Ombra

trobar-vos: tu, en Marc, en Jan, en Xavier...Quanta feina que heu fet!!..I tan ben feta...Ets una gran poetessa, una gran mare, una gran companya...Que contenta estic de retrobar-vos...M'ha agradat molt el teu poema: un gran domini lingüístic i de sensibilitat...Corprens amb les teves paraules, mesurades i totes d'una mateixa gamma de colors..., delicats, subtils, impacatants!!
Rebeu tot el meu amor i gràcies per trobar temps, malgrat la voràgine diària, per comentar-me..Una gran, immensa abraçada.......

Benvolgut/ada relataire:

Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) volem recordar-te que està en marxa el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”.

Et convidem a consultar les bases d’aquesta convocatòria actualitzada (les trobaràs a la pàgina d’inici d’RC) i a participar-hi de nou amb el teu relat (només cal que s’adeqüi a l’extensió prefixada i que pertanyis a l’Associació).

Gràcies a l’avançada,

ARC

El títol del teu poema m'ha traslladat ,sense fer gaire esforç, als dies foscos que vaig viure aquest estiu xafogós.
T'agraeixo moltíssim les teves paraules sinceres, reconfortants, plenes de carinyo. Vull pensar que el meu pare és l'ombra que m'acompanya arreu on vaig. El sento molt proper i això em dóna vida, francament.
Vull felicitar-te per dues coses: la primera, per tenir al teu voltant aquests tres homes magnífics que et fan tan feliç; la segona, per escriure poemes d'altíssim nivell com el que acabo de llegir.
Petonets al Marc, al Jan i una forta abraçada a tu i al Xavier.

Mercè

Jo tinc un quadre de pintura que vaig pintar titulat L'ombra, el teu relat me l'ha recordat, és la figura d'una noia d'esquenes que entra dins la seva pròpia ombra... de fet l'ombra té una connotació màgica... un simbolisme especial.
el teu poema sap captar aquesta màgia...

Aprofito per agrair-te els teus comentaris,
tan en el fòrum com en el poema "el bes de la mort" és un poema dur no és gens fàcil de comentar. Però la vida és dura i la poesia serveix per reflexar-la.

una abraçada de la Fada.

d'agregar la frase de la teva bio de Saint Exupéry a la meva bio, en l'apartat de cites i màximes. Espero que no et sigui incòmode, donat que és bo escampar el coneixement i la saviesa d'autors passats... i projectar-los endavant. Sota el meu punt de vista la frase:

"Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)"

El petit príncep. A. de Saint Exupéry

És una frase que m'ha agradat molt. Quan era nen, la meva germana em feia llegir "el petit Príncep" i recordo com jo em negava i renegava de tot. Amb el temps... m'he perdonat i he reconegut l'esforç de la meva germana per fer-me entrar la lectura i el raciocini, quan jo era un sagal que només volia jugar.

Salut i llamps!

...vaig llegir una novel·la 'de combat' quan tenia prop del setze anys. (La biblioteca del padrí va ser tota una descoberta!)
Ara no recorde el títol, però sé que el tema eren les trinxeres a una guerra mundial. I m'impressionà, com aquesta OMBRA que em fa venir a la memòria records d'un temps que ja no està.

Acabat de publicar em vaig llegir aquest poema valent, però no te l'he pogut comentar. I continuo sense poder-ho fer. Cromosomes emmudits.

A més d'una poeta genial sento que ets una excel·lent persona. Per això els teus comentaris m'arriben ben endins.

L'autora del dibuix és d'una amiga molt amiga. http://laiabb.blogspot.com

Petó!

L'ombra ingràvida ens pot transportar a l'èxtasi de l'eclipsi.
Èxtasi a la fi.

Paraules envoltades d'ombra de melangia que, sense cridar, refusen la buidor i cerquen la llum.

Moltíssimes gràcies per la teva felicitació, Leela. Espero que ens continuem llegint , companya de Nanoreptes!

Una molt afectuosa abraçada,

Pilar

M'agraden moltíssim les al·lusions científiques que fas en aquest poema, li confereixen "pes" , el fan més gran.
Estic molt contenta de veure't pel fòrum i pels reptes; d'aquestes aportacions tots ens enriquim.

Un petonàs.

..veritat aquest Sr. Barbusse, oi? Molt ben trobades les ombres d'aquest poema, molt difuses, apagant el ble que restava encara encès. Tampoc no t'havia llegit però a partir d'ara et poso al sac dels prefes, cíclop. I ueps! Gràcies pel comentari, Leela!!!

Salisalut!!!

més dolça i trista...M'ha semblat sentir onades de fons com si les paraules se les endugués una marea tenyida de melangia.
M'ha encantat llegir-ho!

En veure el títol del relat pensava que algú se n'havia apropiat d'un relat meu també publicat aquí amb el mateix títol, Ombra. Després, passat l'ensurt inicial he vist que sols ha sigut una coincidència en el nom, el meu prosa, el teu poesia, i tota la resta també diferent.