L'orgasme, un plaer indescriptible

Un relat de: Carme Dangla

Es pot descriure l'indescriptible?
Jo, al menys, ho vaig intentar
«Basat en fets reals»

Un dia, quan feia poc que havia fet dotze anys, la mare em va agafar a traïció. El pare no era a casa per protegir-me, jo seia a la butaca més fonda del menjador, aquella que t'has de contusionar per aixecar-se, cosa que impedeix una fugida ràpida, la mare dreta, davant meu, amb aquella cara que posa entre divertida i perversa quan em vol dir quelcom fora del normal. Com allò que fa tanta por que diu amb to solemne:
-Nena, hem de parlar.
Però aquesta vegada va ser més directa, va dir com qui comenta el temps:
-Nena, tu saps el que és un orgasme?
Vaig pensar, sí… no… més aviat no ho tinc clar. Abans que mentalment aclarís la possible resposta, ma mare m'ho va començar a explicar amb tots els ets i uts:
-Recordes fa tres anys, quan et vaig explicar allò de la regla, les compreses i tot això? Ara t'hauria d'explicar més coses…
Jo vermella com un tomàtec. No hi havia escapatòria, segur que si m'hagués aixecat, m'hauria atrapat al vol i potser col·locat a la cadira de tortures, aquella que té unes corretges per lligar-me i immobilitzar-me quan em volen fer el tercer grau. Segurament era fals que a les golfes en tinguessin una, però en aquell moment estava disposada a creure-m'ho. Em vaig rendir, em relaxaria i escoltaria.
Vaig quedar fidelment informada del què era això de l'orgasme, perquè servia, de les diferències entre els nois i les noies i de com s'aconseguia, tant acompanyada com soleta. Jo només anava afirmant amb el cap quan em preguntava:
-Que ho entens?
Al final la sessió va finalitzar. Cinc minuts segons la mare, cinc hores segons jo.
-És que sinó -va dir tan riallera com sempre-, a l'escola t'ompliran el cap de pardals i m'estimo més ser jo qui t'ho hagi explicat, suposo que ha quedat clar…
-Sí. Mama -vaig acabar dient amb l'alleujament de qui ha estat a punt d'ofegar-se i aconsegueix a l'últim instant nedar fins la superfície de l'aigua.
Era mentida, hi havia una pregunta que no vaig gosar fer -realment la vaig deixar dir sense preguntar res-, una pregunta que va quedar papellonejant dins el meu cap durant uns quants -poquets- dies.
-Bé, ja sé el que és. Però que es nota?
Alguns nois de l'escola, un parell d'anys més grans, per fatxendejar davant les nenes, ens havien explicat les seves versions del fet orgàsmic, una mena de fet diferencial entre els dos sexes, es veu. Unes versions metafòriques on apareixien, volcans en erupció, màquines d'aixecar el paviment, metralladores antiaèries i coses per l'estil. Inversemblants fins i tot per a les crèdules nenes de dotze anys.
Amb el pas del temps, crec que vaig entendre prou bé el concepte. Era un concepte curiós del qual les amigues no en parlaven mai, però que de manera natural vaig pensar que el tenien assumit més o menys com jo, sense capficar-m'hi més.
No era cert. fa uns poc dies, en una reunioneta al pati de l'escola, exclusivament femenina, alguna va explicar un acudit on sortia un orgasme. Me'n vaig adonar que moltes de les noies posaven una cara estranya. Va sortir algun comentari d'aquells que em van fer pensar que la pobra noia parlava d'oïdes, vaja, que no sabia realment com era. I caçant al vol alguna d'aquestes expressions, vaig improvisar algun dels meus típic i suats acudits, sobre una nois que se li rebrega la compresa i al final no sap si el que surt és un orgasme o un origami. Sí, reconec que era dolent, però m'encanten els acudits de confusió de noms, com aquella senyora que no sabia si el seu marit era filatèlic o sifilític, o aquell que es va desmaiar perquè va fer un esforç sense haver esmorzat i després explicava que havia tingut un linotípia.
El cas és que una estona més tard, una de les noies, una mica pija i que era de les que posaven cara de no entendre res, ve i em pregunta en privat:
-Però, que es nota?
Suposo que amb les amigues més íntimes, no tindria inconvenient en explicar-ls-hi, però realment sóc molt tímida i no sé si els meus esforços per no enrogir van reeixir. Estic molt acostumada a que em preguntin qualsevol cosa de matemàtiques o física -i aleshores m'enrotllo com una persiana- però aquest és un tema més aviat especialitat de ma mare, i jo de cap m'assemblo al pare, que és físic. Vaig començar a elucubrar ràpidament. Encara que hi tingués confiança, és ben difícil descriure una sensació tan… diferent. No tenia cap ganes de parlar de sexe amb aquella noia hauria de buscar altres analogies. Ben de pressa, a més.
-Ja ho tinc -vaig pensar-, el joc de la goma.
Consisteix en posar-se una goma al braç per impedir la circulació de la sang. La mà va canviant de color. Finalment, quan ja no pots més alliberes la goma, la sang torna a circular i es nota un alleujament, una caloreta, una sensació prou bona. Clar que no li arriba ni a la sola de la sabata. Però. No, aquest és un joc massoca que sols quatre boges fèiem, segur que la meva companya no ho havia provat mai. Calia cercar una alternativa.
-El pipí.
És un tema que s'acosta més al sexual, si més no per localització "geogràfica". Un dia que havia begut quantitats increïbles de refrescs, ho vag pagar dins el cotxe dels meus pares. Embús a l'autopista. No era com quan anem per la muntanyeta i et post parar a qualsevol lloc. Cap àrea de servi en el nostra trajecte. A més plovia, i el soroll de l'aigua sobre el cotxe no ajudava gens. Quan vam sortir de l'autopista, el pare va dir que per un quart d'hora, no valia la pena d'entrar al poble i aturar-se a un bar, vaig notar perfectament que no era ell qui quasi ja no podia més. Al meu cap un anunci de bolquers d'una marca que no funcionava. O orinals. Qualsevol cosa que em pugues ajudar. Finalment arribem a casa, salto la tanca i deixo que el meu pare s'obri tot sol la porta, entro feta un coet a casa. I el vàter estava obturat per ma mare, precisament en aquell moment. Continuo sense aturar-me fins la porta de darrera. Era igual si plovia a bots i barrals, sota l'alzina ho vaig poder fer, no vindria uns pocs litres més d'aigua. La sensació, en alguna cosa es va assemblar a un orgasme, al menys en la explosivitat. Però això de la pixera, tenia unes connotacions marranes, que no eren adequades per a una companya pija, m'augmentaria més la fama que ja tinc de passada de voltes.
Quedaven poques dècimes de segon per pensar un altre exemple. Quan ja estava a punt de donar una excusa, se'm va acudir:
-Eh que a vegades, quan estàs constipada com ara que han vingut els freds, esternudes? Però segur que sovint al cap d'una estona hi tornes. Això és perquè l'esternut no ha estat prou fort i no ha complert la seva funció que és netejar el nas. El que has de fer, quan en tinguis ganes, és aguantar-te'l tot el que puguis, relaxar-te, i quan veus que ja és inevitable, tanques els ulls, agafes el mocador i sobtadament, mires un llum intens, com el sol o una bombeta de prop. Això desencadena un reflex que fa esternudar, i com que t'has retingut, acostuma a ser molt fort i surt tot.
-Un orgasme és com aquesta sensació, però a lo bèstia.
Al cap d'una estona, la noia estava amb un mocador a la mà, prop d'un llum. Fent proves.
No era com el que em va dir la meva mare, però és més discret i igual li funciona.

Comentaris

  • Veig que aquest relat és del desembre del 2005![Ofensiu]

    i si vas néixer el Nadal del 89... llavors tenies 16 anyets! Mare de deu, quin talent. Tan de bo no se't malaguanyi la inspiració i algun editor intel·ligent se'n adoni que amb tu tenen una bomba literària en potencia.
    Això és autèntica literatura- del gènere "d'adolescents", si tu vols- feta des de dins, amb una qualitat de primera però no només per a joves lectors sinó per a tothom: Als de la teva edat els faràs sentir molt acompanyats i als adults els faràs pensar, que li donin algunes voltes més a alguns prejudicis que tenen abans de dir segons quines rucades. Tu pots, millor que ningú, parlar de les coses que passa a la gent jove, sense cotilles i amb una lucidesa que ja voldria més d'un escriptor amb experiència.
    Noia, aquest relat és una joia d'equilibri entre diversió, sinceritat i bon gust; amb valors alhora literaris i periodístics: algú em pot explicar com puc cuinar amb tanta maduresa com tu aquest còctel explosiu sense que em surti una patata?
    En Santiago Rusiñol deia: "L'experiència no serveix de res. Els homes experimentats són com aquells jugadors que apunten les cartes que han sortit, però no saben les que han de sortir."
    Aprofita el moment, no el deixis escapar i deixa'n constància amb el teu ull clínic i mordaç, sisplau.
    Gràcies!

  • fresc, fresc, fresc...[Ofensiu]
    ainona | 04-09-2006 | Valoració: 10

    i original!
    M'ha agradat molt, es teu relat!
    Sobretot sa manera d'explicar es tres exemples, sonen molt naturals i amb un toc de diversió!

    Enhorabona!

    ainOna

  • aaaaaaaaaa....[Ofensiu]

    xxxxiiiiiiiiimmmmmmm!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Una manera més de començar...
    Que bo nina, en serio!
    No sé si seria capaç d'imaginar-me a una nina de segons quina edat fent aquestes comparacions... però ja m'agradaria sentir-la!
    A més, avui dia és un concepte que pareix que està clar...però que li cal publicitat i més definició pel fet que cada dia es coneixen més casos d'ignorància... Una pena!

    Mos veim per aquí!
    Encantada d'haver-te descobert!

  • Bo,...[Ofensiu]
    rnbonet | 01-02-2006 | Valoració: 10

    ...acabat d'eixir del forn, tou, però fresc. I tendre, i suau, i mengívol -vull dir, 'llegidor'-... I amable, simpàtic, amb estil molt personal i 'literari'. De debò tens l'edat que dius a la biografia? Si és així, m'agenolle i em genuflexione devant les promeses futures.
    O siga: xicona, a escriure!!!
    Salut i rebolica! I força, pel que siga!

  • Certament [Ofensiu]
    boigboig | 23-01-2006

    trobo que els teus relats tenen una frescor envejable, una claretat imponent, i em deixen impressionat.

    Tant aquest (per cert, felicitats pel títol, un encert, una "genialitat" potser no volguda), com el de "de xopa a nua".

    Bé, hi ha petits detallets criticables, però ben petits. De veres. Ara només et falta viure una mica més, i d'aquí a un temps podrem dir que vares començar a escriure a RC. I fins hi tot podre fardar de tenir un comentari teu! (de moment no puc).

    Boig!

  • Doncs jo...[Ofensiu]
    Yáiza | 22-01-2006

    ...et vull fer el comentari 1o1!! Fa temps que vaig llegir-te aquest relat, però per mandra o cansament no te l'havia comentat (no puc comentar tot el que llegeixo!). Però avui m'he decidit!
    Aquest relat en especial, m'agrada perquè ens deixes seguir la línia dels teus pensaments: tot el que se't va acudir en dos segons, mentre la teva companya esperava una resposta. A part que tractes un tema prou "tabú", per la gent de la nostra edat, amb tota naturalitat, com ha de ser. Pot semblar que quan expliques lo de la pixera t'estàs anant del tema, però ho enllaces molt bé, sense que el lector es perdi. A més... què hauries de fer si en aquell moment hi vas pensar? Totalment sincera, parles sense embuts. M'agrada.
    Ens veiem pel fòrum!

    Yáiza

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    aiguademar | 09-01-2006 | Valoració: 10

    Jajaja, és genial!M'ha agradat molt quan anomenes la amenaça de la cadira "assassina"(o nose molt bé com ho dius), realment li poses moltíssima gràcia i encant. Quants cops ens ha vingut la mare amb xerrades d'aquestes?:)

    Moltíssimes gràcies per comentar-me, certament no sé com m'he atrevit a penjar aquell relat sobre la fruita del temps. Si no ho has fet, llegeix-te el meu relat que es diu "Em torna boja el teu sexe, fem l'amor", està escrit amb més soltura i menys jocs de paraules, però a l'hora és més tendre.

    M'agrada haver trobat algú de la meva edat, esper poder compartir grans converses relataires.

    Una abraçada!:) salut, energia i força per seguir amb les paraules!

  • Tiamat | 26-12-2005

    hola Carme!
    No estic segura d'haver-te llegit mai res, però ara n'he estat mirant uns quants i val a dir que escrius bé...!

    I aquest m'ha deixat força sorpresa, molt clar, molt ordenat, i per dir-ho d'alguna manera... "divertit al mateix temps que educatiu". Molt bé molt bé.


    Per cert.. m'ha fet molta gràcia quan intentes comparar el fet d'anar a pixar amb l'orgasme, perquè just fa un parell de dies, vam fer una frase amb un amic (m'agrada fer frases d'aquestes), que deia alguna cosa així com:
    déunostrusenyor va crear dos organs de plaer: el clítoris i la bufeta.

    (la part del "déunostrusenyor" és conya, clar..)
    (l'amic, evidentment, va dir-me un moment després: ara m'agradaria tenir clítoris..)


    i sobretot sobretot... PER MOLTS ANYS!!!!!!!!! :)

    aniversari gumet

  • Molt sincer![Ofensiu]
    NdEada | 11-12-2005 | Valoració: 10

    Hola bonica!
    Acab de veure el teu comentari i me n'he adonat de que ja et coneixia per alguns dels teus relats, aquest en especial, em va agradar molt , perque pareix sincer i podria pasar-li a qualsevol persona.

    Esper més relats teus, tens una forma bastant parescuda de escriure a la meva, o almenys això sent quant et llegeixo.

    P.D: Te deixat un petit correu :P un petó.

  • quetzcoatl | 08-12-2005 | Valoració: 10

    Hola Carme!

    M'encanta el teu relat. És fresc, molt original, i hi entrellaçes situacions socials molt interessants i divertides (a part de que semblen ser biogràfiques!).

    Escrius molt bé i denotes una ment lúcida i madura, que rep i interpreta el seu voltant amb una voracitat extraordinària. Tenir les coses tan clares afavoreix a la contemplació.

    Una abraçada, felicitats pel relat i molts petons!

    P.S. me mare, a mi, sempre m'ha dit que els estornuts eren com orgasmes petits. hehehe

  • Genial[Ofensiu]
    Jere Soler G | 08-12-2005 | Valoració: 10

    Realment tens els anys que dius que tens?
    Em recordes Françoise sagan.
    Saps qui era?
    Una de les millors escriptores franceses que va començar a tenir èxit, si fa no fa a la teva edat. No deixis l'escriptura. La llengua catalana et necessita. Necessita premis nóbel. No et passis al castellà encara que et doni més duros...
    Si ets real, ets el millor que he llegit últimament.

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

176 Comentaris

41625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")