Caminava d'esquena...

Sencill però entenedor, fàcil i dificil per fer riure, Cal una bona dosi de saber fer bé les coses com aquell que no fa res.

Com he estat uns dies apartat l'he llegit tard, però crec que un comentari mai sobra i el teu poema l'he trobat divertir i ben escrit, et felicito. La imatge a mi també em dona la sensació de entreposada i pèrdua d'equilibri per acabar amb una gran trompada. M'has fet riure a mes de que has aconseguit que el lector visqui l'escena en primera persona. Ja em veia fotent-me de lloros !!!
J.Lluís

perquè m'he vist a mi mateix en aquest situació ara fa aproximadament 12 anys.

Caminava per les platges de Vancouver Island. Darrers dies d'estiu. Posta de Sol al pacífic en una platja de còdols on el mar hi ha arrossegat troncs centenaris d'arbres gegantins. Jo, càmera en mà, buscant el millor angle per copçar tota la immensitat d'aquell moment irrepetible, l'ull enganxat al visor de la meva rèflex (encara no s'havien inventat les digitals), fent passes enrere per enquadrar millor l'escena ... Fins que ensopego amb el coi de tronc i caic de cul en un esvoranc!

No em vaig obrir el cap per pur miracle.

Respecte del teu comentari a "No t'estimo més" (per cert, moltíssimes gràcies!), només dir-te que quan li vaig llegir per primer cop a la meva companya, em va demanar que lluitéssim per no haver d'empenedir-nos pel temps perdut en arribar a l'inevitable darrer vers.

Ens veiem (llegim) per RC!

Una abraçada,

Carles

en un poema hi dona un toc diferent i molt benvingut. M'ha fet somriure, que imagino és el que pretenies del lector.
Una abraçada

... els comentaris que et vaig fer al seu dia:

En una primera ullada m'havia semblat una al·legoria del cranc, per allò del caminar d'esquena. Després he vist que no és així, i que millor es podia definir com una visió feta amb humor d'una gran trompada que es pega el narrador per no mirar per on trepitjava. Molt bones les imatges que has vist com als tests dels psicòlegs. M'ha agradat molt.

Una forta abraçada!
... i endavant!

FRANCESC

Hola, nubada. Vaig participar en aquest repte.
Vam escriure coses molt diferents.
La teva m'agrada. És divertida.
Gràcies per ensenyarme: Caminaré de cara...
m

Que divertit Nubada!
Vaig arribar tard a les votacions d'aquest repte però aquest era un dels meus vots.
El trobo encertat, gràfic i acord amb la imatge com una "entrepussada" de tinta.
M'agrada molt!

ginebre

saps que m'has fet riure?
suposo que és el que buscaves, per tant, et felicito: ho has aconseguit!

i uns petons,
manel