Digerint estímuls

Un relat de: angie

Et creava callant-te
només acompanyat
per la remor del mar.
Les onades reculaven
i envestien
com si el teu record
volessin assetjar.
Llavors jo m'alçava,
virava amb gelosia
el velam
i t'amagava rere
la meva ombra,
perquè fos només jo
qui vetllés
el teu efímer contorn
estelat.
El panteix de la teva imatge
cobria de suor freda el front :
em despullava d'altres anhels
i em penetraves l'ànima,
punxaves amb tota
la teva escalfor...

Comentaris

  • evocador[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-05-2012

    en vols un comentari tècnic?

    ;-))

    visca la imaginació farcida de mots entrelligats en renglons curts, sensuals i atapeïts l'un sobre de l'altra.

    Gran poema angie!

    Ferran

  • Belles imatges eròtiques![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-05-2012

    Un poema on es tracta l'erotisme amb una delicadesa i una elegància sublims. Un poema amb aroma deliciosa de mar; una essència molt especial que t'arrabassa i et retorna el cos i l'ànima mitjançant un preciós balanceig que insinua més que mostra.
    L'enhorabona, angie, per la publicació del llibre "Erotisme som tu i jo" on molts dels bons relataires i poetes que hi vau col·laborar podeu celebrar avui aquella efemèride.
    Molts petons, guapa!

    Mercè

  • Bravo[Ofensiu]
    allan lee | 17-05-2012

    Una delícia, angie. L'he llegit tres vegades i cada vegada m'ha agradat més. Lluna de peixos en zel. M'ha fet estremir. Magnífic. Una abraçada

    a

  • Amb l'ànima penetrada...[Ofensiu]
    Rodamons | 27-02-2007 | Valoració: 10

    ...per la bellesa dels teus versos i la contemplació de la teua musa.
    Es nota que el tema del concurs és un dels teus preferits, la teua poesia està pletòrica d'imatges suggeridores, com la que tens penjada a la teua biografia: Oh, déu meu! És pura poesia!

    Una llepadeta... o perdona, un bes, que em roda el cap contemplant eixe mugró que s'alça desafiant a la gravetat...

    Salut i força.

  • No estic massa acostumat...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-02-2007

    ...a llegir poemes. I de vegades, em perd entre eixe anar i tornar d'ones. Sóc un anamorat de la mar, i l'amor, bé deus saber-ho, fa perdre el raciocini. (A més, mirant la desafiant foto que acompanyes, qualsevol perd el nord i va a la deriva).
    Em quede, aleshores, amb el primer vers

    "et creava callan-te"

    Una de les millors imatges que he llegit darrerament.

    Molta salut i molta rebolica, xicona!

  • Yuna | 23-02-2007

    Quan deixaràs de superar-te ???
    millor dit.. no paris ... no t'aturis,
    és un relat que t'abdueix i et fa gaudir.. !!

    Preciós

    Txell

  • Oh!, Oh! i Oh![Ofensiu]
    l'home d'arena | 23-02-2007 | Valoració: 10

    és... preciós!

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

277033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com