Cercador


Llista categories

Càntic de pau

Un relat de: Rodamons

La nit engendra el dubte.
El dubte genera l'obscuritat.
L'obscuritat, apressades conclussiones.
Les conclusions apressades, actes prematurs.
Els actes prematurs, violència.
La violència acaba sumint-nos en la nit.

Crema el teu passat,
i amb ell,
el teu futur.

Viu!
Solament viu.

Deixat arrossegar per la suau brisa del matí.
Vola amb les primeres llums de l'aurora.
Talla la corda que t'unix a la terra.
Desfés els nusos que t'aferren a la mort.

Viu!
Simplement viu,
sense el passat,
sense el futur.

Comentaris

Afegir comentari
  • Rodamons[Ofensiu]
    Nina Abril | 25-03-2007

    és que... vaig llegint, vaig llegint, però, és que la foto em va distraient jejejeje

    muuuakks.

  • Sí, desfermar[Ofensiu]
    gypsy | 01-12-2006 | Valoració: 10

    els nusos que ens empresonen.
    Gaudir de cada moment, de cada instant, com si fos el darrer.

    Fantàstic!!

    gypsy

  • Jo també sóc dels del "Carpe Diem"[Ofensiu]
    Jere Soler G | 13-10-2006 | Valoració: 10

    M'agrada el contrast entre els primers versos: foscos, tristos, mecànics... i els últims... esclatants, reveladors...
    Esperones molt bé a trencar la mecànica de la foscor, i reveles el secret dels vius: només existim en el present, el passat i el futur ens descentren i ens fan perdre intensitat de vida. Quan això que tu intentes trasmetre algú de debò ho entén, la vida li canvia.

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

49327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Afegir a preferits
Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >