Cercador
XLI- EL VAGABUND VI.
Un relat de: Cocoboloterra, cosmosEL VAGABUND VI.
- Definitivament; havia arribat a la infeliç conclusió que no m'agradava el món en què em va tocar renàixer, i vaig tractar de refer-lo en set dies, sense descansar; pretenia crear-lo en la meua llar, allunyat del món
VAGABUND- Quin curiós !, coneixent-te estic segur que el teu objectiu era tancar-te en un castell murallat allunyat de l'univers i per a fornicar amb pau i tranquil·litat.
- De l'univers no, però sí del món.
M'havien dit que aqueste va ser un jardí en els seus començaments. Vaig haver de nàixer massa tard.
Mai vaig tindre la fortuna de triar el temps ni el lloc.
VAGABUND- I què em dius de les dones ?. I EVA ?.
- Tot en el seu moment.
Els arbres, les plantes i les flors no les podia col·locar d'una manera casual, havia de pensar en l'equilibri i la bellesa del resultat final, en l'efecte que produiria en l'espectador, que en un principi vaig ser només jo, res més entrar en ma casa.
VAGABUND- Però segur que encara que no volgueres, pensaves sense parar en EVA.
- Vaig decidir invertir tot en el meu món, en la meua terra, en ma casa i vaig dissenyar un xicotet cosmos de colors primaris intensos i de fulles, perennes i caduques, de forts arbustos, d'humides fonts i d'estanys amb cascades salvatges i atronadores a moments, rodejats de verdor, de parterres peraltats envoltats de fusta i d'escocells, de gespa de múltiples espècies i de flors de neu grises i esveltes.
I en l'espai més humit i a l'ombra, un banc de titani i roure.
Vaig pretendre crear un efecte de menudesa i intimitat, dins de la immensitat de la meva hisenda i de l'eixut entorn de fèrtil terra, vaig voler guanyar la major proporció d'ions nutritius i d'oxigen.
El cel, el past i les plantes; un el verger, en el meu submón creatiu de circulació, de repòs i calma, només trencat pel xiulit del vent de llevant entre l'arquitectura botànica i el fullatge.
La varietat de formes, amb predomini de corbes sinuoses i cercles molt femenins i humits, van constituir l'esquelet voluptuós de l'espés conjunt final.
VAGABUND- Ja hem arribat on jo volia.
Vaig agafar un manuscrit meu i vaig començar a recitar un poema.
- Tots els matins visc i revisc a l'entreveure els teus ulls;
la meua vida, perquè sempre dorms al jo despertar,
I el teu alé jove, renaixent, lluminós i expectant,
m'acaricia sense tu saber-ho; em bressola i de goig m'alimenta, em salva, encoratja i envanix a la vida i als mons, del destí de l'orbe, del nucli de la nostra existència
VAGABUND- Això et feia sentir a EVA.
- Això i més.
Que difícil em resultava sempre conéixer a algú que tinguera algun interés real, o que suscitara la meva curiositat !, i EVA em resultava la més interessant.
- Per què no ens cansem de buscar l'impossible mai ?. Sempre ?...
VAGABUND- no ho sé, perquè el vertader amor és pràcticament impossible de trobar, i més encara en la maduresa més ambiciosa i àmplia mai abastada per ningú abans, en la immortalitat; en la nostra.
- Espere que no hages tret cap conclusió errònia de mi, li vaig dir a EVA res més conéixer-la; si gaste els diners alegrement és perquè els guanye fàcil.
Abans del meu empresonament ho tenia tot solucionat i ara; tots són deutes; però el meu destí canviarà enguany vertiginosament.
Hi ha tantes coses que m'agradaria dir-te i contar-te de mi i saber-ho tot ja de tu...
VAGABUND- Segur que mai vas descobrir ni la desena part d'ella, mentres tu li mostraves el teu cent per cent.
COCOBOLO ESPAÑOL TM
l´Autor
19 Relats
3 Comentaris
18271 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00