Viatge insòlit

Un relat de: Marseille
Viatge insòlit

Tinc un fort mal de cap, sento mareig, basques i cansament com si hagués estat en un vol transoceànic. Fred, sensació d' estranyesa. Miro al voltant, percebo el brogit dels vehicles. Me' ls miro i són models antics, de fa moltes dècades.
Enfilo un xic més cap a l' avinguda i veig tot de cotxes aparcats a les voreres de la la banda ampla de la Gran Via. No me' n sé a venir. Sobtadament, veig una cara coneguda però no pot ser aquella persona, la senyora Toledano va morir d' accident als anys 70. M' hi apropo, les seves ulleres, cabells permanentats, crepats i tenyits de ros daurat. Veig que entra dins el seu Seat 127. Estic perdent el nord, no es pot tractar d'un somni, car tot em sembla massa real; les fresses, la flaire de l'Eixample barceloní. Vaig a fer un tomb, encara amb certa sensació d' estaborniment.
Arribo al carrer de Girona. El bar Teruel té l' estètica de molt de temps d'antuvi. Tot em sembla tan real i alhora, insòlit, divergent de la realitat.
En tombar cap a l' esquerra, veig una merceria, allà hi anava amb la mare quan anava al parvulari.Era d' unes senyores grans.
Segueixo observant el paisatge fins que torno a ser a Bailèn. Veig el benvolgut Dr Corbera. Me moro de ganes de saludar-lo, fer-li una abraçada, però com li explico tot aquest estrany succés!. Veig el bar Aloy, que va tancar fa un munt d' anys. Hi entro i em demano un cafè. M' atén la Maria, que em va veure néixer. Al•lucino amb la decoració, a dalt hi ha gent participant a jocs de taula, fa l' entranyable olor de cafè, soroll de culleretes, la remor de la gent parlant del Barça, que va perdre per una decisió errònia de l' àrbitre. Entre tantes veus creuades, sento que criden dos noms extremament familiars: " Carles, Mariàngela!". És la veu del senyor Moyà, que a dia d' avui tindria cent anys pel cap baix. Em fixo en les dues persones a qui llurs noms anaven adreçats i és una parella insultantment jove. M' hi apropo i són ELS MEUS PARES. Haig d' agafar aire, fer-me unes respiracions.
La mare està embarassada de mi, no tinc germans. Me' ls miro durant una bona estona, amb amb certa incredulitat, incertesa ara i amb alegria, i amb grans trets de nostàlgia adés. Em pensava que mai no els tornaria a veure.
M' assec ben a prop d' ells, els puc sentir xerrar, malgrat la tele en blanc i negre i les banyes, que estava alta. El meu pare em somriu després d' acomiadar amb la mà ell senyor Moyà. Li dic " hola" i comencem a enraonar. Simpàtic, com sempre. La meva mare, no tan oberta, s' afegeix a la conversa amb un tancat accent d' empordanesa. No era possible que estigués enraonant amb els meus progenitors, que a més, m' estaven esperant. Em diuen que tenen una perruqueria a Bailèn m, 41. Somric com si no ho sabés. Els dic queanirié a tallar-m' hi els cabells.
En acomiadar-me, elsddesitjo que tinguin un bon dia. Surto al carrer, miro el rètol on posa " Peluquería Carlos". M' estic just davant la porteria d' on vivíem fins els meus tretze anys. La senyora Dominica està escombrant, vestida de negre. Veig com surten veïns com l' Esteve i més tard, Montserrat Roig, que encara no ha escrit " El temps de les cireres".
Em pregunto si tot això és ver, si hi ha retorn. Tant és, hi estic molt bé.

Comentaris

  • Viatge astral[Ofensiu]
    Naiade | 22-04-2020

    Quin relat més especial Marseille, m'ha fet posar la pell de gallina. Més que un somni, m'ha fet pensar en un viatge al teu passat. Has sabut plasmar molt bé l'època, els veïns. Puc veure la imatge de l'Àngela i en Carles que recordo, simpàtic i accessible.
    Si ha estat un somni, segur que ha sigut molt gratificant. M'ha agradat molt!!

  • Viatge oníric...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-04-2020 | Valoració: 10

    El teu relat l'interpreto com un viatge en somnis a algunes escenes de la teva vida, bé de la protagonista del relat.
    M'ha agradat. Interessant
    Una salutació molt cordial
    Romy Ros :)