Cavall alat

Eloi, gràcies pel teu comentari. És tot un honor que em llegeixis i de debó, m'encanta el que fas amb les paraules i les idees. Igualment et desitjo un feliç 2014 ple de somnis com volar sobre un cavall alat.
Una abraçada amb olor de llibre nou.

Felicitats pel bon relat, curt però contundent. Els somnis són el nostre anhel de viure i qui ens els pendrà. Són nostres i de ningú més. Això m'ha fet pensar amb el meu, com tots lluitem pel nostre. Salutacions,
Edgar

Sempre he pensat que si no vivim pels nostres somnis llavors viurem esclaus de la vida tal i com se'ns presenta. (I si vivim en somnis tot és més bonic!) Mai els somnis seran només somnis....
Gràcies pel teu comentari i estic d'acord amb el que m'has dit, mai s'ha de dir adéu a l'amor, però molt menys l'amor cap a la vida mateixa.
Una abraçada, mai deixis de somiar!
Marta

...quan has tornat????? I aquest relat? Se m'havia passat, la veritat es que estic fent un xic de vacances , com la majoria de relataries pel que veig!
Ah el cavall alat , el mon dels somnis... he he he... qui t'ho a xivat? aquest pensament e ideal infantil, l'he canviat per "Si jo tinc una pregunta es que en algun lloc hi ha la resposta..." I dintre de la nova espiritualitat ja saps :El Universo conspira para ayudarte a conseguir tus sueños".
UI que be, te trobat a faltar
Anna

En poques ratlles has dibuixat perfectament el sentir d'un somni. Si ella dibuixa i somia alhora, doncs que continui així. La felicitat és trobar-se bé amb un mateix. Endavant amb el dibuix! Una abraçada.

Aleix