me algún email, entraré a revisar-ho amb frequencia!
    Un petonet...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

177 Comentaris

37563 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")