Dolça mort

La petita mort....sí, una mort dolça. Imatges eròtiques i tendres. Bon poema.

I és que podem perfectament dir que no hi ha res més després de la unió carnal entre l'home i la dona. Res més, com res més hi ha després de la mort, a no ser que pensis que hi ha una altra vida. Realitat carnal i terrenal, en un poema deliciós. Una forta abraçada, Joan!

Aleix

Gràcies per les teues paraules per al meu poema "Cos blanc", que m'han satisfet molt i per la teua amistat que sempre serà bé.
Una salutació.
Perla de vellut

M'ha agradat moltíssim com expresses la unió de l'amor i amb una dolça mort, on els cossos dels amants son delícies supremes.
M'alegre de llegir-te de nou, Joan.
Salut...
Perla de vellut

Si vols, pots llegir-me alguna cosa, quan pugues.

és, com dius tu, una mort molt dolça. Tan dolça que desitgem morir moltes vegades, tornar a sentir l'agonia un cop i un altre cop.

Els càntics ancestrals des que va començar l'espècie es repeteixen cada cop que morim d'aquesta mort tan dolça.

Molt ben escrit, Joandemataró.

Joan! Moltes gràcies per abraçar-nos, un cop més, amb la teva poesia de vellut :)

Jo et convido a llegir la meva prosa "Wagner i Verdi", que espero que també t'escalfi mentre en desgranis les síl·labes. I gràcies per formar part de la comunitat de poetes, perquè la poesia és l'única que pot salvar el món.

Fins aviat!

Marta Finazzi

Un instant sublim ha esdevingut una bella poesia gràcies a la teva sensibilitat i delicadesa. Felicitats!

Moltes gràcies pel teu comentari, Joan; m'ha satisfet molt rebre les teves paraules.

Pilar

La Montse té raó i us demano perdó. En lloc de càntins hauria de posar càntics. Això de no tenir temps per fer les coses bé...
Joan

Em sembla preciosa aquesta manera d’explicar la unió entre dos cossos i dues ànimes. Jo, que generalment sóc més directa hahaha, em meravello de la teva contenció i la delicadesa amb que ho has expressat.

(no sé què vol dir “càntins”, ho he buscat i no ho trobo, no sé si volies dir càntics o càntirs...)