Cercador
Llista categories
Detall intervenció
REPTE POÈTIC VISUAL 225. La porta que no contesta.
Intervenció de: rautortor | 15-08-2012
Ara mateix no recordo exactament el lloc, llogaret o poble on vaig fer la fotografia de la proposta. Podria ser qualsevol poble del Pirineu de Lleida. L’atracció de les grans ciutats i l’emigració “necessària” del jovent a la cerca de feines més “agraïdes” que prometen les noves tecnologies i el progrés, ha provocat la sensació d’abandó que evidencia el fotograma. Viure del camp, del bosc i de la ramaderia ja no sembla suficient o, almenys, no assegura uns hipotètics nivells de comoditat com els que promet la vida urbana –que no de salut i longevitat, les coses com siguin.
Bé, doncs, com a colofó a unes vacances que ja comencen a mostrar-nos la cua, us proposo aquesta imatge perquè proveu de recuperar el que amaga aquesta porta, el n. 8 de qualque carrer de qualsevol poble de la muntanya. Depèn de vosaltres que aquest indret, aparentment descurat i oblidat, recobri la vida i l’esplendor saludable que algun dia va respirar.
I, com sabeu ja de sobres, una composició poètica, en vers o prosa, per participant.
Teniu de temps fins el proper dimarts, vint-i-u d’agost, a mitjanit.
Què us sembla si comencem a cloure la temporada estiuenca amb uns bons poemes que ens ajudin, encara que sigui una mica, a tornar a la rutina amb noves sensacions.
Respostes
-
Dins el vuit.
Mena Guiga | 15/08/2012 a les 20:32Estic tancada.
Ni a les herbes obro.
Que esperen, impaciència.
Que creixen, desig.
Innocència que no cal
m'envolta amb cal
i Cal no sé qui vaig ser
i en queda el vuit
i en queda el buit.
I jo, porta ferruda,
d'ancestral fusta,
resto fermada
fermament.
Ni timbre,
ni campana,
ni picaporta,
fora de l'hora.
Cervell clos,
ànima desada.
Amb l'ala em truca un àngel?
Amb desencanta una fada?
Amb odi em punxa un dimoni?
Amb silenci em mira un infant?
Ni que escriguis aquests versos...
sóc clos misteri
perquè no m'endevinis.
Mena (dins portes tancades creixen personatges amb davantal que es nodreixen en patis deixats i aptes per a una segona part del poema...que no faré!)
-
RE: Dins el vuit.
Mena Guiga | 16/08/2012 a les 11:54Ai...és EM desencanta una fada!!!!!!! (cagada!)
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 225. La porta que no contesta.
rnbonet | 16/08/2012 a les 15:43Pintada amb calç la portalada
i ben closa la porta de la casa.
El sol i l'aigua li han donat empenta
cap un futur ben agre de melangia.
A quarterons, la fusta ben reblada
amb claus, refeta mil vegades.
Al llindar, dalt, un huit recent, exacte
i vertical, d'infinit, incòlume, impassible..
I si em pregunteu ara perquè han crescut
algunes herbes amb sentors de muntanya
us diré en secret que just ateny -la porta-
una clau nova, una imatge d'origen
per utòpics habitants de la casa que ella guarda.
-
No feu soroll…
Núria Niubó | 16/08/2012 a les 21:23
El temps, barrat amb calç i fulles seques, la porta, ferma, guarda ell vell casalot.
Dins hi ha olors encapsades en baguls, colors somorts en parets, sons d’esclops dorments de pubilles i fadrins, i una remor de danses i cançons.
Fora el pedrís de l’avi tot verdejant i el salze, esprimatxat, dibuixant fines ombres al carrer.
Més enllà és perd el rierol en la boscúria i l’esclafit de l’aigua en els còdols porta records de mainada enjogassada, olors de sabó de casa i roba neta.
Rere la porta, tancada i ben travada, rauen amors, desenganys, enyors, rialles
i plors d’infants.
Poso l’orella a cau de porta , acluco els ulls, quedo quieta i m’omplo d’aquella antigor.
Xissst... No feu soroll...
Que dorm la vida dins el vell casalot.
-
La porta que no contesta [Fora de concurs]
rautortor | 18/08/2012 a les 18:33
No se sap ben bé si l’herbassar de l’entrada
espera fora o ha fugit del caos interior.
La porta ja no tanca del tot i les escletxes
són fàcils de superar, per entrar o per sortir.
Si l’abandó és misèria, el silenci és desconsol.
Resignar-se és inútil davant l’aspra soledat.
Van migrar com els ocells que no tornen
i, rere seu, van deixar les claus desemparades
a la sort d’un atzar que viu d’abdicacions.
Orfes, els sorolls de la vida van agonitzar
per morir sense exèquies ni prendre comiat.
Per això, ara ningú no sap respondre ni donar raó
dels antics amos o de qui escombrava el carrer.
La casa s’omplí de fantasmes afolladors de nius,
d’ànimes en pena que minaven els envans.
Al seu torn, la teia de les bigues temia
el solstici abrusador, empesa pel seu destí.
I arribà l’ensulsiada funesta o, tal volta, el foc,
sense remei, com si tal cosa. I el buit pregon.
