Platònic

Un relat de: Marseille
Platònic


Hi va arribar mitja hora abans de la trobada. Tenia ganes de veure ambient, l' anar i venir d' homes i dones pel carrer, observar-los entrant i sortint de les portes del bar de copes.
Es va demanar una copa de vi, cosa inhabitual en ella. Havia estat una bona estona per triar el vestit. Havia de mostrar bust, en efecte. Al capdavall, era el que sempre havia lluït amb més orgull. No amb demesa, exagerar no era el seu fort, però la mare sempre li deia que l' avenir d' una dona podia variar en funció d' un botó cordat o no.
La Magda tenia una cara generosa en galtes, que et vindria de gust acariciar amb ambdues mans amb certa força; uns ulls grossos, expressius. El seu cos era rodonet, d' espatlles més aviat amples, però no era una dona que desagradés.
El seu era un vestit llarg, guarnit amb una americana llisa, per tal de contrastar amb l' estampat del vestit, que li feia entreveure un formós túnel de mar fonda dins els seus pits, amables, pronunciats. A l' insti ja notava com els nois es fixaven en la prominència que ostentava la jove Magda. De fet, en haver-se situat a la barra, el cambrer, de seguit, va despullar la dona amb la mirada, si hagués pogut, li hauria desfet la roba , arrencat els sostenidors, blancs, nets i prenyats de polcritud i hagués volgut veure els seus formosos pits.
Encara esperava l' Ángel, amb qui havia compartit classe a l' insti. No sabia per quins set sous li agradaven tant els nois d' origen humil, amb un accent modest. De jovenets van quedar amb una parella més per anar al Password. No res, tres o quatre petons de deu minuts i s' ha acabat. L' Ángel es va fixar en la Marta, amiga d' ella. L' hi va prendre i llur amistat ja no va ser la mateixa.
Es va haver acabat la copa de vi, li venien ganes de fumar. Va mirar el rellotge i ja passaven uns minuts de l' hora. Va mirar cap a fora per aviam si venia l' Ángel, però res. Alhora, va enxampar un paio mirant-li la regatera. Li va fer molta gràcia tot i el dissimul.
Mai no havia coincidit amb el seu amor platònic a cap sopar de promoció. Havia pensat en ell de tant en tant, en el seu nassarró, els seus ulls verds i el seu tarannà gentil i obert. Li mancava un pam d' alçada, trobava la Magda.
Els minuts s' escolaven, ja perdia la paciència. Potser no haurien d' haver quedat. Poder el millor era que aquell amor seguís essent platònic.


Comentaris

  • Els amors platònics...[Ofensiu]
    Romy Ros | 22-04-2020 | Valoració: 10

    Val la pena convervar-los així, com platònics. Quan es converteixen en reals perden tot el seu encant. Endavant amb l'escriptura.
    Salutacions afectuoses,
    Romy Ros :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: