XXXIX - Seguint el cul

Res mes eixir de sa casa buscava sempre el cul de dona més atractiu i voluptuós que podia; no sempre tenia la sort de trobar-lo; però en quant l'aguaitava, el seguia fins al final del seu camí en la ciutat; pensava que res més atalaiar-lo, el destí li oferia quelcom interessant; quelcom mai vist abans en el punt de destí de tota natja de dona, suau, llisa, esvelta i dolça.
Estava convençut que cap anca de dona li enganyaria sobre el que el fat del seu camí li anava a oferir.
Estava tan segur de la veracitat de la seua tesi, que no hipòtesi, que va esbossar per escrit el teorema del cul de dona.
Va pensar publicar-lo, però li donava tanta vergonya que algú sospitara que els moviments del balanceig i la sonoritat tènue del trontoll muscular i greixós de les gropes de dona li marcaren el destí diari.
Quin humà és el cul !. Pensava sempre sense dir-ho.
La humanitat dels encants sexuals femenins era l'única qualitat que trobava en tota dona.
A pesar de la seua tossudesa sexual, no caminava molt desencaminat al plantejar-se esta consideració.

Cal seguir el cul !. Em Deia sempre PUTASSI.
Quin tipus tan genial !. I això que treballava sempre en llocs gelats i fins i tot congelats.
ESPECIALISTA EN CRIOGENITZACIÓ !. Encara sort.

Els seus poemes eren d'allò més groller, i sempre parlaven de figues.
Un dia em va agarrar llegint un d'ells; va ser per a ell com si haguera descobert al públic del món sencer el diari de la més pudorosa de les verges més religiosa i més estricta d'entre les justes.
Encara em recorde quasi exactament del que posava, era una cosa així com:

Cada vegada que desperte veig la teua figa;
Que és harmonia, delectació i goig.
I observant-la m'enverine; quina figa !.
Mes al despertar-me, sempre veig la teua figa;
Atapeïda, gustosa, calenta, pelada...
I la teua humida soledat, la teua virginitat;
Sobreviu, i habita en la teua reial figa.
I és la teua mística música abismal, sexual.
En el món del vici luxuriós i carnal.
Pervertit estic per les teues voluptuositats,
Per la teua delícia perversa i libidinosa.
I la meua depravació la lògica aliena.
I la teua figa és una serp pelada.
Una fada calenta, mentidera, sedosa;
Salada, saborosa, ardent i piadosa.

Tampoc és que tinguera tant de misteriós, era tan simple com els seus pensaments més conscients, en realitat era com llegir la seua cara o veure dins dels seus ulls, espill del seu mesquí cervell d'home primitiu.

PUTASSI era un filòsof del sexe; un mestre, un professional, que va trobar el contrapunt al seu ardor sexual en un treball fred i calmen-te per a la seua cobertura física més externa, que no per al seu igni i ardent foc volcànic nuclear del seu esser atòmic més indòmit.
Els seus oligoelements més bàsics i comuns, i fins als seus electrons, els seus protons i els seus neutrons; pensaven en sexe.
El positiu sempre s'unia al negatiu.

PER DESCOMPTAT TOTS SABEM QUE EL POTASSI ÉS POSITIU.


COCOBOLO ESPAÑOL TM