Dietari de la catàstrofe.4: Senyera nova

Un relat de: franz appa

Tindrem la mirada més neta, aleshores,
als fils de la roba estesa una senyera nova,
una calcomania de llum tornant-se gràvida
com una cançó que desplaça la fredor muda.
Tindrem aleshores els braços germinats de carícies.
I ens traurem la roba bruta i despullats anirem
a solcar els carrers arravatats de flors de carn,
de rius de mots com espases delicades.
Tindrem horts florits i vergers novells,
espargint aromes a les calentes rajoles del pati,
i saltaran llambordes de gel al nostre pas.
Tindrem un batec com una fera desbocada,
cridarem folls, una munió d'esperança cuita
als forns encesos les hores de la matinada.
Ai, l'albada ens banyarà amb una brisa de pètals!
i insolent el sol lluirà fins que no hi hagi més vespre,
o, si es fa de nit, serà només descans i promesa,
la bella hora de l'amor que no cessarà ja més.


Estació de França, 21.04.2008

Comentaris

  • Potser perquè la meva poesia empra un llenguatge planer[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-11-2008 | Valoració: 10

    em costa comprendre el fil del teu pensament. Penso que hi ha diferents maneres de comunicació i la meva és didàctica, és a dir de boca enfora (potser perquè he estat docent durant molts anys) i la teva és més intimista, plena d'imatges personals, de complexes metàfores i d'un cert escepticisme (pessimisme?) que m'és absolutament aliè en aquesta etapa de la meva vida. M'agrada com escrius, com vas desgranant el pensament vers a vers fins a arrodonir l'idea que vols expressar deliberadament. Et seguiré llegint.
    Petonets

  • Perfecte[Ofensiu]
    Queca | 10-11-2008 | Valoració: 10

    Com sempre.

    (No deixo de sorprendre'm de trobar-me entre els teus autors preferits, i no només pel talent que tenen els relataires amb els quals comparteixo aquest orgull, sinó també pel teu pròpi pes. Com és possible que algú amb aquest talent... en fi. M'emociona).

  • Nou emblema, nova esperança[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-11-2008

    Ho tindrem, franz? Ho aconseguirem algun dia?

    Pensa que el teu vers promet el paradís, aquells paradisos personals, onírics, gairebé divins, a que tothom aspira... el de la visió i la identitat, el del plaer i el de la seguretat en l'acollida, el de l'autenticitat i el de la Vida, així amb majúscules.

    A més d'aconseguir tots aquests tresors, transformar la nit ( al·legoria per antonomàsia de foscor, de mort, de fi de trajecte ) en "només descans i promesa" és una aposta fortíssima per algú que coneix, com tu, el pes dels símbols, la responsabilitat de crear nous emblemes.

    Però jo et crec.
    Crec en l'esperit del teu poema perquè ho necessito, perquè desitjo que m'encisin els mots i em facin ballar l'esperit un xic cansat, un molt desencisat.
    Per això, doncs, camino darrera de la nova senyera, entusiasmada, amb una espurna d'admiració als ulls.

    I t'envio una abraçada militant d'esperança,
    Unaquimera

  • l'home d'arena | 07-11-2008

    Bellíssim.
    Plé de tantes evocacions que ubriaga els sentits i els desferma per poder abastar-lo tot.
    Un crit tendre, però amb la llavor d'una fúria decidida, que arrela a la carn i t'encoratja a seguir la lluita.
    Salut, company, i dispensa'm per ser lector callat i fervent dels teus escrits, però poc decidit a deixar-hi comentaris.

  • Més lluny, sempre anar més lluny...[Ofensiu]
    Anagnost | 07-11-2008 | Valoració: 10

    Necessitam exercicis de fe com aquest, propostes d'il·lusió, voluntats d'avançar, desitjos d'una "albada que ens banyarà amb una brisa de pètals". Necessitam poetes, poetes com tu, al capdavant, estirant de les ànimes tebes, dels cors indecisos. Et necessitam, company. Et necessitam.

  • Estimat franz...[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 07-11-2008

    Tot això que dius ja ho tenim les persones que tenim el privilegi de considerar-nos amigues teues.
    Tu pots amb tot, és evident, en matèria de poesia i com a ésser humà. Adés ens regalaves un intens poemari d'amor, ara aquesta preciosa utopia, i que tothom entenga el terme com a ben positiu.
    Els braços germinats de carícies... quina bellíssima imatge!
    Petons.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167393 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com