Demà?

Un relat de: Aleix de Ferrater

-Segur que no vols que t’acompanyi?
-No, gràcies. Prefereixo anar-hi sol, ja saps.
En Joan està més nerviós que no pas la seva dona, però les pessigolles de l’estómac l’impulsen. És el primer cop. Baixa les escales ben agafat a la barana i tomba a l’esquerre. Obre la porta del garatge i es dirigeix al cotxe. Un xiulet metàl•lic li indica que ja pot entrar. S’asseu amb parsimònia, respira profundament, fica la clau a l’indret oportú, toca els botons i el cotxe no es posa en marxa. És el cinturó de seguretat. Se’l corda i el cotxe ara si arrenca. Ha pactat amb l’Estela anar-hi sol, malgrat que ella no es perd cap detall des del balcó.
En Joan empassa saliva. Molt a poc a poc, el vehicle surt del garatge i tomba lentament a la dreta per l’estret carrer del poble. No corre gaire, trenta quilòmetres per hora, tal com han pactat. Duu les mans ben agafades al volant i emet un sorollet labial, talment com si estigués jugant a curses amb el seu fill. De mica en mica es va asserenant. Ja han passat els primers minuts i sembla que tot va bé. Les pràctiques dels dies anteriors han donat bon resultat. Arriba a la cruïlla de la carretera general, s’atura tres, quatre, cinc segons, un sorollet i engega en direcció a la ciutat. Tot va sobre rodes.
Sona el mòbil. Que soni. En Joan està concentrat i no es vol perdre cap detall. Arriba a la ronda, aquí el trànsit és més intens, afina la concentració i es dirigeix al polígon industrial, a l’altra extrem. L’esperen a les deu i falten sis minuts. Sap que hi haurà força gent, els empresaris, les autoritats i fins i tot les càmeres de televisió.
El cotxe frena davant la cruïlla d’entrada, tres, quatre, cinc segons, un sorollet i arrenca en direcció al pati principal de la fàbrica de components intel•ligents. Està ple de gom a gom, la remor és força intensa, flaixos sorprenents a les deu del matí i el cotxe s’atura. En Joan obre la porta, desplega el seu inseparable bastó blanc i baixa no sap cap a on.

Comentaris

  • Final inesperat[Ofensiu]
    olgalvi | 06-03-2017 | Valoració: 10

    M'has deixat parada. Jo em pensava un altre cosa, que havia tingut un accident i havia agafat por, o qualsevol altre història. He disfrutat molt llegint. Gràcies

  • S'ha de ser[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-12-2016 | Valoració: 10

    molt valent per pujar a un cotxe d'aquests. Fa uns dies vaig llegir que un que feia proves, em sembla als Estats Units, es va estavellar contra un tractor al qual no va detectar, i el passatger del cotxe, que no conductor, va morir...
    Com sempre un molt bon relat.
    Bones festes, Aleix!

  • Interessant.[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 16-12-2016 | Valoració: 10

    M'havia oblidat de valorar. Fins ben aviat.

  • Interessant.[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 16-12-2016

    M'esperava un desenllaç amb sorpresa a mesura que progressava en la lectura. Però val a dir que no contemplava el cop d'efecte del bastó blanc. Ben trobat, Aleix. De tu sempre se'n aprèn.
    Que tinguis un bon Nadal.
    Jordi

  • Albert[Ofensiu]
    tapisser | 14-12-2016 | Valoració: 10

    Bon Nadal Aleix!

  • Albert[Ofensiu]
    tapisser | 14-12-2016 | Valoració: 10

    Bon Nadal Aleix!

  • Com sempre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-12-2016

    m'ha encantat el teu relat i el final inesperat, encara més.
    De totes maneres t'haig de dir que, per ara, jo no pujaria al costat del co-pilot.
    Una forta abraçada, benvolgut Aleix.

  • Bon relat[Ofensiu]
    brins | 07-12-2016 | Valoració: 10

    Una història construïda sobre fonaments molt humans, Aleix, com totes les teves. Tant de bo que aquest cotxe sigui aviat una realitat...potser jo seria la primera a comprar-lo, perquè això de conduir se'm fa molt difícil...tinc massa por.

    Una abraçada molt forta, benvolgut Aleix,

    Pilar

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 06-12-2016 | Valoració: 10

    Aquest cop t'has superat Aleix, m'esperava de tot al anar llegint, esperant que en sortiria, segur que alguna de sonada, però mai hages imaginat aquest final.
    Una forta abraçada

  • Mestria[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-11-2016 | Valoració: 10

    Llegim el relat impacients per conèixer el context que, tan bé, ens amagues. Una bona història, narrada amb mestria. El futur... o ja el present?

