Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

MELOREPTE 174 - NOMÉS HO FAIG PER TU

Intervenció de: Galzeran (homefosc) | 28-12-2011


MELOREPTE 174 - NOMÉS HO FAIG PER TU
Ha passat el Nadal, i ara bé cap d’any, fixeu-vos-hi, diem cap, no final, això és ser positiu, oi què sí?
Però no és això, no, el que anava per dir-vos (o potser en part sí), sols pensava en la cançó que volia posar-vos, i havia triat una de Nadal, però ja ha passat, i ara toca l’any nou, on en aquesta nit en la que el calendari canvia de dígit, tenim el costum de fer promeses, proposar-nos reptes, oferir desitjos de cara a recomençar, i molts cops ens demanem; per què ho fem?

El Carles, a la cançó, ens deia que sols ho feia per tu, no sé si parlava del canvi d’any, no ho crec, però podria creure que sí, i tu, que hi veus en aquesta cançó?
Fem alguna cosa pels altres?, ho fem per a nosaltres? Pense-m’hi! En la cançó.

Poema o prosa poètica per relataire.
Fins el dimarts 2 de gener del 2012, cap a les 22 hores i 12 minuts.
Tot un repte traspassa les fronteres dels anys!! No el podeu deixar escapar!!




Em dius que sóc el teu amant amable
Que no pots viure gaire temps sense mi.
I quan m'escoltes el temps se't fa agradable
Estirada en el teu llit sense poder dormir.

T'has demanat què he fet de la meva vida.
Imagina't tot el que he perseguit.
Ningú no sap en quina nit escollida
Cent ampolles vaig buidar, però avui estic aquí.

Només ho faig per tu, ara que et tinc aquí al meu davant.
Només ho faig per tu, ara que estàs aquí al meu costat.
Només ho faig per tu, que m'escoltes callada en silenci.
Només ho faig per tu.

Em demanes per què ho faig; només ho faig per tu.
Em demanes per qui ho faig, si m'escoltes callada en silenci,

Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu, només ho faig, només ho faig, només ho faig,
Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu.

Respostes

  • Ambivalència (o Noctàmbula desídia solitària)
    deòmises | 02/01/2012 a les 14:54
    [Respondre]
    De gebre si la vida no ha de tenir el teu escalf.
    Un cor de gebre, i de glaç quan batega distret
    En la distància i en l'ambivalència
    Del record bastida en fonaments de mots clars.

    I et cerco, amant de la pluja i dels llavis
    D'avidesa desperta, en paratges indòmits
    On el somni ha de fer-se realitat tangible.

    De glaç com dir els noms del fred mentre el llençol
    Perpetua l'aroma que has deixat, pigment per tenyir
    Les nits de noctàmbula desídia solitària.

    I bracejo contra la corrent d'un torrent de comiats,
    Sense torxa ni far ni riba amistosa per al repòs.
    Endavant, envoltat per marees i remolins, avançant
    Perquè el premi que obtindré seràs tu, escalfor que em fibla.



    d.
  • RE: MELOREPTE 174 - NOMÉS HO FAIG PER TU
    rnbonet | 02/01/2012 a les 20:20
    [Respondre]
    A raig, escoltant Sau.
    Per omplir, participar, no deixar buits. Fora concurs, però, perquè ens anem uns dies (de repent, 'pensat i fet'!) fora casa.... a 'escampar el poll' .


    Digues què vols
    aquesta nit tan clara.
    Digues què vols.
    Si lluna o sol,
    si obscurs o clars,
    o una illa deserta.
    Digues què vols.
    Si mar o vent,
    si terra o aigua,
    si cor o càntic.
    O sols silencis.
    Amb mirada atenta,
    amb ulls ben negres
    amb pupil•la oberta
    si tu no ho dius
    sense paper ni llapis
    esbrinaré el que vols.

    Salut, rebolica i bon any!!!
  • Fes-ho per mi amic
    Núria Niubó | 03/01/2012 a les 18:17
    [Respondre]

    Poc a poc et descobreixo
    et penso i t'espero.
    El temps no té mesura
    quan sóc amb tu.
    Busca'm amb els sentits.
    Acarona'm amb el teu somriure.
    Fes-ho, amic íntim i sol•lícit.

    Fes-ho només per mi.

    Canta'm a cau d'orella
    paraules de tendresa infinita.
    Agafa'm les mans en silenci
    i parla'm amb la mirada.
    Abraça'm amb el teu esguard.
    Descobreix-me poc a poc.
    Fes-ho, amic íntim i sol•lícit.

    Fes-ho només per mi.


    ......
  • Escolta'm
    llamp! | 04/01/2012 a les 10:10
    [Respondre]

    Escolta’m, estimada, jo no sóc ningú.
    He vingut a afirmar que, tal vegada,
    potser,... sóc algú amb qui tu estàs
    i que ambiciona sentir-se acompanyat.

    Avui estic aquí, junt amb tu
    per proposar-te seguir endavant
    i seguir mantenint una relació
    que ens durà... vés tu a saber on.

    Escolta’m, estimada, jo vaig ser algú.
    Algú que es va creuar en el teu camí
    i es va preguntar per què estaves al meu costat,
    sense anar més lluny, tu vas ser la resposta.

    Avui estem aquí, plegats,
    per sentenciar que, a pesar de tot el patiment,
    no hi ha en el món més raó
    que la que ens ha unit per seguir endavant.

    Escolta’m, estimada, nosaltres som quelcom.
    El futur és nostre i el farem a la nostra mida,
    cadascú serà lliure de fer i desfer
    i ens comunicarem i estimarem tota la vida.

    ______________
  • Vius en mi
    brins | 04/01/2012 a les 16:33
    [Respondre]
    Vius en mi, mare...

    Un llac em reflecteix cada matí el teu esguard,
    però quan m’hi acosto, em diu que ja no hi ets;
    m’explica que fa molt temps que te’n vas anar;
    pidolo al vent que m’impregni d’antiga flaire,
    que m’empleni de l’aroma que no puc oblidar,
    però em contesta que no pot complaure’m...
    que les teves ales d’angel ja van haver de volar.

    Ni el llac ni el vent saben que ets indestructible,
    que ets cendra que sobreviu el pas del temps;
    ignoren que vius arrecerada de jardins florits
    i amarada per entranyables records d’ahir.
    En arribar la nit tanco els ulls per somniar-te,
    mentre el joc d’aquesta vida continua,
    i la letargia em demostra que mai no moriràs;
    dins de tots els somnis, tu reneixes cada dia,
    dins del meu meu cor, sempre hi viuràs...
  • Esquerda
    Carme Cabús | 04/01/2012 a les 16:37
    [Respondre]

    Es va enrunar l’amor,
    el de les altes torres,
    i va caure la tarda
    a un llit que trontollava,
    on somnis es perdien
    per escletxes trencades,
    on les mans no trobaven
    la suau tendresa fosa.
    Movia la cortina
    un aire dens, salvatge,
    d’un món que s’intuïa
    tot just obrint la porta,
    la solitud bufava
    la seva cançó closa,
    com una gruta fresca
    on al fons raja l’aigua,
    on al final s’esquerda
    el laberint que tanca.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats