Gaudint el Silenci

Un relat de: Marseille
Gaudint el Silenci

Dies de pubertat democràtica, de celebrar
Recopes, els Duran Duran es preguntaven si hi havia algú a fora i la Norma ens deia que el català era cosa de tots.
Vivia amb els meus pares i el meu germà gran, en Sergi.El nostre era un barri tranquil,molt snobby ; situat al final de la Via Augusta.Des de la terrassa es podia divisar l' avinguda, més enllà del distingit, selecte carrer quasi per a vianants, d' arbres d' abundants fulles.
Estudiava al filologia francesa, on els resultats eren prou acceptables. Hi tenia amigues, especialment la Mariona, sempre disposada a passar-me apunts endarrerits.
Un dia, la meva companya, que vivia en un apartament compartit, em va dir que hi feia una petita festa, no gaire formal amb una gent que desconeixia.Hi vaig accedir. Ella, la Mariona, era rossa, d' ulls de color mel, amb uns pits durs, ben formats que em provocaven enveja sana.
En arribar el vespre de l' esdeveniment, em vaig posar un vestit curt, cenyit, que plasmava l' elasticitat, formes del meu tipus. Havia fet dansa, era prima, però un xic massa alta per a aquesta disciplina.
L' amfitriona em va rebre i em va presentar les seves dues companyes de pis, que només les tenia vvistes.Van venir també tres nois; un d' especial.L' Esteve.
Durant el sopar, em sentia força observada per aquells nois, més grans que nosaltres. Sense voler-ho, car era bastant tímida, em feien enraonar, notava que agradava.De fet, des que vaig fer el canvi, els nois grans de l' escola em demanaven per sortir, algun em va enviar flors, fins i tot bombons pel meu aniversari.Eren temps de no tenir lligams i sí amics que em pottaven al cinema en moto o a fer un toc en un pub per la tarda.
L' Esteve em va resultar molt guapo, viril.Em portava cinc anys, cosa d' agraïr, els nois de la meva edat em resultaven infantils, innocents, que no allargaven gaire.
Un cop el sopar va haver acabat, me,' n vaig anar cap a casa, els parcials eren a tocar i havia de fer colzes.
Al dia següent, vaig rebre una trucada de la Mariona, per comentar-me com havia acabat la jugada." Els tens ben enamorats, noia" -em va etzibar.Li vaig preguntar per l' Esteve.No tenia xicota.Li vaig dir que m' agradava, que no m' importava que ho sabés.
Dies més tard, sonà el telèfon i la meva mare em va dir que un noi em demanava.
Era l' Esteve,el vaig reconèixer per la seva veu radiofònica.Li havien donat el meu telèfon.
Em va dir de quedar al Big Ben.Li vaig dir que m' agradaria, tot i que allà m' hi podia trobar un amic amb qui havia tingut una història.
Ens vam veure aquell dissabte, a les onze. Anava ben perfumat, vestit molt casual i jo, una brusa blanca i una faldilla grisa, curta i unes botes altes.
Vam demanar unes cerveses. Vam xerrar poc. Era el gran de quatre germans, vivia al districte de l' Eixample i havia deixat els estudis feia molt.
Ens vam besar, em vaig posar molt contenta, i els meus llargs cabells em tapaven mitja cara mostrant tota l' ondulació i, el meu pentinat amb difusor se n' havia anat en orris.
"Què et sembla anar a fer un volt amb el cotxe?" -em va proposar- Em vaig deixar endur, vam tirar pel dret cap a fora, on a la cantonada ens esperava un Citroën GS.
Mentre conduïa, silent, va posar un cassette.
Vam estacionar a la part més alta del Tibidabo, on una infinita col•lecció de llums ens donava la bona nit.Em va besar amb més ardor, passió que abans.No vaig posar resistència quan em va tocar els pits, la seva hàbil mà s' endinsava dins la meva brusa després de descordar-me els botons.M' agradava el que em feia, sentia el seu alè envers la meva boca, volia impedir que pugés la seva mà més enllà del genoll. No podia, estava embogint per aquell noi que feia poques hores era el meu xicot. Amb la falange des seus dits, va arribar a copsar la humitat de la meva roba interior i qui emanava gemecs tot panteixant, era jo. Estàvem embriagats de desig i em va portar a un mal anomenat picadero , on vam unir els nostres cossos en un, arrencant les nostres peces de roba, algunes de les quals restaren inservibles.Els nostres cossos salats per la suor pels jocs amorosos van anar saciant-se a base de besades, carícies i el seu moviment sistemàtic endinsant-se en el més profund del meu ésser.
Després d' estar junts, em va mirar i no em va dir que m' estimava; era un d' aquests nois durs, que no mostraven gaire gens les seves emocions. Aleshores, però, no hi vaig donar importància, no ens coneixíem.
A partir de llavors, la meva vida estava formada per les classes i la relació amb el meu noi.
Fins als sis primers mesos, tot anava bé, potser no m' agradava que li costés tant dir-me que m' estimava, però ja hi estava avesada. Cada cop, a més, reemplaçava la seva pseudoseguretat amb una duresa que fregava l' antipatia, un tarannà antisocial.
Si em veia enraonar amb un noi de la facu, em feia un desagradable interrogatori sobre ell i quina relació hi teníem.
