Dues Persones Lliures

M'ha semblat un relat molt original! Dues persones lliures...

d'aquest escrit destacaria:

"...Més que un esdeveniment únic, un començament."

"...Més que possessió, llibertat."

laura^^

mola :P

Dues Persones Lliures (així, amb cada paraula amb la seva inicial majúscula), certament, vindria a ser el que descrius en aquest relat. Potser no es tracta de la millor narració del món. Potser no aporta una idea diferent i original, ni uns recursos estilístics i literaris transgressors... Però hi ha una densitat de sentiments que molts altres relats, treballats i revisats, no tenen.

Són, com bé indiques a la introducció, pensaments llençats al vol abans que no s'esvaeixin. I just per això, perquè estan caçats en el mateix moment en què veien la llum, tenen la força que mostren.

Dues Persones Lliures... Un Munt de Pensaments Lliures!!!

LLIBRE

PS.- M'han dit que en el fòrum preguntaves on es podia llegir la ressenya sobre "La derrota de l'àngel", de Vicenç Villatoro. Doncs bé: la trobaràs AQUÍ. El nick del qual penja aquest relat el vam crear entre l'Alícia Gataxica i jo, amb la intenció de penjar ressenyes, comentaris de lectures... En definitiva, amb la intenció de compartir lectures. Bé perquè ens hagin agradat, bé perquè no ens hagin fet el pes, bé pel simple plaer de compartir-les. Per tant, et convido no sols a llegir aquesta ressenya, per la qual ja et vas interessar, sinó a penjar qualsevol altre feta per tu i que vulguis compartir amb la resta de relataires. Una abraçada!

... més m'agrada com escrius...
És una sensació especial llegir-te, sento que t'estic coneixent a tu. Realment quan escrius i poses el cor i tots els sentits, i això es nota. Sense reserves, et mostres tal com ets. Per mi això és més important que el vocabulari, el ritme i la rima...
Et segueixo llegint,

Yáiza

mmm !!!
tens força, molta força però... pensa que la poesia no només són síl·labes i rima (ho dic pensant en -tots- els teus poemes) deixa't anar com ara !! pensa en el món... dada..tata ... "el mundo una bola confusa" (de Salinas...) Alliberat!! deixa de comparar el nord amb el sud i barreja-ho tot sense complexes ... Sé que no sóc ningú per donar consells però realment veig en els teus poemes alguna cosa especial que em fa dir-te això... Alliberat!!

no se si va dedicat a mi :s
Pero com si ho fos!!

Doncs be k dir de tu carme! que sempre estas alla per ajudarme :D com no!
Per aconsellarme, i fer q no torni a caure en els mateixos errors que he comés.

Gracies x tot el q has fet per mi, i per tot el que faras per endavant!

Besades!

Sempre amb tu ;D

maca, veig que tot ha anat super bé! :P !!!! com me n'alegro per tu, que ja feia dies que no en sabia res jejej i ens vas deixar abandonats peraquí rc eh!!! :) es nota que el relat t'ha sortit del fons del cor, a veure si el pots compartir amb qui ja saps qui!!! jeje

ara sense tanta conya, és encisador i molt sincer, captiva!

molts petons! ens veiem! :P

més precioses has capturat al vol.
Moltes vegades no cal que passi res d'extraordinari per comprendre la màgia i l'encís de cada moment.
Sorgeix aquest somriure intern sense saber ben bé com, es comprenen de cop moltes coses que només s'intuien.
Una bufada de felicitat que fuig de les promeses i s'apropa més a la vida!

Petonets!

Aquest escrit refelcteix una llibertat extraordinària. Llibertat de poder realitzar el què vols. Llibertat basada en l'autosuficiència, la qual aprecio i admiro molt.

M'he quedat amb la frase de "No he fet falses promeses d'amor etern, només un pas més en l'amistat." perquè sincerament, m'hi sento identificada. De l'amor, me n'he quedat just a les portes. Just a les portes, a fora, però exactament a l'entrada d'una gran amistat.

M'agraden totes les sensacions i pensaments que descrius en cada frase. Jo també els he sentit sovint... persones lliures!

Tinc curiositat per saber que vol dir exactament lo de RR (entenc lo de RC, és clar! però lo de RR no... jejeje! tens dret a fer-me quedar amb el subte, eh!!! jeje, però m'agradaria saber-ho! ;) ...per curiositat!)

Apa! nanit!
Gemm@