Dies on el sol brilla...dies en que el cor està apagat

Somriure perquè sí, sabent que estas en el teu pitjor moment. Intentar cercar la part bona, la que et donarà la mà en aquest llarg camí plè de pedres que et faran caure.
Veure la realitat tal i com és, i somiar alhora en un futur millor.
Mirar al cel i veure que el sol brilla més que mai..i sentir-te sola... Valdrà la pena estar així en un dia tan bonic com fa avui?
Sentir-te trista i voler marxar a casa, on et puguis estirar al llit i abraçar-te a tu mareixa per omplir aquest gran buit, on poder recolzar-te a la paret per no caure..
Despertar-se un dia després per tornar a començar de nou, intentant no tornar a caure en aquell error que et va provocar tant de sofriment. Despertar-se i saber que en la teva vida hi haurà molts de mals dies, però que cap serà igual que l'anterior.
Perquè a vegades, per molt que aprenguis a caure, el mal que et provoquen aquestes mai és el mareix...només ens fa falta aprendre a saber agafar aquest mal com a un mèrit que val la pena aconseguir, superant-lo.