La Platja

La Platja
Era el moment de quedar bé.No era en aquella festa per gust, joiosament m´hagués quedat a casa, posant discs de vinil, fumant-me un havà i assaborint un bon conyac, copa en mà.
Era, emperò, una festa en clau de reunió de negocis.Calia tancar el tracte quan encara el client potencial estava en calent.Suposava uns benificis quantiosos en la divisa anterior a la qual en fem ús ara.
Hi havia gent guapa, el bo i millor de la vila.La casa era gran, diàfana i elegant, decorada amb un gust exquisit.El client, home influent, era més gran que jo, passava la cinquantena.En xerrar una mica i presentar-me alguns dels seus col.legues de despatx en torn una copa, em va presentar la joia de la corona: la seva elegant i bella esposa, uns cinc anys més jove que ell i un xic de més edat que jo.El seu home ens va deixar uns moments i ens vam posar a enraonar, sentint-me entretallat.
Ella es deia Y i jo em vaig presentar com a X.Semblava llançada i així li ho vaig dir; però em va confessar que això depenia de amb qui parlés, podia passar de ser reservada a tenir tics de dona impulsiva.Anava arreglada a cor què vols, amb un pentinat magnífic, cabells llargs, faldilla per damunt dels genolls i un penjoll que l´afavoria substancialment.
Em va dir que era administrativa d´una empresa que feia targetes de visita, publicitat de tot tipus, però sense grans pretensions, però hi feinava des de feia quasi trenta anys.
Li vaig dir que, curiosament, m´havia quedat sense targetes i em va donar el telèfon.
Vaig trucar-hi al dia següent, amb certa caparra, però content per haver tancat el tracte amb el senyor Z.Estava contenta de sentir la meva veu.Semblava que ens coneixíem des de feia molt de temps, com si fóssim amics dels nostres dies d´estudiants.
Em va dir que anés a l´empresa on treballava i em farien targetes de visita per a tots els pressupostos..Me´n va donar l´adreça.
M´hi persono i va resultar un grandiós magatzem on s´hi produïa tot tipus de productes publicitaris.Em va haver d´acompanyar al despatx del seu cap.Vaig fer una comanda important de targetes i així estalviar-me uns diners pel satisfactori descompte.En tornar la Y, vam estar xerrant força estona, estava sola a recepció i el telèfon rar cop sonava.Ens somrèiem molt, rèiem sense cap raó aparent.Li vaig dir que estava content d´haver-la coneguda. "El plaer és meu" em va etzibar, tot donant-me la seva targeta personal amb el mòbil i el correu electrònic.
I així van anar les coses, ens anàvem comunicant.Un SMS per aquí, un e-mail per allà...Fins galantejar múruament.Que si "m´agrada tenir amics alts", que si "quants anys té".El tractament, malgrat la confiança que gustosament ens estàvem donant.
Van arribar les trucades, m´encantava sentir la seva veueta, dolça com el cantar d´un jove pardalet.Recordo que li deia que em feia riure constantment, amb aquell deix de bonhomia que desprenia.Li vaig admetre que m´havia retornat el somriure.
Em va demanar que no li enviés SMS pel vespre, la piulada que emitien podia despertar sospites al seu home.Recordo que qualsevol frase, per curta que fos que m´enviés, era un desig incontrolable per a mi.
Ens escrivíem correus a la feina, així Z no podia fiscalitzar el seu mòbil i trobar el meu nom.Però era més fort que nosaltres.Ens enviàvem missatges a totes hores, tant se val si hi eren o no a casa.El seu home començava a treballar a les sis del matí.El primer que fèiem era escriure´ns.No podia teleonar-la, car els seus fills ja d´uns vint anys, podien despertar-se i enfonsar-ho tot.Es posava nerviosa per si li enviava una salutació en un moment d´esdeveniment familiar." Fa dos anys hi va haver un daltabaix que quasi ens costa el matrimoni" em va assegurar tremolosa.Em vaig preocupar, li vaig dir que respectaria qualsevol decisió que ella prengués."Y, sóc molt feliç des que vas posar els meus ulls en mi".
Vam seguir en contscte, a l´hora de dinar em feia un truc, després ens enviàvem correus.Li vaig deixar anar un " imagina´t una platja"."Una platja?" em va preguntar tota estranyada."Sí, una platja teva, te la regalo.Pots fer-hi el que vulguis, convidar a qui més et vingui de gust:Amigues, el teu home, un amor platònic de quan eres joveneta..."
Sense tallar-se gens, em va dir que el millor suggeriment és que el seu acompanyant fos jo.Em va preguntar si la platja podia ser usada de nit.Vaig riure i li vaig dir que no hi havia cap problema.
En un altre moment ulterior, em va dir que li feia il.lusió banyar-se amb mi."A mi també, Escarransideta", li vaig deixar anar tot mostrant el seu desagrat, que ella tenia un tipet ben proporcionat."Ets la criatura més preciosa del món", vaig pensar.Ens enviàvem fotos, Y sortia en faldilles que li esqueien d´allò més, amb pantalons texans i una samarreta blanca ajustada i ulleres de sol sense perdre un ardid de port.Va néixer elegant.
En un correu em va dir que volia fer l´amor amb mi.Em va dir "vida" i quasi s´escolen llàgrimes dels meus ulls, em costava respirar de l´emoció de llegir tan bella evocació.
M´estava enamorant de la Y, li vaig dir que cerquéssim un hotel, hi dormiríem abraçats, ella en roba interior,,arraulida al meu cos.Li vaig dir que seria un gaudi per a mi rentar-la a la banyera d´aquell niu d´amor."Vull fer l´amor amb tu a la platja, dins l´aigua" em va deixar anar tot decidida."L´aigua estarà gelada, Dimoniet" li vaig contestar afectuosament.Em va dir que no, que era l´entrada més enllà de la vora, al cap d´un minut ja no notaríem la glaçor.Em va dir que desitjava despullar-me i que jo la deixés nua del tot.I junts aniríem mar endins agafats de la mà, com dues criatures.
Vam quedar un vespre.anava elegantíssima, com sempre.Duia una faldilla negra estampada amb tons blancs, mitges, una brusa blanca i una jaqueta de cuir, sense obviar el penjoll que la caracteritzava.
Vam sopar en un lloc bonic, no tenia gana, estva nerviós per tot el que anàvem a fer.Em va dir que es pensava que era gai."Per què?" li vaig preguntar amarat d´incredulitat."Tan guapo i sempre cuidant-te, dient-me que anirem a mirar roba plegats...".No ho vaig trobar una ofensa, ni molt menys.LLavors, després de deixar anar una petita riallada, em va assegurar que "gai no, però una mica raret, sí", dibuixant-me un somrís acaramelat.
Vam pagar i marxar."Agafem el meu cotxe, conec la platja, t´agradarà molt".
Es tractava d´un 4x4 molt modern per l´època.Conduïm durant una bona estona sense badar boca i de tant en tant em preguntava si estava bé.
En realitat em trobava sobreexcitadíssim.
Arribem a la cala.El descens no va ser massa abrupte.Un cop a la sorra, de cara al mar, era fosc, però podíem percebre els nostres cossos prefectament.Ens vam abraçar càndidament.Li vaig xiuxiuejar paraules prenyades de tendresa.Estava desitjós de romandre amb ella per sempre.A cau d´orella li vaig dir "quan siguem vellets, vindrem aquí i passejarem de bracet"."Amor...Vine, és preciós sentir-te dir això..."."Et vull meu, X"."Només meu", mentre em treia l´amreicana.Ens vam anar trient la primera capa de roba.Vam jaure damunt les tovalloles.Ens vam acaronar,tot proferint-nos paraules d´amor, com succeeix en les velles pantalles del cel.luloide.Ens besàvem apassionadament, fent-nos carícies entre tendres i esbojarrades adés.Jo ja no duia res al tors.La meva grossa mà va anar enfilant cames amunt, tot pujant la seva faldilla.Es va treure les mitges, tenia por que li fes una carrera.Li vaig treure la faldilla i es va quedar en unes calcetes negres precioses.Mentre, es treia la brusa i jo feia el mateix amb els pantalons.La vaig girar i li vaig descordar els sostenidors.Poc em va costar, tant difícil que se´m feia quan era un nano.
Em va treure la roba interior, dissimulant que advertia les meves ganes de fer l´amor amb ella.Ens vam acariciar, sense tocar les nostres zones erògenes."Quan vulguis hi anem" em va dir amb un càlid xiuxiueig.
Per tota resposta va rebre una llarga exploració de cada porus de les seves precioses cuixes amb la meva boca i llavis.Vaig arribar a l´alcària del seu rasurat i formós sexe i el vaig mimar amb tota la dolçor que em permetia el meu desig.Gemegava, tot etzibant-me boniques paraules, com feia anys i panys que no sentia.
Vam anar a l´aigua."No crec que pugui" vaig proferir, poruc, fredolic"Ella va entrar-hi fins on encara hi tocava.
Vaig anar cap a ella i a poc a poc se m´anava passant la sensació de fredor.
L´aigua m´arribava fins al pit.Ella anava nedant.Va arribar-se cap a mi i em va abraçar amb els braços primer, i amb les cames després."El nostre somni, estimat X" em va dir entre emocionada i amb ganes de plorar.Ho vam fer, mentre no deixàvem de xiuxiuejar-nos mots de tendresa, sense amagar e nostre amor.Dos amants sols, lluny de tot l´entorn que tant ens amoïnava."Voldria anar a París" em va arribar a dir mentre encara érem a l´aigua.
En sortir, la vaig eixugar perquè deixés de tremolar.Ella em va ajudar a fer el mateix amb mi, que encara tenia més fred que ella.Ens vam estirar, notava la seva pell salada, fina,desitjosa dels meus infinits petons, carícies de vellut.
Ens vam vestir i es va posar nerviosa, perquè en arribar a casa, correria vers la dutxa.
Li vaig escriure mails, li trucava i tanmateix no n´obtenia cap resposta.
Al cap d´uns dies, em va dir que havia estat inoblidable el viscut, un etern plaer l´haver-me conegut, però no volia tenir problemes amb el seu home, que ja havia arriscat massa.Tristament, vaig admetre que en tenia tota la raó.
Em va dir que podíem saludar-nos a les festes, si coincidíem en un acte, però no em podia oferir més que amistat i un formós record com el viscut.
No la vaig veure més.Y és una bella recordança.Ella va tornar al seu món idíl.lic de família perfecta i jo vaig seguir essent un solter, un "outsider" per a senyores casades o divorciades.
Era la nostra platja, sé que m´estimava, potser tant com jo.
De vegades penso a tornar a la vella vila, on vivíem.Però no ho faré...