Cercador

Llista categories

Mercès per ajudar-me a despertar

Un relat de: Carme Dangla

Mercès mare, per concebre'm fruit de l'amor en un indret màgic al bosc i explicar-m'ho.
Per haver escollit com a company el millor pare.
Per haver-me mostrat des de nena el sexe com amor, plaer i amistat.
Per lliurar-me dels traumes de la teva generació que descobrí el sexe de contraband.
Per compartir el meu despertar sense torbar els meus sentiments.
Per valorar la meva responsabilitat i acceptar el meu desig de despertar.

Mercès amigues, que m'heu animat a fer el pas.
Compartint dubtes i angúnies.
Empenyent un xic en el moment precís.
Donant-me sensació de seguretat.
Encuriosint-vos pels passos que anava fent.

Mercès amic, per aparèixer en el moment precís,
en unes convivències on no coneixia ningú.
Ens vam despullar físicament i afectiva davant els altres.
I no hi havia vergonya a l'ambient.
Vas escoltar els meus secrets, jo els teus.
L'endemà les nostres mans es van trobar. Els ulls també.
No et veia com mascle, sinó com a company afectiu, amb ganes de descobrir-me.
Amb ganes de mostrar-te'm sense amagar virtuts ni defectes.
Vam parlar dels nostres anhels i projectes.
En compartíem força, però va ser apassionant descobrir les disparitats.

Més endavant, aquells correus, amb tant desig d'amistat.
Estava confosa, les amigues em van escoltar i aconsellar.

Un pont, la ruta:
tres nits "juntets", en paraules teves.
La primera, plena de xiuxiueigs a cau d'orella.
La segona, els nostres llavis es van trobar suaument.
El desig va créixer, el vas controlar,
vas deixar que jo marqués el límit a cada pas.
La tercera nit, per fi, les mans van canviar de sac de dormir.

Molts més correus, ens fem conscients de les nostres limitacions,
que la vida encara voltarà molt,
no volem promeses impossibles,
però seguim endavant, creixent.
Ha nascut l'amor amb barreja de pors i il·lusions.
Acceptes compartir la iniciativa, ningú no s'imposarà a l'altre.

Què difícil que és veure-ns!
La oportunitat no sé quan es repetirà.
El pare fora, la mare -còmplice- treballant pel vespre.
T'anirem a buscar a l'estació en cotxe, vindràs a casa
Fins que no vam quedar sols o ho sabies,
Ni no sospitaves, però sí, desitjaves tant com jo.
Aquella nit seria el nostre despertar sexual.
Et vas posar força vermell,
però amb setze anys, em vas tractar com a una dona,
et vas comportar com un home.

Comentaris

Afegir comentari

M'ha agradat molt[Ofensiu]
L'escriptor mediocre | 10-02-2006 | Valoració: 10
la sinceritat amb la que es veu que has escit el text, a més a més de la tendresa i el missatge. Diu molt de tu.
No t'aturis

Juseph
uooo!! encara...[Ofensiu]
kispar fidu | 23-01-2006
... no te l'havia comentat! (i vaig dir que ho faria! jejeje). La veritat és que ja no me'n recordava, però goita tu les casualitats casuals d'aquesta vida (jeje), que voltant entre les paraules he retrobat aquest escrit... (i al veure el comentari que vaig deixar-te dient que tornaria... pos, aprofito!!).

Uooo! m'agrada molt aquest relat per la forma que li has donat: primer agraint als teus pares la manera en que t'han educat i t'han ajudat en tot moment. Després el torn a les amigues les quals t'han fet costat. I finalment, l'arribada d'un amic que es converteix en el "despertar del sexe". Una persona que et xiuxiueja amor a cau d'orella...

M'ha agradat per la seva forma senzilla de dir les coses, per la dolçor que es desprén en tot moment... sí, sí, molt bonic!

Apa guapa, ens veiem per aquí!
Gemm@
despertar[Ofensiu]
qwark | 23-01-2006
No recordo què et vaig comentar el primer cop, al repte. Però et diré que m'ha agradat tornar a llegir aquesta versió millorada.

Crec que és fantàstic que hi hagi gent capaç de viure la vida de forma tan encisadora i de poder transmetre-ho en paraules. I tinc la sensació que tu ets o pots arribar a ser una d'aquestes persones.
Gràcies[Ofensiu]
jacobè | 25-12-2005
a tu per compartir el teu despertar de manera tan natural i preciosa.
Felicitats per ser com ets, Carme.
Per molts anys ninona!
Eis! [Ofensiu]
kispar fidu | 24-12-2005
Primer de tot: Bones festes!

No tinc massa temps per llegir-me i comentar-te el relat... però ja ho faré! De moment t'escric perquè acabo de veure el teu comentari (ostres tu! moltes gràcies! Aquests comentaris em deixen la pell de punta... la veritat és que em deixen impressionada!) i perquè he vist que volies saber alguna manera de "contactar" amb mi, oi? jejeje. Doncs com que les felicitacions de nadal sempre són ben rebudes, els meu e-mail és: chepiwhy@hotmail.com [no m'agrada massa posar-lo per aquí, però mira, en aquest cas farem una excepció, i a més tractant-se d'aquest web no crec que hi hagia cap problema no desitjat! jejeje

Apa doncs! ja em tornaré a passar pel teu raconet quan tingui una micqueta més de temps i no m'atabalin per l'ordinador!!! jejeje

Que passis unes bones festes!

kispar (Gemm@)
ei ![Ofensiu]
estel | 15-12-2005
hi ha regal de nadal??? :P era broma, aquest deu ser segurament el milro regal, un escrit.... ara no estic molt inspirada per comentar (com sempre no?... TT sóc un desaaastre jaja) res, que molts petons i records al teu company, tot un homenot :P

molts recordsss

ire

l´Autor

Carme Dangla

20 Relats

176 Comentaris

41707 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >