Al lector desconegut

Mai he comentat un poema, pel senzill fet de que ignoro les regles del joc. Res tan eficaç com la prosa per expressar quelcom.

Però (a tots els poetes i amants de la poesia, pietat d'un pobre pecador) aquest poema te quelcom comprensible, encisador, coherent...

M'ha agradat molt.

Roarscach.

JO NO SE FER-NE DE VERSOS, PERÒ ELS SE LLEGIR I AQUEST TE MOLT SIGNIFICAT. ENCANTADA DE LLEGIR-TE

el títol com el poema recorda al to poètic que de vegades emprava en Walt Whitman en molts dels seus poemes dirigits al lector, de tu a tu.

Una genialitat perfecta.

El poema deixa de ser del poeta quan el llança al vent i al món sencer. El que sent el lector i el que ha escrit el poeta conformen un nou poema, un petit món particular on ningú més hi pot entrar. És màgia.


gypsy

Ei, està molt bé!!!

El títol és molt suggerent. "Al lector desconegut". Sí, es podria fer un poema "A l'escriptor desconegut". O d'algun tipus així, molt suggerent.

En quan al poema, està bé també, però no ressalta tant com el títol.

Au, felicitats!!!

Sembla que passem per la vida, sense saber-ho, pero el fet poètic ens rodeja, ens toca, ens expandeix. Com la teva, graciès un altre cop, Leela.

M'has fet vibrar, quanta força.

i jo,
ignota de tu...
també, espero els teus veros. Ho fas molt bé, no paris mai!

això és art en estat pur,
però art del més romàntic que existeixi


leela,
és un gran, grandíssim poema,
i no en tinc prou amb totes les paraules del món per dir-ho encara més alt i clar :

és un meravellós poema
que sedueix des del primer fins a l'últim vers... genial


ja fa un cert temps que et llegeixo,
però aquest no l'havia llegit mai encara... ostres, el què m'estava perdent!!


aprofito per dir-te que tens un talent sobrenatural, hipnotitzes a qualsevol que et llegeix... ets increïble


felicitats, de debo
per tot el teu art,
per tota la teva obra


salut

el lector desconegut et llegeix, et coneix, està dintre teu i s'alimenta dels teus versos i es torna gegant de la teva paraula... oh, mater!!!
ptons i una abraçada!

M'he sentit part implicada, en aquest imaginar-se el sentit de les paraules.

Aboco negres neguits
cobrint-te, amb passió,
de significats fugissers

Penso que te un ritme ràpid i intens. Carregat d'emoció cap el lector. M'agradat molt.
Felicitats i gràcies.

Calenta i esbojarrada

Carai noia, que bé que escrius, i quants comentaris que t' envieen.
Estava fent una per RC i he volgut saludar-te,
Celebro els teus èxits i t' enviu una fota abraçada.

van de dret al cor i ho saps propu bé

no es la bellesa de les paraules, ni la seva ambiguitat.
es la vida que germina en cada lector i en cada lectura.

a ser aquí. I ara per dir-te, de veritat, que has fet un poema preciós. Has descrit a la perfecció aquesta relació tan especial que es crea entre autor i lector, entre remitent i destinatari. I amb aquesta estrofa...

"...
Exaltada,
m'arrenco,
un tros de ben endins
i te'l envio,
encara calent.
..."

M'hi he sentit tan reflectida!

No m'agrada fer-ho, però goso dir-te aquí que he trobat una certa similitud entre el teu poema i "Indescriptible" que vaig fer fa uns mesos. No sé com ho diria, el teu m'ha semblat més càlid, més colorista, més dolç i suau. El meu potser és més abstracte, més de pensaments que de persones. M'agradaria que li fessis una ullada si et ve de gust i em diguéssis, amb tota sinceritat, el teu parer.

En qualsevol cas, et felicito per aquesta creació... i et dono les gràcies, perquè també me l'he sentit dedicat!

Un petonet, Leela.

Després torno amb més calma...

Un petó admirat!

Sento la teva veu,
com el xiuxiuex del vent,
recitant-me poemes i
acompanyant-me.
Un petonet. Pilar

Ara feia temps que no et llegia, i no recordava que fos tan i tan plaent.
Aquest poema especialment elm trobo magnífic.
I es que es magnífica la certesa de saber que autor i lectors palpen el mateix.
M'ha encantat, francament!
Una abraçada i endevant!

Ostres Leela, quin plaer de lectura...
Els lectors invisibles, desconeguts, que tu transformes en paraules directes a les seves oïdes, com xiuxiuejant.... He imaginat la teva veu com llegint el poema en el somni mig inconscient del lector, tota una imatge....

Felicitats per la teva genialitat, i molts petonets

angie

Aquesta vegada sí que ens has ben hipnotitzat!

I és que quantes vegades hem pensat en aquest lector... però, sobretot, quantes vegades, sense avís previ, ens vénen paraules o frases o colors d'allò que vam llegir fa dies o fa mesos? Talment com recordem aquestes, potser els altres recorden les nostres, de paraules... és bonic de pensar-ho.

Has clavat just al centre de la diana, això és innegable.

Sobre la poesia... hi ha hagut unes quantes coses que m'han sorprès: primer aquest ús i abús de les comes, obligant al lector a llegir amb pauses, gaudint de cada mot, amb un poder de sensualitat i de captació innegable.

Em deleixo,
imaginant,
com lliscaran
les innocents paraules,
damunt la teva pell.

Què més sensual que aquest atreviment teu?

Aquí ja entrem en terreny perillós... que agosarades les teves paraules!

Exaltada,
m'arrenco,
un tros de ben endins
i te'l envio,
encara calent.

Un petit (petitet) error: te l'envio en ves de te'l envio.

Oculta. I tu,
ignot per mi...
espero un dolç plaer

Com altres vegades, hi és present la teva reflexió sobre els mots, els significats... jo li veig molt de sentit, a aquesta reflexió, i la crec molt interessant i lògica des del nostre punt... el cap i a la fi, les paraules són els nostres instruments de treball (o plaer).

Dilato,
vehement,
com ninetes cegues,
els neutres mots
explorant obscurs sentits.

Aboco negres neguits
cobrint-te, amb passió,
de significats fugissers

Un altre dels teus temes preferits: posar al mateix nivell escriptor i lector (el cap i a la fi és d'això el que tracta tota la poesia... ni que a voltes sembla tot just al contrari, al final ens descobreixes la realitat); tots som humans, per força hem de saber sentir el mateix... sols cal que el comunicador sàpiga transmetre bé el missatge. T'asseguro que tu això ho saps fer.

Satisfeta,
somric quan penso
que a algú,
li deu semblar
que palpem el mateix...

allà on resten
amagats aquells, comuns,
sentiments de la ment

Com algú ha dit al fòrum, t'estàs superant; i això és ben difícil.

-Filladelvent-

que ens apropen, que ens fan somriure, que ens deixen dubtes penjats d'un fil i algun interrogant, que esdevenen carícies per la pell del cor. Aquelles que ens arriben com un instant fugisser, d'altres que semblen alentir el temps...
És tan màgic trobar sensacions, idees i sentiments amagats entre les línies que ens són coneguts, d'altres que sentim descobrir o que ja estaven dins nostre. Tota aquella humanitat difícil de descriure que viu en espais aparentment tan llunyans i alhora ens és tan propera...

Tot el poema té un equilibri encisador, que has acabat d'arrodonir amb una estructura visualment neta, clara, original i delicada.

En fi, que l'has brodat!
Molts petons i fins aviat!

De lectora desconeguda a escriptora desconeguda : el meu comentari és "gracies", i espero que ens anem coneguent.

de comensar a llegir!

Es una meravella!

pere

Opino com en jaumesb: pots estar ben segura que hi ha comunió, entre el teu poema, les teves paraules, els sentiments que hi destil·len, i el lector o lectora que té la sort i el plaer de llegir-te.

M'ha agradat el joc que fas amb els canvis de lletra. Vull suposar que una part correspon al poema en sí, i l'altra pertany a l'alterego de la poetessa. Aquella veueta que va parlant mentre ella crea.

Sí: m'ha agradat.

Una abraçada,

LLIBRE

en pots estar segura