Detall intervenció

MELOREPTE 139 - DANIEL

Intervenció de: gypsy | 17-03-2011

Proposta: un clàssic de l'Elton John

Probablement no es exactament així, fins i tot hi ha la possibilitat que sigui falsa, però la història de "Daniel" podria ser aquesta:
En els primers anys 70, Elton John va visitar Barcelona per a un concert. A l'hotel on s'allotjava, va trobar a un noi - empleat de l'hotel, cambrer - del qual es va enamorar, i van viure un curt romanç. Anys més tard, Elton va tornar a Barcelona i va demanar ser allotjat en el mateix hotel per retrobar-se amb aquest noi. Quan va preguntar per ell, li van comunicar que havia mort. Arran d'aquest fet li va compondre aquesta preciosa cançó.
Si no és aquesta la història és igual, és bonica, com la cançó.

Lletra:

Daniel is travelling tonight on a plane
I can see the red tail lights heading for Spain
Oh and I can see Daniel waving goodbye
God it looks like Daniel, must be the clouds in my eyes

They say Spain is pretty though I've never been
Well Daniel says it's the best place that he's ever seen
Oh and he should know, he's been there enough
Lord I miss Daniel, oh I miss him so much

Daniel my brother you are older than me
Do you still feel the pain of the scars that won't heal
Your eyes have died but you see more than I
Daniel you're a star in the face of the sky

Daniel is travelling tonight on a plane
I can see the red tail lights heading for Spain
Oh and I can see Daniel waving goodbye
God it looks like Daniel, must be the clouds in my eyes
Oh God it looks like Daniel, must be the clouds in my eyes

Espero que us inspiri els versos més bells que encara s'han de compondre.

- Poesia o prosa poètica
- Termini: dimarts 22 a les 23.00h

gypsy

Respostes

Daniel o Dani, com prefereixis
llamp! | 18/03/2011 a les 20:28

[Respondre]
Tothom qui el coneix
l’anomena Dani.
La seva vida transcorre
entre maletes i habitacions.
Quan estan contents del seu servei
i tot està en ordre.
Són les 6 de la tarda i el sol es pon,
quan un cel rogent amenaça vent.
Però no hi ha dos dies iguals
en aquesta feina rutinària.
Què importa?
Demà, en Dani no anirà a treballar.
Un empleat nostre, mort d’infart ahir.
Ningú el troba a faltar.
Déu meu, trobo a faltar en Daniel.
Daniel, tu ets una estrella en la faç del cel.

Suite per a un estel fugaç
angie | 20/03/2011 a les 16:08

[Respondre]

La teva veu m'arriba des de la llunyania,
ballant com els coloms - o les tòrtores -
amb les mènsules dels edificis esgotats del centre.
Daniel, quan es fa fosc, des de la terrassa,
els meus ulls juguen a la xarranca
amb els fanals del passeig,
volen trobar-te i convidar-te de nou als meus llavis,
mentre al carrer, l'asfalt brilla, consumit,
consumint-se en el record de la melodia
d'unes sabates negres enllustrades,
mestres en l'art de caminar.
Puc veure't arribant al llindar, sense mirada,
espectre perfecte d'un cos virginal,
un somni partit en dos trossos ara,
l'un encara damunt els llençols i l'altre,
espectral i lluminós, vestint un estel fugaç.

RE: Suite per a un estel fugaç (aquest, si us plau)
angie | 20/03/2011 a les 16:10

[Respondre]

La teva veu m'arriba des de la llunyania,
ballant com els coloms - o les tòrtores -
amb les mènsules dels edificis esgotats del centre.
Daniel, quan es fa fosc, des de la terrassa,
els meus ulls juguen a la xarranca
amb els fanals del passeig,
volen trobar-te i convidar-te de nou als meus llavis,
mentre al carrer, l'asfalt brilla, consumit,
consumint-se en el record de la melodia
d'unes sabates negres enllustrades,
mestres en l'art de caminar.
Puc veure't arribant al llindar, sense mirada,
esbós perfecte d'un cos virginal,
un somni partit en dos trossos ara,
l'un encara damunt els llençols i l'altre,
espectral i lluminós, vestint un estel fugaç.

