Adéu!

Un relat de: Aleix de Ferrater
Quan sento bullir la sang a la vella
cassola de la mare fent xup-xup,
neguitejo brandant el cullerot,
renuncio al plaer de construir
el gust que realment vull assolir.
Desitjo tant tornar a cantar a la cuina
aquelles cançons de pell catalana,
quan els calçots regalimin romesco
i nosaltres la taca de l’angoixa!
Cargol treu banya, puja la muntanya?
Cargol treu banya, vull sortir d'Espanya!

Comentaris

  • Ets molt gran, Aleix![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-05-2019 | Valoració: 10

    "Sento bullir la sang a l'olla", meravellós, t'ho compro. Les teves metàfores són tan originals que, els que intentem escriure, ens encantem amb aquestes paraules.

    També et compro l'últim vers. és el que més vull en aquest moment.

  • OLOR DE RECORDS[Ofensiu]
    Materile | 20-02-2019 | Valoració: 10


    Facis el que facis, escriguis el que escriguis et surt aquesta gran humanitat que portes dins. Tens una gran facilitat per transmetre sensacions i tendresa.
    M'ha agradat aquest poema, senzill i tendre. Gràcies! Has despertat els meus records.
    Una abraçada molt forta,
    Materile

  • Records[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2019 | Valoració: 10

    Un bonic poema a vesar de records tendres que tots portem dins, però tu amb el teu xup, xup l'arrodoneixes molt bé. M'ha agradat

  • Fantàstic! [Ofensiu]
    Loira Durban | 11-02-2019 | Valoració: 10

    Aleix! Moltes gràcies perquè m'has esgarrapat un piló de rialles. Hauríem d'exportar la teva cançó o dur-la de gira :)

    Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi". Ja veuràs que són dos mestres peculiars :) però moltes gràcies per ser-hi sempre entre els relats. Fas llum a tota la comunitat!

    Una abraçada!

    Marta Finazzi

  • Piano, piano... si va lontano![Ofensiu]
    Annalls | 11-02-2019

    No se com s'escriu aquesta expressió amb italià. Aixi estem fent xup-xup com els saborosos cuinats d'abans. De-pressa no ho tenim viable !!

  • Xup-xup...[Ofensiu]
    brins | 11-02-2019 | Valoració: 10

    SÍ, Aleix, jo també tinc gravades al cor imatges tan boniques com les que descrius, és potser per això, que estimem tant la nostra terra.
    Una abraçada,
    Pilar

  • Un dels...[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-02-2019

    ...millors records que tinc és de quan era petita i els diumenges al matí, l’únic dia que el meu pare no treballava, anàvem al seu llit amb els meus dos germans, mentre ma mare preparava els esmorzars a la cuina. Allà al llit, els quatre, tapadets, cantàvem cançons, els trossets que sabíem. I el meu pare ens cantava:
    Què li donarem a la pastoreta?
    Què li donarem per anar a ballar?
    Jo li donaria una caputxeta
    i a la montanyeta la faria anar.
    A la montanyeta no hi neva ni hi plou,
    i a la terra plana tot el vent ho mou.
    Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
    flors i violes i romaní.
    Amb els dos darrers versos, al meu caparró s’hi dibuixava una estampa de natura i pau que encara avui, quan l’evoco, em tranquil•litza.
    La música i les lletres és del que més arrapat portem a la pell.
    Som i serem.

  • Bonic, Molt Bonic[Ofensiu]
    Eric Martinez | 10-02-2019

    Directe, entranyable i molt bonic.

    M'ha fet recordar familiars estimats.

  • De fet ja som fora[Ofensiu]
    nadàlia | 02-02-2019 | Valoració: 9

    Les mares i la cuina, ells dinars, els sopars i altres i variades feines de la llar. Feina que hores d'ara hauria d'ésser retribuïda per la mare o el pare que la faci.Bé, em centro, aqueste diverses menges que ens aplegaven a taula, sobretot el diumenge eren l'essència de les tertúlies i la germanor.Menjar és un no res, cuinar vol més temps i saviesa.Les tertúlies de fa uns anys no estaven tant centrades en la indepèndencia com pot passar ara. De fet, com et deia nosaltres fa temps que hem sortit d'Espanya, tot i gaudir força dels diferents paisatges de Galiza, Cantàbria, el País Basc o la bella Amdalusia.Parlant i vivinmt amb la gent t'adones del fort sentiment de pertànyer on viuen i massa vegades és el centralisme polític, el que ho centra tot, i, Galiza per exemple sempre serà Galiza encara que l'autoestima dels seus habitants necessiti l'empoderament de la consciència d'un bell poble mariner, divers i obert a l'Atlàntic.

  • Jo també ficaré cullerada![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 31-01-2019 | Valoració: 10

    És veritat que algunes cançons, tradicions o hàbits tenen el poder de tranquil•litzar-nos, però, que ningú s’espanti, hi ha realitats que les pot proclamar, fins i tot una nena amb un xumet penjant.

    Un petó

    Pinya de rosa

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-01-2019 | Valoració: 10

    Uns versos que em transporten a la meva infància. Gracies per llegir i conentar

  • Magnífic...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-01-2019 | Valoració: 10

    Et done la meua enhorabona per aquest relat sobre aqueix "adéu" que et fa tindre en les entranyes les cançons que són pròpies de catalunya i són les que cantaven les mares i els avis antigament.
    Realment com una bullida de la cassola quan la remeneges.
    Gràcies també per les teues paraules per la teua lectura del meu poema L'excelsa veu, que m'han agradat.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • xup!, xup!...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 30-01-2019 | Valoració: 10

    Si ha una imatge potent que em fa recordar a la mare, és la de fer bullir l'olla. La nostres mares i les nostres àvies, vertaderes alquimistes de la cuina, artistes en preparar els plats condimentats, dones abnegades devers tots els membres de la casa...etc. Aquest poema teu, manyac, casolà i sobretot amb una bona dosi d'intencionalitat en diferents significats... m'ha fet exposa allò que ara acabo d'exposar. Xup! xup!... l'olla va bullint. Nil.

  • Caram![Ofensiu]
    Josep Maria Basté Framis | 30-01-2019 | Valoració: 10

    Caram Aleix!!!
    Gràcies per donar vida a les paraules... com si res!
    gràcies per descobrir la seva música amagada... fas que sembli tan fàcil!
    Un Adéu! més agoserat és impossible
    Seran aquelles cançons de pell catalana?
    Josep Maria

Valoració mitja: 9.92

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189902 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).