De porta endins –on habita la memòria–,
trepitgen el silenci sargantanes impacients,
moixons i muricecs, mentre dormiten
als seus llits de seda blanca les aranyes
de l’oblit. Hi fan cap insectes i escarabats,
criatures de l’inframón domèstic, enllepolides
per la flaire perpètua d’uns fogons atuïts.
Animalons, tots plegats, tafaners i pragmàtics
que han trobat una llar lluny de la gent.
Toc, toc! ...! Soroll de fons. El riu que mormola,
un braçal que tamborineja rutinari carrer avall,
o el cant luxuriós de la font, reclam obstinat
del bestiari transeünt que passa per allí.
Toc, toc! On són? Que hi ha algú? ...!
-
Fem-la a terra!
vitriol | 19/08/2012 a les 00:33
Fem-la a terra!
Nosaltres no som a la part de fora,
som dins.
Voluntaris presoners de la por,
aquesta bella i massa vella porta,
ens separa del camí.
Fem-la a terra!
Deslliurem-nos d'ella.
Podrida i corcada no serà obstacle
per encalçar el futur
que devem als fills.
Fem-la a terra!
Perquè deixi de bramar
el vent de ponent entre les escletxes
i tramuntana i migjorn nodreixin la llar
amb el millor ball de les seves flaires.
Fem-la a terra i sortim!
Que l'empremta de les nostres petjades
ressaltin les noves fronteres
d'aquest petit país.
Fem-la a terra!
Som dins,
encara...
-
Sense clau
Anaïs | 21/08/2012 a les 12:09Porta tancada,
et descobreixo fascinada.
T’observo,
i quedo admirada.
En la teva senzillesa
denotes sapiència.
En el teu posat,
denotes elegància,
que ni la pluja
ni el vent,
poden esborrar.
Darrera cada cop,
darrera cada pinzellada,
s’hi endevina el pas del temps.
La petja dels anys t’ha fet ferida
però resisteixes amb ànim valent.
Quins secrets amagues?
Que hi ha dins teu?
Quines experiències has viscut?
Què ens ofereixes?
Endevino un passat diferent,
una vida enfeinada
de persones baixetes,
de carrers sense asfaltar.
Persones que t’utilitzaren
i que et van abandonar.
Ara, la meva mà encuriosida
tota et ressegueix.
I jo clamo als quatre vents:
Porta tancada,
que sense clau sobrevius,
mai més t’obrirem?
-
Èxtasi i màcula
deòmises | 21/08/2012 a les 15:37En la cofurna de la nit servaré la innocència i la buidor,
La màscara que ens protegeixi del món i de les paraules
Manllevades, de la gruta on els malsons s'engendren,
I clamaré pertot arreu la nostra llibertat, segell de llavis.
En la nocturna empara d'uns braços tendres sabré secrets
Dels orígens del món, i, perdut en una mirada que és clau
I forrellat alhora, faré de la meva existència una cruïlla entre
La teva ànima i la meva pell, camins intrínsecs de lluïssor.
I dormirem sota sostre, ensems, lluny de la intempèrie, del ras
I dels perills, i les passions primigènies retornaran als membres,
Dits de sílex que obren la carn, l'esperit, i esborraran la feblesa.
I, potser demà, el xiscle esdevingui senyal en èxtasi i la porta
Entreoberta, tants anys tancada, perquè sentis la idolatria sincera
Pel teu nom, màcula que ha d'indicar l'honor al teu cos habitable.
d. -
Canvi al primer vers: En la candidesa de la nit servaré la innocència i la buidor,
deòmises | 21/08/2012 a les 23:54Gràcies!
d.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 225. La porta que no contesta.
Àlex Casanovas Boada | 21/08/2012 a les 19:04NO ES UNA PORTA, ES UNA VIDA
Es una porta tota callada
Feta de la fusta
Antiga de la bellesa
Amb els records
Clavats a cops
Poderosos de martell.
Es una porta que guarda
Una habitació
De milers d’instants
La terra càlid
On van néixer
Els passos de l’amor.
Es una porta dolça
Emmarcada tota
Per les paraules escrites
Entre bells xiuxiuejos
Del marc que sosté
Tota una historia.
Es una porta tota callada
Es una veu callada
Es un cansat cor
Que guarda una vida.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 225. La porta que no contesta.
Berenís | 21/08/2012 a les 22:20Porta vella
que resta tancada,
descolorida de fusta
de pesada clau rovellada.
Les parets blanques
encalades
enlluernen al sol
però a dins fan frescor.
Tornem a trobar-te
a escoltar-te
a dibuixar-te.
Obrirem com podrem
et netetjarem de bitxets
i una bella cortina
plena de coloraina
ballarà al vent
en un ambient obert.
Tant de bo fòra cert!
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 225. La porta que no contesta.
Berenís | 21/08/2012 a les 22:25He oblidat títol. aquet: Seràs la clau que obre tots els panys
Gràcies :)
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Comiat (3 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
- El roig més brillant (2 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1197 lectures)
- RETORN AL NO RES (765 lectures)
- POST MORTEM (614 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (292 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (269 lectures)
- QUÈ FAS...? (238 lectures)
- Un nou preludi (214 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (206 lectures)
- Revisió (a cal metge) (202 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (7 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- El mimetisme de l’ontogènesi (4 comentaris)
Nous més votats
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- QUÈ FAS...? (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)
- Un nou preludi (Agrada a 2 relataires)