Decisió

Aquesta nit m’he despertat de cop. Em sentia estrany. He volgut obrir la llum de la tauleta de nit, però no he trobat l’interruptor. A fora de l’habitació puc entreveure una claror molt dèbil. Surto al menjador i al fons de passadís hi ha l’habitació del ordinador i la cuina amb les portes tancades i sembla que tan en l’una com l’altra la llum està encesa. Abans de seguir torno a fer una ullada a la meva habitació, però no veig res, és massa fosca. Llavors intento obrir la llum del menjador i després del passadís, però no funcionen. Sé que no hi ha ningú més a la casa, em dec haver deixat les llums obertes per descuit, però perquè no s’obren les altres?
Tot és fosc i a banda i banda del passadís les portes de les habitacions romanen tancades i al intentar obrir-les més impossible. Em comença a néixer en el meu cervell la idea d’un mal son, però és tan real. Quan em falta tan sols unes passes per arribar a les dues portes que deixen passar una mica de llum, una veu que sembla sortir d’una ombra amb els ulls vermells, em deixa bocabadat...
- Ja és l’hora, has de decidir!
- Què he de decidir?
- Si vols morir, o seguir vivint.
Com una pel·lícula a càmera ràpida, passa la meva vida per davant. Les coses bones, les dolentes, el que m’ha donat l’amor i la vida.
- Creia que això no ho podia decidir un mateix.
- De tant en tant donem a algú aquesta potestat, que em contestes? No hi ha gaire temps.
- I si decideixo seguir vivint?
- Doncs quan sigui el moment nosaltres direm quan has de morir. Si tries la porta de l’ordinador seguiràs vivint, però no sabràs si ho passaràs molt bé o molt malament. Si tries la porta de la cuina moriràs dolçament i no hi haurà cap més sofriment. Tu tries!
- Doncs prefereixo seguir vivint, serà tota una aventura.
Al obrir la porta de cop tot és fa fosc i caic en un pou sense fons. D’un salt em desperto i estic assegut a la taula del ordinador. A la pantalla un document de Word sembla esperar alguna cosa. És en blanc i tan sols hi ha el títol...Decisió