XXXVI- La nòvia cadàver IV

XXXVI- LA NÓVIA CADÀVER IV.

Es va acostar fins a ella, i anant cap a ella; li va paréixer no arribar mai.

A mesura que caminava; l'anciana s'allunyava; transitava com en un desert sense gravetat, i eixa impossibilitat d'aconseguir la seua meta, li incrementava el desig; era sens dubte un gran estímul morbós, que igual que la canella; sobredimensionava el seu lívid; ja deslligat; tant pel repte de posseir a una vella verge, com pel fet de voler caçar-la i no aconseguir-la.

Arribava, però no la tocava.
La sentia sense poder escoltar-la.

L'acariciava sense aconseguir apreciar la calor o l'aroma del contacte.
I la imaginava agafant-la.

Jaient junts,Desconeguts,Alienats,Envellits.

I la seva pell anava cedint.
S'anava arrugant.
S'eixugava.
Desprenia bromera.
Es dissecava.

Però no podia aproximar-se.
No la ultratjava…

I corria i botava; i pels merlets del castell ella ballava; s'engrunsava amb una màgia estranya.

Els seus esgarrats ulls mongoloides mossegaven; amb sexuals reflexos audaços; i centellejaven com a estreles fugaces; i l'entabanaven, l'enardien, l'estimulaven…
Li emmudien i esterrossaven; tacant-li la memòria.

Quant de desig ! Quanta passió !.

Bogeria zoològica, il·lògica, prenyada de deliri. Frenètic frenesí furiós.

Vacil·len-te, brillant, radiant i llustrós; amant de mils infinites pols d'arravatament sexuals inextricables.

Cavaller errant del sexe més prest a obrir les seues finestres i les seves portes; inclús a les posteriors i rebosteres, oxidades, podrides, rebentades, oloroses, estripades…

I de sobte va parar.
Es va assentar.
Va descansar.
El va mirar.
Li va indicar el camí que s'ha de seguir.

Amb un sol dit.
L'índex.

Amb gestos manuals li va dir:
Si em vols posseir.

Amb calma:
Si em vols aconseguir, obtindre i fornicar.

Si del meu cos t'has de beneficiar per una sola vegada.
Neteja't, llava't, afaita't, esterilitza't…

En suma li va posar una sèrie de condicionants que sens dubte al més neci farien fugir corrent.

Però la seua llum; la llum que desprenia sense voler-ho, sense desitjar-ho, i inclús sense aguaitar-lo; li va fer volar cap a la seua fantasia més anhelada i mai calculada amb antelació.

NÓVIA CADÀVER- Jo vinc del país del sol naixent.
FOLLADOR- El teu sexe m'ha fet conéixer el que mai vaig pensar que m'anava a succeir.
NÓVIA CADÀVER- I tu acabes d'ingressar; penetrant sense pietat; en el regne fosc del sol ponent.
FOLLADOR- El que el tu digues…amor…
L'anestèsia soporífera de l'arravatament sexual consumat el va introduir en un letargia vinent al son.

NÓVIA CADÀVER- A partir d'aqueste instant veuràs el sol sempre en l'ocàs, amb l'esperança que mai s'oculte en l'horitzó, en un horitzó, que només t'aportarà confusió, inseguretat, negritud i sotsobre.
Serà el naufragi en càmera lenta de la teua miserable insignificança en l'espai, el temps i l'eternitat de totes les extensions especulatives, existents i inclús les imaginàries, hipotètiques i intangibles.

Satanàs es va presentar amb un trage d'elegant de tela fosca, que amb els rajos de l'ocàs enrogien empal·lidint el seu rostre i el vermelló dels seus llavis va agafar color, inundant l'estança amb les seues paraules esperançadores per a mi, però infaustes, amargues i funestes per a ell, el FOLLADOR follat.

SATANÀS- Vinc a arreplegar aquesta escòria.
NÓVIA CADÀVER- T'esperava amb anheloses ànsies.
SATANÀS-Jo sempre efectue els meus compromisos.
Pots donar fe que sempre complisc amb la meua paraula; inclús encara que no estiga escrita en paper i segellada amb sang diabòlica.
Seràs la meua notària en la terra.
NÓVIA CADÀVER- Accepte.

Vendre l'ànima a l'Anticrist no és negoci; mes vendre l'ànima aliena, teixint una perversa trampa arterosa; és un tracte redó, des de qualsevol punt de vista cultural; o inclús polític.



COCOBOLO ESPAÑOL TM