Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: ENLLAÇ REPTE 153 - LUXES
Intervenció de: Guaxinim | 05-08-2006
Un dia vaig ser a l'altra cara del mirall. Vaig poder conèixer l'experiència onírica d'un malson perfecte... Allí dalt, al cel, tot un món s'alçava sobre aquell núvol immens fet de sucre de felicitat, perles mentideres i còctels de fruites tropicals. Aquella nit, el meu subconscient va transportar la meva imaginació més verge a la contemplació del luxe inassolible i de les riqueses inabastables, comprimides en un sentiment de llibertat que, rosegant-se la seva pròpia cua, sotmetia els habitants d'aquell humil indret a la dictadura dels esclaus...
Estrelles cosides de desitjos suraven en l'aire, colors pastel tenyien el cel d'esperança i benestar. Era com l'habitació d'un nen: en un racó de l'univers, una bombolla aïllava el nadó de l'amargor i la deformitat del món real. Ara bé, seria sempre una bombolla: amb el sol contacte d'un curiós, innocent dit en la seva dolça superfície de mel, petaria, a mode de bella dorment, desentelant el vidre opac que tapava els ulls d'un individu privat de llibertat per conèixer, però lliure de viure dins la seva bombolla de caramel.
Plató, però, va optar per canviar l'orientació de la meva mirada: m'educaria per despertar la sospita de l'infant, i em faria mirar enrere i observar la realitat. Jo sabia que no ensopegaria amb les Idees, però em vaig sorprendre en observar el desori d'un món com el nostre: hipocresia i ignorància regnaven una república impossible; valors passats lluitaven per seguir presents; l'alquímia guanyava l'ambició pel saber; la societat volia frenar el progrés. Els nens, esblanqueïts, es feien ganyotes, entre riallades inconscients, i carregaven la misèria del carrer a la seva esquena. Però no eren nens de cotó: eren nens i nenes que vivien en un món real, sense colors pastel ni nines somrients, sense il·lusions creades per a un univers de ficció. Nens que vivien de veritat. Nens que veien un món desigual i injust, sí. Nens que patien probablement sense adonar-se'n. Nens amb qui caldria confiar, perquè construirien una nova societat modificant-ne allò que els desagradés. Nens que han de saber reconèixer els errors comesos per tal de millorar, avançar, progressar. Per a què somiar, si no es creu en els somnis?
Respostes
-
òstia, pos si que era el de luxes... xDD
AnNna | 05/08/2006 a les 12:54
-
RE: ENLLAÇ REPTE 153 - LUXES
Guaxinim | 05/08/2006 a les 19:57
Un dia vaig ser a l'altra cara del mirall. Vaig poder conèixer l'experiència onírica d'un malson perfecte... Allí dalt, al cel, tot un món s'alçava sobre aquell núvol immens fet de sucre de felicitat, perles mentideres i còctels de fruites tropicals. Aquella nit, el meu subconscient va transportar la meva imaginació més verge a la contemplació del luxe inassolible i de les riqueses inabastables, comprimides en un sentiment de llibertat que, rosegant-se la seva pròpia cua, sotmetia els habitants d'aquell humil indret a la dictadura dels esclaus...
Estrelles cosides de desitjos suraven en l'aire, colors pastel tenyien el cel d'esperança i benestar. Era com l'habitació d'un nen: en un racó de l'univers, una bombolla aïllava el nadó de l'amargor i la deformitat del món real. Ara bé, seria sempre una bombolla: amb el sol contacte d'un curiós, innocent dit en la seva dolça superfície de mel, petaria, a mode de bella dorment, desentelant el vidre opac que tapava els ulls d'un individu privat de llibertat per conèixer, però lliure de viure dins la seva bombolla de caramel.
Plató, però, va optar per canviar l'orientació de la meva mirada: m'educaria per despertar la sospita de l'infant, i em faria mirar enrere i observar la realitat. Jo sabia que no ensopegaria amb les Idees, però em vaig sorprendre en observar el desori d'un món com el nostre: hipocresia i ignorància regnaven una república impossible; valors passats lluitaven per seguir presents; l'alquímia guanyava l'ambició pel saber; la societat volia frenar el progrés. Els nens, esblanqueïts, es feien ganyotes, entre riallades inconscients, i carregaven la misèria del carrer a la seva esquena. Però no eren nens de cotó: eren nens i nenes que vivien en un món real, sense colors pastel ni nines somrients, sense il·lusions creades per a un univers de ficció. Nens que vivien de veritat. Nens que veien un món desigual i injust, sí. Nens que patien probablement sense adonar-se'n. Nens amb qui caldria confiar, perquè construirien una nova societat modificant-ne allò que els desagradés. Nens que han de saber reconèixer els errors comesos per tal de millorar, avançar, progressar. Per a què somiar, si no es creu en els somnis?
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- LA MEVA LLAR (1 comentaris)
- TREPIDANT (2 comentaris)
- APUNT DEL DIARI (1 comentaris)
- Cita a cegues (5 comentaris)
- El lladre d'històries (2 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (8 comentaris)
- Llegir i escriure. (1 comentaris)
- De mena (1 comentaris)
- “Si no trigues molt, t'esperaré tota la vida” (4 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23189 lectures)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (10051 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (618 lectures)
- EL NÚVOL NEGRE, JO I L’ALTRE (520 lectures)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (487 lectures)
- La paraula Gràcies. (399 lectures)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (391 lectures)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (317 lectures)
- QUI DIU...? (289 lectures)
- Àngels (251 lectures)
Nous més comentats
- QUI DIU...? (15 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (11 comentaris)
- FRICANDÓ (9 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- Passeig (8 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (8 comentaris)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (6 comentaris)
- JO ACUSO (6 comentaris)
- Mandíbules (6 comentaris)
- L'assassinat (5 comentaris)
Nous més votats
- QUI DIU...? (Agrada a 5 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 4 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 4 relataires)
- Eureka (Agrada a 4 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (Agrada a 3 relataires)
- OPINIÓ CRIMINAL (Agrada a 2 relataires)
- El darrer cant de Níntenel (Agrada a 2 relataires)
- La bellesa de Medusa (Agrada a 2 relataires)
- JO ACUSO (Agrada a 2 relataires)