  • Una ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 21-11-2016 | Valoració: 10

    ... aventura que podria ser l'inici d'una bona novel.la. Hi has pensat? Amb la teva imaginació ho aconseguiries.


    Sergi : )

  • Tant de bó![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-11-2016

    M'has mantingut intrigada fins al final.
    Un relat en clau reivindicativa, no falta gaire per a que pugui ser una realitat.
    Bon curs relataire, Aleix i gràcies pels teus comentaris.

  • Anem a caminar[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-11-2016 | Valoració: 10

    És molt agradable pensar en una societat constructiva com la que embolta el teu relat, que deixi de banda els bombardeixos de ciutats que estem acostumats a veure en els telenotícies, 1,2,3,4, 5, perfecta!

    Un petó

    Pinya de rosa

  • Tot va sobre rodes[Ofensiu]
    Illadestany | 21-11-2016 | Valoració: 10

    Tot va sobre rodes si segueixes regalant-nos retalls de la teva imaginació, agermanada amb aquest delit de viure, de fer-ho tot possible. Quina lliçó la d'aquest protagonista (el teu alter ego?), que avança feliç fins al seu destí, per a finalment alçar-se del cotxe vers no sap on. Vers la fita assolida, vers el repte aconseguit autònomament, malgrat el handicap visual.
    Meravellós com sempre,Aleix . Una abraçada
    Tresa

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-11-2016 | Valoració: 10

    No sé què faria per escriure com tu. Molt maco

  • Un cotxe per a tots i tothom[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-11-2016

    I un relat molt ben conduit, amb la utopia ben possible del cotxes que no cal conduir, ells et porten allí on tenen programat. Però encara falta per tenir una societat que accepti ser conduit pel propi cotxe, però vaja, que tot arribarà.

    Bon relat Aleix!

    Ferran

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Materile | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat fantàstic!!!

    Molt ben conduït, com el cotxe, amb sorpresa final.
    Sí senyor!, aviat no serà un problema desplaçar-se si hi ha alguna mancança, o si el conductor vol fer la migdiada sense perdre el temps o vol conversar tranquil·lament sense preocupar-se de la conducció.

    Et felicito per tots els detalls que en dónes, molt ben narrat i "despistant" fins al final.

    Gràcies, Aleix, per regalar-nos un bon relat!!!

    Una abraçada,

    Materile (Maria Teresa Galan)


  • Sorprès, força sorprès...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Sorprés, força sorprès! Un final —almenys per a mi— inesperat. Ai... Això dels cotxes intel·ligents m’ha recordat aquell acudit antiquíssim que deia:

    —Hi ha gossos que són més intel·ligents que els seus amos.
    —Ja pot dir-ho ja, jo en tinc un d’aquests!

    —Joan

  • Benvingut de nou![Ofensiu]

    Cap on van els cotxes intel·ligents? Arribarà a un punt que puguem fer com el protagonista del teu relat? Aleshores, les pràctiques de conduir que ara faig i el patiment per l'examen seran debades si els inventen?
    Molt bon relat, gràcies per demostrar que amb la ciència-ficció es poden fer bones històries. Molt bon estrena de curs i molt bona sort
    Edgar

  • Demà proper[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Estem a les portes d’un allau d’innovacions tecnològiques, i el sector de l’automòbil n’és punter. No obstant, res no tira endavant si no hi ha molta empenta darrere, i l’empenta no té res de tecnològic i molt de ganes de fer coses. És en aquest sentit que el teu relat té força, la valentia d’en Joan de voler anar sol i entomar el repte. Calen molts Joans com el del teu relat per fer dels somnis realitats. I més encara: relats com aquest segur que animen a més Joans a ser valents i lluitar per un demà millor. Conclusió: segueix escrivint, Aleix, que els teus textos empenyen la roda cap a un futur amb més oportunitats per a tothom.

    Una abraçada,
    Lluís Pagès

  • Volia dir...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 19-11-2016

    el somni de no resignar-se, de tirar endavant, també amb acceptació, però sense fer un gra massa, perquè quan ho has assumit ja no passa res.

  • Demà, potser[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 19-11-2016 | Valoració: 10

    De fet, crec que ja es treballa amb cotxes intel·ligents, capaços de conduir.se tots sols, Entretant, esperarem, els que tenim algun tipus de discapacitat visual que ens ho impedeix. Jo crec que encara no he perdut l'esperança. Tot i que no puc, moltes nits encara somie que vaig conduint i el somni sempre és plaent, malgrat tot.

    D'altra banda, el teu relat és encoratjador i això m'agrada. Si insinues que tot és possible, que mai no estem perduts si s'esforcem per aconseguir el dia a dia d'allò que desitgem. Molt bon relat. Una abraçada solidària d'algú que encara somia el teu somni,

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

89 Relats

1791 Comentaris

86944 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.