(L' Atzucac)

Un relat de: joandemataro
Com assaborir la vida
si l’ara no és més
que un efímer present
que ve del futur
per formar part del passat?
Com degustar el moment
si és tan fràgil, delicat,
que a cada sospir se’n va?
Com aturar aquesta contínua pèrdua?
Quin turment és aquest, Déu!

I és tan esgotadora aquesta lluita,
aquesta veu malaltissa ,
impossible d’ignorar,
que et martelleja les entranyes
dia rere dia, rere dia…
No, no,no… Tot és no !
I t’adones que l’enemic és dins,
el pitjor lloc possible.
El pànic t’atrapa
i crides auxili als de fora.

Quin atzucac, tanmateix,
no saber viure la vida
i ser un esporuguit mortal!

2015©joanabellaneda

Comentaris

  • Tens tota la raó...[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-10-2016

    Sort que aquestes reflexions que planteges, i que tard o d'hora ens neguitegen a tots, no apareixen fins que ja tenim "una edat". Així podem gaudir plenament mentre som canalla i joves, però arriba un punt en que la vida comença a donar cops i és inevitable deixar de gaudir el moments perquè ja sabem que s'acabarà, perquè en vindran més de dolents, perquè això no hi ha qui ho pari, per molt que ens vulguem plantar...
    Gràcies, Joan.

  • Reflexionem.[Ofensiu]
    Falciot blanc | 09-04-2016 | Valoració: 10

    M'impressiona la facilitat en escriure i expressar els teus sentiments d'una manera tan clara i entenedora. Quan llegeixo m'obligo a pensar i tu parles d'instants fugissers que em de saber atrapar i entrellaçar-los amb molts d'altres. Sí que és un atzucac, però ens fa entendre que a la vida no podem deixar res per demà, perquè demà ja pot ser tard.

  • Ostres, ara me n'adono que ja te l'havia comentat![Ofensiu]

    Vet-ho aquí que m'ha agradat tant.

  • L'efímer present[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-01-2016 | Valoració: 10

    Un poema que m'ha impressionat molt perquè fas unes reflexions que no em són gens alienes. Si penses en el pas del temps, pots acabar perdent la raó perquè aquest és un misteri que no té cap classe d'explicació. Per què ha de passar el temps? Per què tot és tan efímer? Per què no és pot gaudir plenament, atès que no serà més que un instant el gaudi?
    Aquestes preguntes porten al neguit existencial i, de vegades, és millor trobar un punt d'evasió i no donar-li al coco.

    M'ha encantat el teu poema, com tot el que escrius. Però aquest especialment.

  • Gràcies, ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-10-2015

    ... Joan, pel teu comentari a MÓN GRAN I PETIT 2. Tens raó, hi ha molt per a millorar. Cada generació és importantíssima. I la lluïta ens pertany.


    Sergi : )

  • Tot ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-10-2015 | Valoració: 10

    ... això que dius es pot determinar a l'inrevés. És allò que sembla que ningú sap fer-ho o hi ha massa moments dolents seguits i no se sap com sortir del pou, però les coses canvien, i moltes vegades podem sentir alegria, felicitat,... . A mi em passen les dues coses, i quan estic malament em penso que sempre és així, però no, arriba altra cop la llum i la vius.


    Sergi : )

  • Holaaa! Tendre i esporuguit mortal![Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-10-2015 | Valoració: 10


    Primer que tot PER MOLTS ANYS JOAN!

    Vols assaborir la vida, l’instant, el sospir?
    Foragita aquest petit i insignificant (que sé que ho és) curconet de la por, que tots tenim dins, i crida, crida tant com vulguis bon i gran amic!

    M’encanta aquest poema, és un clam i un plor alhora. Quants instants passem fent-nos preguntes sense resposta, ho reflecteixes tan clar!

    Gràcies Joan, m’ha agradat molt retrobar-te a tu i a les teves paraules que em porten tan bons records.

    Una bran i càlida abraçada
    Núria

  • atzucac[Ofensiu]
    Xunxi | 25-09-2015 | Valoració: 10

    Hola Joan, feia molt de temps que no compartia el present avançat del futur per compartir poesia amb vosaltres, i no he volgut perdre la teva pagina.

    Jo soc de la banda dels esporuguits que lluitem per assaborir....una gran abraçada

  • Sí, sí, sí[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 14-09-2015 | Valoració: 10

    Potser el secret de tot plegat seria ensenyar a "la veu que martelleja les entranyes" a dir en loc de no, no, no que sí, sí, sí. Que el moment es viu tal com arriba sens pensar en l'instant següent, tan sols absorvint l'esència de l'instant i acceptant que "Tempus fugit".

    Una abraçada

  • Magnífic poema[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-09-2015 | Valoració: 10

    No solament per la forma sinó pel contingut. En llegir-lo, m'he vist reflectida en els dubtes i l'angoixa vital que es desprèn de les teves paraules. Hi he reflexionat tantes vegades! És una mena de neguit existencial que ens fa molt difícil aconseguir la felicitat, ni que no tinguem motius per ésser desgraciats. És un enrenou interior que no sabem ben bé a què atribuir-ho. Per això els moments de felicitat són tan efímers.
    Espero haver interpretat bé el teu poema. Petons

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-09-2015 | Valoració: 10

    És l'altre gran tema dels poetes, després de l'amor. I la vida, i la mort. Tot depèn de com es miri l'ampolla del temps, si vé del passat o va cap el futur. Ara aprenc per saber-ne demà, si més no ho intento. És bestial reflexionar, Joan! Gràcies per portar-m'hi. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2089 Comentaris

327689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan