Cercador
A vista d'ocell
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Recorrent paratges inhòspits
de sequera i pedres esmolades,
d'escarpats penya-segats i
esbarzers punxents
on el sol enlluerna les idees.
A vista d'ocell,
el cos lleuger i els ulls esquerps
i vigilants, sempre a l'aguait.
Els xiscles com a total companyia
i el vent com a instrument perfecte.
Que hi ha en els seus ulls aguts
que recorda tant a la llibertat extrema,
a la possessió irrefutable
d'un instint únic,
més enllà de la supervivència.
Confondre's en el cel i travessar la matèria,
sentir que la pell és pluja
i la boira un bassal en el cor.
Els llacs dibuixats com grans ombres
en la retina i el ossos eteris ,
flonjos com els núvols,
gairebé imperceptibles.
Una aleació perfecta de sons i silencis,
de cadències il.limitades.
Comentaris
-
no és fàcil[Ofensiu]peres | 21-08-2005
d'explicar, això meu -no hi ha gaires coses que em resultin fàcils d'explicar. A veure...
He buscat aquest poema teu amb la meva vella dèria de sempre de comentar relats no comentats. I he estat de sort, no sols perquè tu no en tens gairebé cap, de no comentat -potser aquest era l'únic?, i llavors em sabria greu, si per algun motiu t'estimaves més mantenir-lo així, com a testimoni excepcional-, sinó perquè el seu contingut m'ajudarà a explicar-me.
En aquest cas, és evident que tu parles d'un ocell, és clar, però aquí també és evident que parles de tu mateixa, o de l'ésser humà en general. Aquest és el problema meu, molts cops, quan llegeixo poesia: que m'adono que l'autor, al marge de la imatge que ens ofereix, amaga també un rerefons de més endins seu, i molts cops aquests segon nivell no s'atreveix a revelar-lo del tot, i llavors el lector, que nota que hi ha alguna cosa més al darrere, se sent frustrat -és el meu cas. No parlo ara d'aquest poema concret, eh?, sinó en general. Ni tampoc dels teus poemes, sinó de la poesia en general, i especialment de la que fem o podem fer nosaltres, la immensa majoria dels que escrivim aquí, que no som professionals i simplement ens agrada escriure. Els poetes de debò, els professionals, normalment aconsegueixen acontentar sense problemes els seus lectors, encara que uns només arribin a copsar un primer nivell, uns altres el primer rerefons i uns altres, l'elit, un tercer o un quart nivell. Però tothom queda content.
Jo, quan escric sobre una "llumenera" no escric sols sobre una llumenera, sinó sobre una altra cosa més propera... I encara que el text tingui un fons més o menys poètic...
Ara no puc seguir, que em criden. Ja continuaré.
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
645327 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")