LA NÓVIA CADÀVER.

XVIII- LA NÓVIA CADÀVER.


És un abisme de vida,
és de la mort reflectida,
Metamorfosi suïcida,
de les gents que refluïxen,
per les sorts apassionades,
dels cors vies travesseres.

Decés, ranera, trànsit,
rostres i pits arrelats,
desconeguts ja casats,
anellatge amb els ors,
amants de crua passió,
profunditat d'un capritx.

Deliri innat,
inerta pols,
fervor nonat,
fatalitat,
arravatant,
del neixedor.


XIX- LA NÓVIA CADÀVER II.


Va ser assassinada a traïció, donant-li l'esquena a un esser de confiança i estimat.
Els seus ulls eren esgarrats i desiguals, asimètrics, i canviaven d'orientació i de brillantor, segons l'angle des del que arribava la seua llum candent.


Els peus estaven embenats per a evitar el seu creixement normal i donant bodets juganers, caminava amb gràcia per al delit dels hòmens.


Era verge i estava neta de malalties.


De pare japonés i mare xinesa, va créixer en la fusió de dos cultures orientals rivals i germanes.
Van acabar vivint en l'aldea de la mare, en l'interior del país i per a la seva desgràcia, al ser considerada estrangera per tots, va ser el primer objectiu a abatre després de la mort del primer home fadrí de la regió.


El seu tio era pèrfid, encara que amable i atent; va quedar arruïnat pel joc i per a ell l'única vida que tenia importància en el món en què vivia; era la seua.


Va agafar una dalla oxidada de l'hort dels seus iaios i la va esmolar amb cura, llevant l'òxid amb molt atenció, com en ritual.


Posteriorment la va empalustrar amb greix de porc, perquè esvarara amb major facilitat una vegada travessada la pell del seu objectiu.


La va embolicar en pells d'ós panda acabat de sacrificar i es va dirigir a casa de la seua neboda, sabent que la trobaria sola.


La va saludar i la va besar amb amor fingit.


La va fer anar a la cuina a preparar un te.


Una vegada d'esquena, va desembainar la dalla amb rapidesa taurina i li la va clavar entre els dos ventres del múscul esternocleidomastoide dret, partint d'arrel la caròtida comuna i la jugular interna, envoltant el gola i tornant a entrar per davant de l'esternocleidomastoide esquerre amb precisió de cirurgià; tornant a esgarrar irreversiblement les altres dos caròtides i la jugular.


Abans de desembainar la corbada espasa d'escorxador; li va murmurar a l'oïda:
TIO- Jo no volia fer-ho neboda…
Mes la nóvia cadàver va cridar de forma imperceptible per a l'oïda humana:
LA NÓVIA CADÀVER- Satanàs; vine a mi !…


XX- LA NÓVIA CADÀVER III.


Satanàs es va presentar elegant i ràpid a la crida de la NÓVIA CADÀVER; i amb la seva gran simpatia voraç de reclutar ànimes soldat i esbirros; va mostrar els seus encants més seductors davant de la jove que penjava del coll, per mitjà d'una esmolada dalla d'infant; sostinguda pel seu tio, que es dessagnava sense treva, ràpida i regularment; marcada pel batec inexorable del seu jove cor, fort, rítmic, incansable i exacte.

NÓVIA CADÀVER- Sabia que podia comptar amb tu, sabia que eres infal·lible; i que a més comprenies totes les llengües; els idiomes més desconeguts, perduts i oblidats.
SATANÀS- Jo el que més entenc són els sentiments i les inquietuds de qui viatjarà a altres dimensions; i la teua incertesa davant del futur és evident.
NÓVIA CADÀVER- Com assimilar que el teu propi tio t'apunyale ?; i encara més !; Com assimilar que el teu tio acabe amb la teua curta vida ?; una vida tan prometedora i longeva !; a priori .

La sang xorrava del coll de la NÓVIA CADÀVER com un brollador acabat de trobar, i el seu olor dolçàs i ferruginós amerava per complet l'estança.

Una vegada exangüe i físicament perduda per a la vida en la terra; va exclamar amb la ira més explosiva:

NÓVIA CADÀVER- Vull i exigisc un tracte especial.
La meva vida en aqueste bordell no ha aconseguit a aproximar-se ni tan sols al u per cent del valor de la meua ànima; i un miserable ha esbiaixat la meua energia en aqueste excusat; en un intent d'atenuar els deutes monetaris del seu món.
SATANÀS- Tots tenim deutes i hem de pagar-les; tornant l'alié.
NÓVIA CADÀVER- Vull quedar-me en aqueste món; però no a canvi de la meva ànima; jo no sóc tan desmanotat !; vull quedar-me en aqueste món a canvi de l'esperit del ser més grosser de la terra. Vull que l'home que hi haja tractat a les dones amb el major dels desdenys i el més alt menyspreu, pague amb la seua ànima tal atreviment.
SATANÀS- I com aconseguiré a un personatge com eixe ?, tan senzillament.
Per a què molestar-me en un desconegut; si a tu ja et tinc ?.
NÓVIA CADÀVER- Perquè jo no puc ser un trofeu per a tu; comparat amb el premi gros que t'oferisc.
SATANÀS- d'acord; aconseguix-me a eixe home i faré que renasques en la terra en el punt en què vas quedar.
NÓVIA CADÀVER- Tracte fet.

Van segellar el seu acord amb un prolongat bes, i després del breu instant que va durar, la NÓVIA CADÀVER aparegué envellida més de cent anys, vivint en una preciosa fortalesa sobre uns penya-segats de la costa mediterrània espanyola.


COCOBOLO ESPAÑOL TM