La presó.

Un relat de: Cocobolo

Si les persones ens comportem com a bèsties, com no s'han de comportar com a tals les institucions que vetllen per nosaltres ?; o que diuen fer i ens fan creure que ho fan.


XXIII-LA PRESÓ.


CARCELLER- Ferme vosté el consentiment informat.
- Per què he de fer-ho ?.
CARCELLER- La llei obliga a això.
- I si em negue ?.
CARCELLER- Té vosté que llegir-lo prèviament a la firma.
- I si em negue a llegir-lo ?.
CARCELLER- Jo se'l llig.
- I si em negue a escoltar ?.
CARCELLER- La llei li obliga a escoltar.
- I si em negue a firmar ?.
CARCELLER- Amb la seua empremta dactilar en el lloc de la firma basta.
- No lliges res CARCELLER. On cal firmar ?.

En la nostra nova societat l'elegància i l'estètica espúria; dominaven l'essència del nostre existir.
Tot es movia per la imatge.
Els nassos, les grans mamelles, els bíceps i els glutis, els prominents pòmuls…; ja no movien passions; encara que per als més vells per descomptat que sí…
El menjar com el de sempre, era el que ens espentava a lluir-nos, a gastar-ho tot per una boca en plenitud d'estat de salut; i sobretot estèticament superior a la dels altres.
L'or havia tornat a ressorgir com a mitjà per a demostrar el poder i la glòria de ser més que l'altre, més que ningú.
Les incrustacions de pedres precioses eren la rematada final a un gran treball de tècnica per a una millor escultura anatòmica dental.
A pesar que els aliments tradicionals ja estaven en desús, i ens alimentàvem a base de comprimits compactes de nutrients específics segons les necessitats físiques o intel·lectuals del moment; el donar-se un enorme festí a l'antiga era un fet impagable i a l'abast de molt pocs.
No hi havia existències d'aliments reals suficients per a tal fi.

CARCELLER- Ara ja eres meu fill de puta !.
- Què vols significar ?.
CARCELLER- Ara ja no hi hi ha càmeres ni escoltes. INFANTICIDA !. Cabró; assassí…

Havia matat al meu fill, però ho vaig fer per amor autèntic…cert.

CARCELLER- Ací no sobreviuràs ni un sol dia. CABRÓ malparit !.

Estava estupefacte. No entenia res.

ALCAID- És aqueste l'infanticida ?.
CARCELLER- Així és cap.
ALCAID- Deixa'm assoles amb ell.

El tipus era contundent, concís i directe.
El CARCELLER s'en va anar; no sense abans alçar el tercer dit de la seua mà esquerra cap al cel.

- I damunt esquerrà !. Vaig remugar.

ALCAID- M'han dit que eres cirurgià; i dels bons.
- Tu et creus tot el que et diuen d'algú sense conéixer-lo. I haver estudiat el seu perfil ?.
ALCAID- T'he estudiat. I no sols això; sinó que a més conec el comportament i les actituds de la gent com tu.
- Que intuïtiu !. Eres potser vident ?.
ALCAID- Sóc psicòleg !. Va exclamar rotund.

Psicòleg; qui s'atrevix a endevinar, entreveure o tan sols aguaitar la complexitat de les connexions, comunicacions, missatges i discursos entre les múltiples parts i components de la ment del ésser humà ?. Tal com les coneixem hui i ara; i inclús SEMPRE.
La física i la química de les relacions neuronals és impredicible; anfractuosa; visceral; angosta i infinita.

- Et vaig a despistar completament.
ALCAID- Estàs en les meves mans.

Jo pensava que ja ho havia vist tot. AMB ELS MEUS ANYS.
Pensava que cap comportament possible havia escapat als meus ulls o als del meu fill.
Però la capacitat de sorpresa és una virtut de què mai em podré sostraure o apartar.
Quina ingenuïtat la meua !. Ni tan sols aconseguia aguaitar el que s'estenia sobre mi.

ALCAID- Una vegada traspassada la porta que acabem de creuar, fins que redimisques la teva pena; has deixat de pertànyer al regne dels humans.
- És possible arribar a veure qualsevol cosa més desconcertant i nauseabunda que el que hi ha fora ?.
ALCAID- Estic completament segur que sí. I és més, et vaig a dir que si t'adaptes a les meues directrius, coneixeràs tres personatges fascinants, amb els que passaràs el teu temps ací.
Dos infermeres i un veterinari.

Amb dos infermeres, bo, fins i tot me les podria arribar a traginar, però, Quina figa faria jo amb un veterinari ?.

ALCAID- Estem desenrotllant un programa secret, en la mesura que siga possible, sobre l'anatomia dental; sobre la gènesi de les dents a partir de cèl·lules mare.
Sobre la implantologia de les dites peces dentàries en l'os humà dels presos.
Però per a això és necessari que algú extraga totes les dents de la boca dels delinqüents ací retinguts, amb les màximes garanties per a evitar lesions o morts per hemorràgia, infecció,…
Per això tots firmeu un consentiment informat a l'ingrés a la presó.
Fins a la data l'únic expert en exodoncies dentàries era el nostre veterinari; ell havia tret dents de burros i cavalls.
Les infermeres li ajuden, però tu eres la nostra salvació; eres metge i cirurgià.
Eres l'home clau per al nostre projecte.

No podia creure ni una sola paraula del que estava sentint i escoltant.
L'objecte de la busca de la màxima bellesa; li era sostret a tot el que ingressava en aqueste penal.
On anirien a parar aquestos caps tarats ja prèviament al tancament entre aquestos murs de formigó armat ?.
Quina classe de vida s'anava a desenrotllar entre aquestes parets impenetrables ?.
Es pot adaptar algú a la màxima vexació terrenal del moment ?.
- Pareix que no em dónes una altra opció que acceptar el teu tracte.
Ara bé, LES MEUES DENTS ES QUEDEN ON ESTAN !.
Trenca eixe malívol consentiment informat. Val ?.
ALCAID- Tracte fet amic.

Ser amic d'un gran fill de gossa quan estàs a la seua mercé val la pena. Si no pots amb el teu enemic; unix-te a ell.
- Em figure que no plasmaràs per escrit allò que s'ha parlat entre nosaltres.
ALCAID- La meua paraula ací és llei, santedat i orde.
Encara que no t'ho cregues, jo sóc molt religiós, molt legal.
Déu és el meu amic i jo ho sóc teu. Què més pots desitjar o pretendre a l'arribar a aqueste avern despreciable ?.
Jo sóc la llum i la vida.
Jo sóc l'alfa i l'omega.
El principi i la fi.

Jo que pensava que mai coneixeria Déu, i el tenia just davant.
Sens dubte s'havia contagiat de totes la ments perilloses que el rodejaven. La salut mental mai està lliure del contagi de les vibracions agòniques dels cervells pertorbats.
Algú coneix algun psiquiatre assenyat ?.
Jo per descomptat no.

ALCAID- En aquestos precisos moments està treballant el VETERINARI amb els teus companys; amb els que han arribat alhora que tu.
LESBIA li ajuda.

COCOBOLO ESPAÑOL TM

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Cocobolo

Cocobolo

19 Relats

3 Comentaris

18103 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Cocobolo espanyol nasqué el vinté tercer dia del tercer mes de l'any seixanta-tres del segle vint a Alcoi. Cocobolo espanyol es va llicenciar en medicina i cirurgia en 1987, doctorant-se en el mateix en 1996. Cocobolo espanyol es va especialitzar en una branca de la cirurgia en 1995, branca en què treballa en aqueste moment. Cocobolo va viure en set províncies espanyoles, una anglesa i una francesa. La major part de la vida de Cocobolo, ha estat en contacte amb el mediterrani. Cocobolo es va divorciar recentment i té un fill de set anys.