Dietari de la catàstrofe.18: Somàlia

Un relat de: franz appa

*


Somalia War Guerra

Infant caigut sobre un carrer de Somàlia,
els ulls clavats en una absent expressió
que no ha negociat entre la vida i la mort.
Nena de Mogadiscio estesa a l'ombra
de pobres cases que l'emparen del sol
però que no van defensar-la del foc.
La clapa de sang s'escola del mocador
i una bossa de brossa embolica la roba
que ja no necessitarà dur el seu cos.

A Somàlia han quedat dos ulls oberts
acarats a l'horror que els ha llevat la llum.
Queden aquests dos petits estels innocents
preguntant-nos mudament per què s'apagaren,
per què sobtadament no són futur ni present,
per quin amarg ahir s'han extingit cruelment.


18 de setembre de 2009





Comentaris

  • Aquest...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 01-05-2010 | Valoració: 10

    ... poema m'ha fet recordar l'idealisme sempre útil o si més no, humà d'En Lluís Llach i la seua cançó "Un infant de Beirut". L'has brodat Franz, com entres en el món dels morts i dels malaurats i mires els seus ulls ja morts per tanta fredor i tanta por i tanta misèria.
    M'ha agradat el to entre mortal i tràgic de la vida que exposes amb un realisme que diu molt del que es podria fer amb aquestes persones, jo no sóc res i tampoc un anarquista però Llach i els anarquistes són com el meu xarop en els moments de nostàlgia o de desesperació, em donen alé per a seguir viu i somniar un món millor.
    Gràcies Franz.
    Vicent.

  • Esparverament[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-04-2010

    Espaordidora la imatge, espaordidor el poema!

    I malgrat l'esparverament que transmet, tan bell!

    Cada vers és testimoni i prova inqüestionable en cap judici, i la ràbia no floreix, ni clama venjança el poeta: només pregunta, meravella i aterra al mateix temps.

    Diria que no sé com pots aconseguir aquests efectes contrastats alhora, però mentiria: ho sé, perquè t'he llegit molt i, encara que cada cop que ho faig et redescobreixo, conec d'avant mà la immensitat de les possibilitats de la teva poesia.

    La sobrietat és un arma poderosíssima, com la dignitat o la elegància. I tu les serveixes de forma planera, com si fos el fet més natural, davant la nova catàstrofe que anotes al Dietari.

    T'envio una abraçada ara mateix,
    Unaquimera

  • gypsy | 11-04-2010

    La imatge és esfereïdora i els teus versos plantegen preguntes on no hi ha respostes.
    I una duresa en la mirada forta i altiva, la que et permet sobreposar-te i escriure amb tant coratge.

    Amb tota l'admiració que sento envers la teva sensibilitat crua i potent, com els teus mots.

    Un petó.

    gypsy

  • M'horroritza la imatge[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-04-2010 | Valoració: 10

    i em meravella la bellesa dels mots emprats per a transmetre el rebuig envers aquestes situacions tan colpidores.
    Una abraçada, franz amb la meva admiració.

  • Sobrietat adolorida[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 08-04-2010

    La imatge és tan explícita, d'una realitat tan crua (dic expressament realitat i no realisme) que potser no deixa opció a cap altre poema possible: un poema descriptiu, sobri, amb escassa retòrica. Tan sols la justa per no dispersar el dolor que se'n desprén, tant dels mots com de la imatge.

    Una abraçada.

  • Impactant![Ofensiu]
    brins | 07-04-2010

    Un poema tan esfereïdor com la imatge que el motiva.

    Les víctimes innocents, que resten immòbils damunt l'asfalt, mai no ens podran parlar de la injustícia que han sofert, però imatges punyents i poemes com el teu sempre ens recordaran tot allò que mai no hauríem d'oblidar: l'horror i l'absurditatl de la violència.

    Una abraçada,

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

932 Comentaris

116562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com