RPV 147: Bellesa etèria i fugaç

No t'il.lumina cap llum,
ets tu la que en desprèns.
Ets la reïna del canelobre,
ets la llum de la bellor.

Les joies i els ornaments
brillen sobre el teu cos
com la seda esdevé suau
en lliscar a la teva pell.

Ets tija de la flor
que oberta s'ofereix al goig
i despertes el desig del viure.

Ets delicadesa etèria,
ets venustat fugaç,
ets poesia delicada,
la més preuada poesia.

Silueta encisada,
bella i conhortada:

Diviso la teva lucidesa
que cisello amb els mots.
No goso induir-te a la sorpresa
que traspassarà llocs remots!

Silueta disposada,
sanada i ben conceptuada:

Bellesa de subtils clarobscurs,
sílex de l'era imperial.
No em queda més recurs
que afirmar-te senyorial.

Silueta somiada,
ressaltada i recelada:

Veig en tu un paradigma
de la flor submisa i somicosa.
I veig en tu l'origen fidedigne
de la brisa i la venus sumptuosa.

Silueta traçada,
primmirada i agosarada:

Ets un somni inabastable
una realitat altiva,
un figurí inexplotable,
una imaginaria diva.

Silueta tintada,
desacomodada i arromangada:

Principi i fi d'una traçada
de tons càlids i clar pigment.
Amb l'ànima revifada
I amb llampada incloent.

Alexandrins misericordiosos.


Ves per on, damunt la taula, estossinada,
jeu la flor que em va obrir els pètals amb els dits
tacats de tinta, i com feien esclafits
les castanyes, m'ho va acomplir a l'amagada.

Doncs, coi, em dius, si no et fa gràcia, i de cada
cosa que et dic te'n sembla un llarg tirapits,
que me'n diries de la bellesa dels pits
que he vist, avui, en una plaça imaginada?

No m'ho vols entendre, i jo n'estic cansat.
Si no fos que cada cop que et faig la visita
em fas fora, d'una coça, com mula gita,

em creuria que no em vols més al teu costat
dret, i marxaria prest. Que ja ho diu la dita:
jo t'ofereixo la flor del lotus sagrat.

Hola Fredia !,

He de presentar-lo fora de concurs, per si de cas... . Tinc l'office espatllat, el meu portàtil prestat és un malson i tindria massa maldecaps si...
De totes maneres, presento el que he escrit, una mica provocatiu, però...

(Per cert, moltes felicitats !!!)


Un Orient massa llunyà...

Per molts, la viva imatge de la poesia.
Mandarineta, diva en els nostres ulls,
Porpra bellesa a les alçades parapetada
rere les vitrines històriques d'un palau,
amarada de la luxúria de l'or,
no sents la paraula viva que puja del teu cor ?,
no sents com bramen els de sota ?.
Tu, inexpugnable silenci, res (em) dius
ara ja al petrificada al perfecte castell de sorra absoluta,
no et puc sentir ni realçar-te ni somniar-te ni versificar-te...
Els teus versos se m'escolen com minuts opacs,
per la bromosa porta principal
d'un Orient massa llunyà.

La poesia no ets tu, acabo jo
(Implacable contundència ?)
marxant per la nítida porta del darrere
on, perduts per realitats brutes,
fugen amb mi els meus poetes
cap a un occident prou proper.

Trenca el cristall. Admira'l i fes que l'equilibri
Ajudi a sobreviure't quan els teus ulls reposin
Damunt de la meva pell. Sóc mortal, feble amfibi
Entre el cel del teu cos i l'infern de no haver-te.

Tinc llençols solitaris disposats a alimentar-se
De la teva suor, del delit que et traspuï de la pell,
De les paraules fabricades en l'èxtasi del plaer.

Amb un joc de matrioixques uses
La laberíntica arquitectura
Del teu melic que m'amara.

I teixiré el moaré dels anhels
Per conquerir la balustrada
On abocar-hi la flama del delit,
El jaç d'una vetlla que no acaba.

...I la flor ignora
Que el viure continua
En els teus membres...

Foc de candent rojor, lava
Que crema la gèlida nit
De no saber-te propera, fada
De les boscúries, àngel de nous cels.

I fendré la llacuna més clara
Amb la dalla de la passió pura
Per mirar els ulls amb què m'abruses.

Tinc lluïssors noves en el sanguini capvespre serè,
En l'adusta flonjor dels núvols on bastir el castell
De la bèl·lica pau que en tu descansa, mudesa esparsa.

Trenca el reflex. Guareix les ferides de l'ànima desperta,
De la besada deserta, envia'm la perplexa falena perquè libi
Aquesta melangia que em provoca malsons. Evita que gosin
desvetllar-me, mentre fas que el meu cor per la teva aura vibri.


d.