La presó III

LA PRESÓ III.

El següent pres va entrar capficat i encorbat; vençut, quasi atordit pel pes del seu funest destí macabre.
Segur que hi havia llegit amb atenció el consentiment informat i l'havia comprés fins a les seues últimes conseqüències.
Fóra o no fóra lletrat, personatge instruït o intel·lectual, no cabia dubte algú de que entenia que el seu cos romandria de mode infinit en un presidi sense dret a visites, allunyat de l'univers i impossible de traspassar cap a la llibertat exterior, en versió física o mental; Ni tan sols a manera de viatge astral.
El subjecte es va tendir cap per amunt sobre la llitera ensanguinada més pròxima a mi i a LESBIA, i es va encomanar a tots els sants murmurant.
Vaig agafar una xeringa amb anestèsia que em va oferir LESBIA i quan clavaria l'agulla Déu sap on, va aparéixer POPA…

LESBIA- Estimada !. Tinc el gust i l'honor de presentar-te al doctor…
-Doctor i Professor…diguem…ÈPSILON.
POPA- Si jo fos doctora, em diria Doctora PI.
- Del número PI ?.
POPA- Has encertat bergant !.
Comencem bé, m'agrades…

La cara i la figura de POPA eren decrèpites, com la seua intangible integritat patètica.
No tenia prejuís sexuals, morals i espirituals; i no havent descobert el juí; capacitat mental que tota persona humana en teoria posseïx al nàixer, excloent als necis, als panolis i als descervellats; desconeixia la pura realitat i es passejava, deambulant sense sentit, per un món seu, irreal, traçat i dibuixat per una pintora mediocre, malaltissa i acabada abans de començar.
De mans tacades, maltractades i arrapades per la vellesa prematura de la insensatesa més blasfema; el seu esperit de xiqueta, pueril en la seua més absoluta maduresa corporal, magnificava encara més si és possible, la immaduresa absurda en el si d'una dona d'aparença afable, calorosa, maternal, tendra, comprensiva, bondadosa, cordial, atraient, candorosa, dolça, sensual, suggeridora, amable i encantadora.

Però l'aparador de la mentida, subtil i hàbilment fingida; de la falsedat més abjecta i vehement, de l'engany amb acarnissament, de la mesquinesa més aparatosa i cruel; s'afonava estrepitosament davant del mínim tremolor de la raó més objectiva i observadora, com el bambú de les cases japoneses que sucumbixen escandalosament davall l'ímpetu exterioritzat de la fúria terrestre.

POPA va arrancar de les meues mans la xeringa de dentista amb la seua agulla i la seva bambolla d'anestèsia específica i li va preguntar al malalt pres:

POPA- Tens alguna al·lèrgia coneguda ?. Alguna malaltia important ?. Tensió alta ?. Sucre en la sang ?. Tuberculosi, SIDA, Hepatitis…?. Prens medicaments crònicament per a quelcom ?. T'han operat de quelcom alguna vegada ?...
- Eres molt directa POPA, eres metge ?.
POPA- Tots els meus avantpassats el van ser, però jo només em vaig acontentar de ser infermera. Què passa ?. És que no et basta que conega els amagatalls de la vida i de la mort entre bastidors ?.
És que penses que he de prendre decisions com tu ?.
Terrós !. No saps que el millor és estar darrere del refugi ?.
- Eres ciència certa i precisa. T'agrada veure com sagna el bou o fins i tot millor el torero, i t'embadalix delectar-te amb la visió del doll de l'essència de l'ésser roig; viu i pudent, al contacte amb l'atmosfera humana.
Et dóna més morbo que el sexe amb qualsevol de les dames de vint-i-un anys que desfilen en el teu poble anualment.

La seua família i la seua existència, eren un complet desastre, igual que el seu treball, fracassos sobreïxents no planificats prèviament.
Els diners que posseïa la seua família, era el motiu de la seva florent posició en aquesta terra, el qual li va guanyar l'acostament de totes les oportunitats no merescudes que es li van anar presentant al llarg del temps.
Els seus estudis universitaris, no van ser més que un dels múltiples escalons que va xafar sense esforç, a mesura que son pare anava soltant bitllets, i viandes perquè la seua inútil xicoteta escalara sense esforç, la muralla d'exigències de la vida.
L'amor era una joguina en inexpertes mans, eloqüent, rialler i desenfadat, que atreia a la bresca de la mel de la pasta a qualsevol caçador de fortunes sense escrúpols, d'entre els que va triar sense meditar-lo, al més taciturn, ombriu i fosc d'ells, al rabí sense sol i sense muntura, creient amb això que adquiria un portent que podia manejar al seu capritx i per a tota la vida.
A l'observar-la amb atenció, les arrugues de la seua pell; tallada sense pietat pel sabre de la vida, arma letal i inexorable, que desgasta invariablement fins a al material més fort i poderós; accentuaven encara més si és possible, la insignificança quasi transparent del seu ésser de saldo, de mercat ambulant de gitanos, de quincalla de llautó, de feble llanda de conserves ja oxidada pel pas del temps per l'efecte corrosiu de l'aigua, la humitat i l'oxigen devastador, al mateix temps que indispensable.

POPA- Mes has de creure que sent el que sóc en tots els aspectes de l'accepció; el que comporta a pensar que ser el que u és implica que el que pensa, sent, manifesta i representa actua exercint la professió que enquadra el caràcter de la vida i de la guerra; és una vivència porca sencera i viva, com l'essència del combat.
- Per què lluitar ?. Per què barallar ?.
POPA- Per la justícia. Per l'equitat. Per la igualtat. Per la paritat.
- Quina paritat ?. Quina igualtat ?. Quina JUSTÍCIA ?. Quina equitat ?.
Multiplicitat, multiculturalitat, multisexualitat.

COCOBOLO ESPAÑOL TM