David
crow6 | 21/03/2011 a les 20:42

[Respondre]

No sé si puc participar amb un poema escrit fa temps però he pensat que era adequat, si no pot entrar és igual jo el penjo per qui el vulgui llegir.

Ahir a la nit
vaig estar bevent
al pub on solíem trobar-nos.

Una dona fastigosa
menjava i menjava
davant meu, beicon i ous,
com si no estigués
horroritzada
del que veia en els miralls.
Un grup mamat
cantava eslogans estúpids,
i uns iaios arreglaven el món
a la barra, amb el cambrer.
Jo vaig beure més del compte.
Quan estàvem junts,
el local em semblava
un altre; només
tenia ulls per tu.
És vell i brut, i fa pudor
de greix fregit.

Et necessito; i ens podem
trobar en una altra banda,
no cal que sigui aquí.

Oh, torna. Em fas tanta falta.
David.
David.

Com una olor
Ogigia | 21/03/2011 a les 23:03

[Respondre]

Retorna
com una olor que no senties
¿quant fa?
Un instant en el domini
de l’oblit,
un espai latent
desesperat,
un interval del passat
tornant, sorprenent-te
igual que aquesta nit, ¿has vist
com brilla la lluna?,
com una tremolor
dels sentits, ¿no emmiralla
aquesta lluna una altra lluna
pertorbadora en uns altres ulls?

Com un perfum
penetrant sense obstacles
en la memòria
i portant
l’estremiment,
el rescat del do llevat.

El reconeixes, ¿no? És més
que un teixit esfilagarsat
del record
aquesta cançó
d'Elton John,
tornant a obrir les caixes
com un aroma,
desdoblegant allò que guardaves
plegat i consumat.

Clos
Xantalam | 22/03/2011 a les 00:26

[Respondre]

Clouré el poema en un taüt,
tancaré la gruixuda tapa
de cartró sota els anys polsosos.
Pensava que no moriries, mai,
ara sé que ets mort; no respires,
ningú no et sent ni et busca
–transparent espectre–
ni preguntes ni respons,
un cos buit després de tantes autòpsies.

Enyors (dècima)
Núria Niubó | 22/03/2011 a les 00:37

[Respondre]

Avui he pres amb mesura
records que em porten enyor.
Calidoscopi d’un amor
que encara el vull i perdura.

Ferida que mai no cura,
el cor en té les espines,
d’aquelles flors tan divines
que el poeta amb un somriure,
la il.lusió va fer reviure.
I jo guardo amb premura.

..................

Filadèlfia
deòmises | 22/03/2011 a les 13:24

[Respondre]

Para, germà, amic: dic el teu nom i la mà m'empara
Dels cops de la vida, dels dies sense sortida que, de retop,
Amarguen l'aire que es respira i allarguen la nit.

Fibla el dolor i la llangor quan és impossible el delit
D'un amor impassible que és escàpol, furibund com un llop
Que devora la consciència i la rutina, que fascina adés i ara.

Para, germà, amic: on cal raure per no caure mentre es camina
Enmig dels núvols, a través de la mar i se sobrevola la joia
Del retrobament i se sotmet la ment a l'artiga de la besada
Fervent, callada, sense més motiu que reposar en el teu ventre?

Vibra cada paraula en la boca, que retinc per dir-te entre
Carícies i saliva, la més viva de les delícies que, d'una vegada,
Poden matar, perquè basteixen mons per a tu i per a mi, la boia
Que em manté a flor d'aigua, lluny de la paranoia d'enyorar-te; vine.

d.

Desig absent (Fora de concurs)
desideri | 22/03/2011 a les 22:57

[Respondre]

Perdre's per dintre,
saber que l'agonia
és voler prémer

la teva còrpora
contra la meva vida
que sols aflora

als meus exhaustos
membres si ets presència,
i no tenir-la.

R. V.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

MELOREPTE 139 - DANIEL

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats