joan e.f.

3 Relats, 7 Comentaris
1888 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57

Últims relats de joan e.f.

Últims comentaris de l'autor

  • joan e.f. | 09-03-2016

    Jam amb les teves reflexions em sento ben acompanyat. Gràcies.

  • joan e.f. | 09-03-2016

    Està molt be escriure lo que es respira en l'ambient, si senyor.Excel.lent.

  • joan e.f. | 23-11-2015

    Brillant !!!Continueu Poblet.

  • joan e.f. | 22-11-2015

    Aquest relat es ple d'il.lusió a més de ser bonic. Moltes gràcies. Avui necesitava una lectura com aquesta.
    Agraït

  • joan e.f. | 17-03-2015

    Es tracta d'un període terrrible, però que va ser quotidià durant tres anys. Uns fets lamentables que s'incorporaven dia a dia a la vida de les families amb molt de patiment, es molt humà i altruista l'acte del senyor esmentat.
    Gràcies per fer memòria d'uns tristos episodis que no haurien de pasar enlloc mès.

  • joan e.f. | 21-01-2015

    Em quedo amb la bona olor que deixen les pomes fetes al forn, a casa les feiem a sobre l'estufa, aquella olor perfumava tota la casa.
    Sembla que vegi les trifulques dels dos avis. Molt be.
    Gràcies

  • joan e.f. | 14-01-2015

    Deia un jesuita compromès amb l'Amèrica llatina; "Per quina obscura raò l'amor i la veritat son lo mès amagat del mòn ".
    Sabem estimar? Perquè ens costa tant estimar ?
    Gràcies per el relat

  • joan e.f. | 14-01-2015

    Amb aquest article l'any comença be, ens fan falta reflexions com aquesta per empenyer el mòn a una visiò mès humana.Gràcies

  • joan e.f. | 01-01-2015

    Això sén diu posar-li el dit a l'ull, a una dirigent que no te ànima.
    Gràcies Poblet

  • joan e.f. | 13-12-2014

    A la casa d'en Bac de Roda, un cop el varen penjar a la Rambla de le Devallades de Vic,, la viuda feu tapiar uns finestrals encarats vers Vic, Fins que es restaurà el casal vers la decada dels vuitanta no es varen tornar a obrir, estant-hi present l'alacalde de Vic, entre altres autoritats. Era una forma de tancar una pàgina amarga de la nostra història

  • joan e.f. | 11-12-2014

    Jo tambè penso que si es pren una actitud d'atenció en el dia a dia, es pot percebre una remor de bondat i amor que posiblement sigui infinita. El problema es la nostra contingencia en un mòn que tot i els problemes que te, ens meravella i atrau constantment.
    Gràcies per aquest text tant evocador.

  • joan e.f. | 10-12-2014

    Bonic, entranyable i molt,molt humà. Gràcies

  • joan e.f. | 05-12-2014

    Gràcies per aquest recordatori sobre els mites grecs que tot i ser mites arribaven a explicar la problemàtica humana d'una forma planera i entenedora, el de Prometeu es especialment bonic per la seva entrega vers els homes, un gest, que fa explicable la riquesa tecnològica de l'home, el domini del foc, devant dels instints de la resta d`èssers vius, per tant , el seu predomini sobre el mòn natural.
    Agraït.

  • joan e.f. | 01-12-2014

    L'Experiència terrible dels camps de concentració han donat diverses lliçons irrebatibles de l'essència humana i de la raó vital ùltima. Els testimonis que ens han arribat així ho demostren i poques obres biogràfiques assoleixen una profunditat tant extrema i tant real
    . Les hem de vetllar com un testimoni de lo que es capaç d'arribar a fer l'home i la lliçò que s'en treu de les mateixes. Mai es podrà honrar prou la riquesa que s'en desprèn i la magnífica esperança de no tornar a caure en un error com va suposar la solució final del regim nazi, amb antecedents prou cruels en la nostra guerra civil.
    Pensem-hi sovint, sobretot amb el llenguatge que determinats mitjants fan servir per descualificar políticament a l'adversari.
    Gràcies Agnès per l'article

  • joan e.f. | 26-11-2014 | Valoració: 8

    Quina alegria mes desimbolta, es una expresivitat molt ben reflexada, enhorabona.