Festa per a dos

Un relat de: Marseille
Festa per a dos

Tal i com van quedar en el bar de la colla, en Pol va anar cap a casa d' en Víctor. Es va dutxar, afaitar el borrissol, posar colònia i vestir.
Va anar cap el metro i a mida que passaven els minuts, pensava si els nervis que anaven sorgint, l' acabarien traint.
A l' andana estant, recordava com es va anar desenvolupant tot l' anar i venir d' emocions, sentiments. Només de pensar-hi, respirava fondo.
Va arribar el metro i va pujar en un vago quasi buit, era un dissabte per la tarda. Hi havia un grupet d' adolescents com ell, que devien d' anar a algun bar de moda..
Passaren les set o vuit estacions i surt quan les portes van ser obertes; tot decidit, malgrat el neguit que l' anava apretant, atenallant i en sortir al carrer, va pujar el carrer que en Víctor li va esmentar.
Va arribar al número i va picar l' intèrfon. Sense sentir cap veu, es va sentir la fressa de com li obrien la porta. Va entrar dins l' edifici i es va adreçar a l' ascensor.
En obrir-ne la porta, en Víctor l' esperava amb un formós, ample somrís. " Passa, treu-te la jaqueta". Que vols prendre res?" Li va preguntar amb la seva veu aflautada, efeminada. " aigua", li va deixar anar amb un fil de veu en Pol. En Víctor es va dirigir cap a la cuina mentre li deia que s' acomodés a la sala d' estar, on hi havia posada la tele. En Pol es va seure al sofà sense posar atenció en el programa televisiu.
Al cap de poc, va aparèixer l' amfitrió amb una safata amb dues llaunes de Coca- Cola i dos gots." Hi he posat gel, et fa res?". En Pol no va contestar, perdent-se en el somriure i els ulls entre mel i verdosos d' el seu excompany de col•legi . En Pol va fer un llarg glop del refresc.
Mentre el seu amic se' l mirava amb curiositat i amb la mateixa seguretat que anava exhibint tota l' estona.
En Víctor li anava fent algunes preguntes neutres, trivials. En Pol se' l mirava. El trobava bell, de cabells rossos, llargs i llisos, sense pes, finets com ell. " Se' t veu nerviós", li etzibà al seu convidat. " No passarà res que no vulguem".
Van anar xerrant i en acabar les coles, en Víctor li va oferir d' anar a la seva habitació. En Pol hi va accedir. Hi van anar, amb la inseguretat d' en Pol per no saber com s' hi anava i les joves rialles d' en Víctor.
La cambra tenia un llit ample, quasi de matrimoni, el llum era càlid i les parets delataven una gran dosi d' adolescència de tants pòsters de cantants i actors que hi havia.
" Jeu, tranquil. Treu-te les sabates, jo ara torno". Mentre en Pol anava fent, va sentir la veu del seu amic dient-li que posés música si volia. Al cap de dos minuts d' incertesa, va entrar en Víctor amb uns bóxers roses Calvin Klein i una samarreta de noia, amb uns tirantets molt prims.
" Si no et fa res…". " I ara!" Deixà caure en Pol fingint no sentir intranquil•litat. En Pol se' l va mirar bé. Era tan guapo, que semblava una noia, de fet xerrava i es movia com a tal.El trobava molt chic. En Víctor se' l mirava tot satisfet, observant els seus ulls blau cobalt, de mirada un xic perduda.
" Des de quan t' agrado?" Va voler saber en Víctor. En Pol va romandre silent durant uns segons, abaixant la mirada. Li va contestar que no ho sabia ben bé, que des dels darrers mesos de quan anaven a escola.
" Estas molt sofocat, treu-te els pantalons i relaxa' t" li va demanar mentre li començava a descordar els texans. Es van besar, molt a poc a poc, en Pol va anar relaxant-se tot acaronant els cabells i la carona d' en Víctor.
Van anar despullant-se dolçament mentre se somreien amb total complicitat.
Es van acariciar el sexe mútuament. En Pol li va voler mimar el penis al seu romàntic amic, però se' n va abstenir als pocs segons, seguint amb la mà." Disculpa' m". En Víctor va simular no sentir-lo mentre ell sí, amb insospitable habilitat, li besava afectuosament el sexe. " No hi fa res" li digué sense donar-hi importància, com si ja s' esperés quelcom així.
En Víctor va acabar, mentre en Pol seguia acariciant-lo i es reicorporaren per seguir besant-se.
En Víctor va tenir un orgasme i es van quedar uns moments mirant el sostre, costat per costat. En treure un paquet de tabac, va oferir un cigarret al seu convidat. " Gràcies " li va mormolar en Pol prenent una cigarreta i enduent-se-la a la boca.
" Com et sents?" En Pol se sentí fora de joc en sentir tal pregunta. " Ei, no et preocupis, sol passar, que nois es pensin que ho són i s' adonin que els agraden més les noies"." Crec que, en efecte, m' agraden més" reconegué en Pol escurant-se la gola" .En Víctor, somrient afectuosament i comprensiva, li va fer un curt petó als llavis i li deixà anar un tendre " i més que t' agradaran. I menys que t' agradaran els nois". El millor és que no hagis arribat on puguis penedir-te, com tantes coses a la vida, suposo", va concloure. En Pol va preguntar quina hora és i en Victor, sorneguer li va sentenciar un " l' hora que marxis".

Comentaris

  • Sobre L'eixavuiro inoportú...[Ofensiu]
    Romy Ros | 27-04-2020 | Valoració: 10

    Sobre L'eixavuiro inoportú...
    Aquest relat és pura fantasia ja que els meus coneixements científics es limiten a lo que he llegit per sobre de cèl·lules i microorganismes. Jo em bellugo en l'àmbit de l'antropologia social i cultural i entre pàgines de literatura. Però m'alegra molt que t'hagi agradat.
    Una salutació especial per a tu! ;)

  • coupons[Ofensiu]
    willsmith | 20-04-2020

    This post is in a general sense easy to look at and see without neglecting any clear parts. Inconceivable work! You finished certain time tested focuses there. https://www.couponstechie.com/promo-codes/amazon-kindle-coupon

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: