Blanc

Tan blanc com la neu,
es queda el seu pensament
i els seus ulls en blanc,
miren sense mirar al cel,
a on els núvols tan blancs,
passen lentament,
deixant al seu darrera,
un passat tan blanc com el present.
Recorda de sobte la paret blanca,
a on la blanca figura,
es retallava tímidament,
i els llençols blancs,
que voleiaven al vent,
com els mocadors blancs,
quan tristos diuen adéu.
No recorda la ultima vegada,
que amb tendresa la va besar,
ni quan les seves mans blanques,
el van suaument acaronar,
ni pot dibuixar la blanca cara,
que els records han difuminat,
entre una boira tan blanca,
que els detalls s'han esborrat.
Tan sols queda una imatge blanca
com la llum blanca d'un "flash",
que enlluerna la blanca mirada,
i et deixa el cor encegat.