Ara i adés, se' m feia més feixuc el nostre festeig. No suportava la Mariona, com si fos una mala influència per a mi, els únics amics que valien eren els seus. Mai no vam anar a dinar a ca els seus pares o als meus, la nostra història es basava en un sexe cada cop més agressiu, que em feia mitja basarda i discutir-nos constantment.
Quan ja portàvem més d' un any sortint, vam quedar en una terrassa de la Rambla de Catalunya, on també vindria el seu germà.
Vam arribar primers, recordo que em vaig demanar una copa de gelat.
Al quart, va treure el cap en Marcel.- "Sóc el seu germà" - va proferir.- " " Ja ho sé"- li vaig respondre tot aixecant-me per saludar-lo.
Era molt més petit que l,' Esteve, més jove que jo fins i tot. Em va fer gràcia, tan educat; no guardava cap retirada amb l' Esteve, tan aixut i esquerp.Era atractiu, de bones maneres, ben vestit.
La conversa va perdre interès quan l' Esteve em va atacar amb un dels seus interrogatoris.
Crec recordar que va veure una foto meva amb un company, en Burrull. Vam estar més d' una hora discutint, i en Marcel va enunciar que marxava, avorrit de tanta cantarella, suposo.
Un cop, vam quedar per anar a la platja els tres.Vam agafar el cotxe cap a Blanes.Durant el trajecte, no podia evitar mirar-lo pel retrovisor. Estava assegut al darrere, sol, amb ulleres fosques. Estava preciós.Mai no em mirava. Vam seguir així fins arribar a Selva. Vam seure a la sorra i jo no em vaig treure la samarreta. La platja era deserta, car era entre setmana, però tot i així, si hagués fet top-less, m' hagués tractat de barjaula per amunt.
L' Esteve es banyava, l' aigua estava ben freda. En Marcel i jo xerràvem. Apenes no em mirava, em preguntava si li agradaven les noies. -" És tan finet i educadet que quasi fa cosa"- em va dir l' Esteve més d' un cop.
En Marcel s' anava obrint, em va proferir un somrís i em va dir que tenia els ulls ametllats, com de vietnamita. Em va fer somriure.
El dia va acabar i vam quedar que ja ens veuríem tots.
En una festa en un pub a l' aire lliure, ja cap a l' estiu, el vaig tornar a veure. Era l' únic noi que no m' havia fet proposicions. L' Esteve es pensava que em tenia controlada, cosa absurda.Ja de noia em sentia observada pels homes, em miraven el darrere i les cames quan anava curta i les creuava. No tenien mai un no per a mi. Hi havia qui deia que m' assemblava molt a una actriu de moda. Sortint amb el meu xicot, fins i tot amics seus se m' havien insinuat, m' havien demanat per sortir o anar a dormir. Però no en Marcel.
El germà de l' Esteve m' estava agradant cada cop més. Com qui no vol la cosa, vaig preguntar si tenia xicota. Es veu que encara estava mig sortint amb una tal Betty.
Desitjava en Marcel, mai no havia enganyat ningú, mai no m' havia fixat en un altre home mentre sortia amb algú, exepte en Marcel. Crec que n' estava molt, d' enamorada. Em sentia atreta per les seves belles, grosses mans, de dits llargs i àgils. Volia besar els seus llavis dolçament.
M' estava tornant boja, ja no sentia res per l' Esteve, tot i que vam cardar, sí cardar, uns dies abans.
Al dia següent, vaig anar a ca l' Esteve; només hi eren en Marcel i ell.
Va dir que anava a comprar un perfum i sopar per als tres.Va marxar, deixant-nos amb el tocadiscs funcionant.
Vam quedar-nos sols. Per un únic cop.
Ens vam mirar fins a besar-nos, abraçar-nos.Em va portar de la mà a la cambra dels seus pares, amb el risc que corríem.
Em va desposseir de la meva camisa de seda molt a poc a poc, tot petonejant els meus llavis. Els seus eren gruixuts caramels amaduixats; tendres pessics melodiosos eren els seus ardents petons, llepava els meus mogrons suaument, mentre m' acariciava l' entrecuix tot treient-me les calces i la faldilla després. El vaig separar del meu cos per acaronar i besar el seu pit nu, els meus dits s' afanyaven per descordar-li el cinturó i fer fregues al seu erecte sexe. En treure-li la roba interior, vaig mimar la seva intimitat, ell la meva, els gemecs de desig s' anaven fent evidents. Dolça penetració de mel, en Marcel dins meu fent-me l' amor tot xiuxiuejant-me paraules amables. La blavor dels seus ulls es perdien en els meus, prenyats de desig amorós, mentre ens acariciàvem tendrament.
Un cop vam tornar cap al menjador i esperar a que tornés l' Esteve, vam posar un disc dissimulant i ens vam prometre que mai no ho diríem a ningú, que no ho repetiríem.
El meu xicot va arribar i vam sopar. Estava pensarosa, havia de tallar amb el meu nòvio. Volia estar sola.
I així va ser. Òbviament ell anava dient que havia estat ell qui ho havia deixat.Feia molt mascle.
Van passar els mesos. Estava embarassada. Ho vaig comentar a casa, es van posar les mans al cim del cap. Clar, on s' és vist una mare soltera de casa bona en aquells anys. Volien que anés a Londres.M' hi vaig negar. Tenia ben clar que tindria la criatura, tant feia qui n' era el pare.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: