Després de l' accident

Un relat de: Marseille
DESPRÉS DE L´ACCIDENT

"Si algun dia em deixessis, la meva vida continuaria, creu-me ; res ni ningú no podria pas ensenyar-me res de nou", solia dir-li en certs moments, quan estàvem acaramelats, en passeigs infinits per les platges maresmenques, pels carrers del nostre barri, en llocs tan poc rellevants com a la cua del cinema.
Va arribar, emperò, aquell fatídic, prenyat de desesparació i angoixant dimarts.
Havíem quedat per a dinar i així poder adobar les nostres diferències.Bé, més aviat aïllar la incògnita que omplia el meu cervell de morfina.
Sempre tinc dins la meva pensa els dies de la bellesa insegura, d´un romanç llarg i abraonat sobre un amor que va entrar dins les nostres vides sense fer escarafalls.Un amor que va treure el cap i hi era per quedar-s´hi, malgrat tot.Malgrat les fortes discussions, diferències que evidenciaven un torment que aniria incrementant-se amb el temps.
La nostra relació fou dissenyada per agradar-nos, per estimar-nos a la nostra marginal manera.Però tenia tard o d´hora havia de prescriure.Però no així.Saps que hi ha un final, molts cops aventures la fi d´un procés, però et mostres ignorant, impotent envers el destí.
Durant anys he recordat el seu cos de nedadora, quan vam anar de vacances a uns apartaments provistos de piscina comunitària.Jo solia baixar abans que ella, m´ajeia en una gandula amb les meves Wayfahrer, tot evitant els forts raigs solars.
LLavors arribava ella, amb aquell elegant banyador de piscina.Semblava ben bé una nedadora o una jugadora de waterpolo; alta, de complexió forta i ostentava una aporcellanada cara que eclipsava qualsevol dona del voltant.
Quan passava per la vora de la piscina adreçant-se cap a mi, els allà presents se la miraven amb lògica i evident admiració.Em sentia cofoi de tenir una parella tan formosa.
Aquells anys al costat d´aquell temple humà que retia homenatge a la bellesa van ser plens de bramor marítima, aigua cristal.lina i tanmateix, absorbits per moviments sísmics; brams en ple carrer, desqualificacions enmig d´un sopar d´amics en restaurants de luxe.
Enganys, altres persones en les nostres vides, atacs de gelosia, era capaç de cremar els cabells d´una jove rossa perquè al seu parer, m´estava mirant..
Cap persona assenyada no podia aguantar un festeig com aquell.
Els moments més obscurs van arribar quan es va mostrar silent, es va transformar en una jove sola en els seus pensaments.No feia més que preguntar-li què diantre li passava.Per resposta rebia un "no res".I sempre va anar així.Cap resposta, tot era normal, jo perdia el control.Un dia la vaig seguir, potser s´entenia amb un altre des de feia temps i no tenia el valor o l´esma de dir-m´ho.Sobtadament em vaig preguntar si tenia complex o vocació de policia.No podia perdre el temps seguint una dona que era la meva parella i se suposava que no hi havia secrets entre ambdós.
El darrer cop que la vaig veure en vida, vam quedar en un bar i només feia que beure cervesa."Això és tot el que saps fer, beure i ja està?"."Poder", m´etzibava sense cap expressió que mostrés cap emoció."No em penses dir què et passa?" li vaig preguntar diversos cops, com tantes altres voltes que jo li havia preguntat quan quedàvem darrerament.Li vaig assegurar que si ho volia deixar, que m´ho digués, si hi havia algúaltre, ho podria comprendre, la deixaria estar i cadascú aniria pel seu cantó.
tot el que vaig aconseguir de treure-li va ser un inexpressiu, impassible "en parlarem el proper cop que ens veiem".
Després de tant acalorada conversa, vaig dir que hi estava d´acord.Teníem uns dies de vacances i jo aniria a l´apaertament de Sant Feliu i ella vindria el dimarts següent.
Havíem quedat a "El Dorado".
I així va ser; em vaig presentar al restaurant i vaig estar esperant una llarga estona.
Avergonyit, vaig dir al cambrer que ens havia d´atendre que no m´hi quedava, havia de marxar.Vaig maleir aquells moments, m´havia fet el salt.
En arribar a l´apartament, vaig veure que el telèfon era ple de trucades perdudes.
Vaig trucar a la seva mare i estava sense alè, en estat de xoc.Se sentia la remor de plors.Jo estava fora de lloc, constantment preguntava què havia passat. "La Laura és morta.Ha tingut un accident"
Vaig perdre el món de vista, vaig percebre els transcórrer de la meva vida en un segon.No tenia ni els ulls entelats, només era la estaticitat que m´embargava.
L´accident havia tingut lloc a la carretera general, va xocar contra un camió.Em van informar que havia pres una alta dosi d´alcohol.Estava embarassada.

Comentaris

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]
    Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 03-04-2020 | Valoració: 1

    NO ADMÈS A CONCURS

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del X Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ANIVERSARI, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.
    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.
    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.

    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Esdeveniments successius.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-04-2020 | Valoració: 10

    En aquest relat tan ben proporcionat, les accions van veient-se successivament i demostren i entonen tot el contingut... El protagonista és molt important a l'hora de fer les accions de relat. M'ha agradat molt com ho narres. Jo no el consideraria com a Ciència-ficció, doncs no sé on la té. Bé, a la millor és que t'has enganyat.
    PERLA DE VELLUT

  • Contundent[Ofensiu]
    Naiade | 31-03-2020

    Un relat que et deixa quasi formar part dels esdeveniments, tal i com si ho veiessis en una peli cula; van desgranant-se escenes que no tan sols deixen en estat de xoc al protagonista. Una historia ben tramada, que m'ha fet pensar en un film de F. Fellini .

  • Incògnita[Ofensiu]
    MariaG | 30-03-2020

    Carai, Marseille, ens has deixat amb la incògnita de saber què li passava a la noia. No crec que els problemes de parella, la incomunicació, fos perquè estigués embarassada. Dius que no parava de veure. Sabent que estava embarassada, està clar que no volia aquest fill, potser no vol ser mare, o potser no amb la parella actual, o potser fins i tot és d'un altre. En fi, m'ha agradat molt com has mantingut l'expectació fins al final

  • Final fatídic....[Ofensiu]

    Al començament, quan esmentes la piscina em fas recordar el punt d'erotisme del meu darrer relat ''Patatxap!", que està ambientat en un safareig i que espero que t'agradi quan el llegeixis. Però en continuar me n'adono que el teu relat va deixant d'ésser eròtic per a esdevenir un melodrama tràgic amb un final que et deixa fet pols per la incertesa del la mort sobtada per accident. Un relat escrit amb bona dosi de voler sacsejar el lector per mitjà d'un argument punyent i summament creïble. Enhorabona per aquest primer relat teu a R.C. Nil.

  • Tòxica[Ofensiu]
    SrGarcia | 29-03-2020

    Un relat molt trist i amb profusió de sentiments, no sempre positius.
    L'ús del narrador en primera persona et permet anar descobrint les coses a poc a poc, tal com ho fa el protagonista-narrador.
    Un final inesperat que et fa lligar tot allò llegit anteriorment. Una relació potser una mica tòxica que fa que sigui un destí mortal allò que en altres circumstàncies seria un motiu d'alegria.
    L'únic que no veig clar és que l'hagis classificat com a "Ciència-ficció".

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    NO ADMÈS A CONCURS

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del X Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ANIVERSARI, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.
    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.
    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.

    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

Valoració mitja: 5.33