Cercador
L'Alzina V
Un relat de: Cocobolo- Va haver-hi un temps en què els fardatxos i els rèptils gegants ens circumdaven.
Al meu fill li al·lucinaven els relats i les imatges d'eixes bèsties de tan enorme cos i de tan diminut crani.
JORDI- I Pere no és descendent d'ells ?.
- Segur que no. No t'en adones que Pere és nano i té quatre caps ?. Els dinosaures quasi aconseguixen a tindre un.
Es diria que com més massa corporal i menys talent posseïx un ésser viu; més poderós es creu. Com més físic i més estètica a la moda; més triomfador, arrogant i fatu se sent l'individu mitjà.
JORDI- Llavors, com és que tu i jo som normals ?.
- L'Únic avantatge que aporten eixa classe d'éssers, és que els veus vindre immediatament; no obstant això als nans, als aparentment desgraciats i als relativament dèbils, com els eriçons, els descobrixes quan te l'enfilen el peu.
JORDI caminava per l'arena jugant amb les petxines a poqueta nit, quan sobtadament un eriçó marí entre terrós i negre, li va llançar l'iode fluorescent i radioactiu emmagatzemat en el seu interior; que va servir d'avís al meu fill, com si fóra una advertència sense tinta, pintada per un escrivent hemisfèric i rodejat d'espines articulades.
Plantes tintòries de què s'extrauen substàncies colorants.
JORDI- Has de contar-me coses ja més reals, assumptes més de majors.
- Estàs creixent massa de pressa. És cert.
Mira fill meu: Una nit de tots els caps de setmana de cada mes de l'any, obria amb la màxima atenció la porta de l'habitació de les meves il·lusions i de cada un dels meus somnis; perquè no s'escapara cap d'ells.
A l'obrir-lo era com si de sobte es fera de dia.
JORDI- de nit era de dia per a tu.
- Sí, preferisc el dia a la nit, hi ha gent que opina el contrari que jo, però ja t'adonaràs que en aqueste món tot és opinable.
JORDI- Sí però tot l'opinable
- No significa que siga el més freqüent
JORDI- ni que siga l'autènticament vertader.
Llums de colors vius i evasius sorgien i m'envoltaven de sobte, i sons d'allò més suggeridor; m'acariciaven les oïdes.
El tacte d'una brisa delicada i suau; eriçava els pèls del meu cos sencer; i l'olor de perfum dolç i plaent, m'omplia de gust a pastís; elaborat amb el sucre més refinat; les papil·les gustatives de la meva llengua, que creixia i creixia, s'engegantien com una serp subtil, per a estimular-se al màxim aconseguint el zenit de l'orgasme de tots els sentits a l'uníson.
JORDI- La cim de l'èxtasi de les sensacions al temps.
- Correcte.
Ho feia cada cap de setmana i només una nit, perquè experimentar plaer d'eixa forma tan sublim i intensa; no podia ser bo tots els dies.
JORDI- És això ser feliç ?.
- No exactament, diguem que és evaporar-te o desintegrar-te de forma expansiva i irreversible de la realitat més tenaç.
JORDI- O siga, que la felicitat no és un orgasme.
- Correcte. L'èxtasi és un instant cim de plaer que et fa esclatar de manera controlada sense aconseguir matar-te
JORDI- I per què ?, per què no et mata ?.
- Perquè la natura i sobretot l'instint de supervivència de l'espècie; de totes elles; fa que el desig de reviure la màxima sensació zenital es repetisca d'una forma calculada i amb control precís.
La transmissió de l'herència genètica i de la vida dels individus més vàlids porta a això.
És possible o suportable, ser feliç en tota l'extensió de la paraula; tots els dies de la vida ?.
JORDI- Deuria ser-ho papà.
- Els moments de felicitat són breus i escassos, i de la mateixa manera que el ser sempre feliç és de cretins, el ser sempre infeliç és d'hiperrealistes patològics.
No volia intoxicar-me dels meus somnis i per les meues il·lusions, que encara que necessaris, massa sovint i a bé segur havia que aconseguir amb molta calma i un merescut esforç.
Encara que no sols per això en realitat mereixien la pena; el resultat de xafar el sòl de ferm, resolia i evitava que eixa forma d'evasió apassionant i addictiva, fregant l'abús, poguera arribar a ser totalment perjudicial i inclús letal.
Durant tota la meva vida, l'habitació es va anar omplint de llums i colors, de quartets i de simfonies, de mans esponjoses de seda, de marees salades i agredolçes i fins a coents d'aromes sensuals i salvatges.
- Però açò no és droga fill meu, és esperança irreal, que pot realitzar-se si es té determinació.
JORDI- Què són les drogues ?.
- No són més que la recerca de l'espúria felicitat fàcil i fal·laç !.
UN FETITXE INDETERMINAT.
El que no s'aconseguix amb la lògica i la serenitat; es pretén atrapar amb instants fatus i inútils en la inconsciència de l'evasió fàcil, que activa els llocs i els locus més sensibles als transmissors, als ions i als marcadors; als dards de la química; que ens fan insensibles al dolor, a la pena, al desistiment i a la misèria; antesala de la mort i porta d'una altra vida.
Ens aparten de l'aparentment real
i ens aproximen, llançant-nos a l'irreal i bondadós del fugaç.
No és la maldat fugacitat diabòlica en el futur i benigna i fàcil en el present més pròxim ?.
No és potser la bondat deixadesa en el present i convicció en el futur incert ?.
JORDI- Què és la música ?.
- És llenguatge. És univers universal.
És certa o és ficció ?. És sentiment, o és addicció ?. És sexe o és relació ?.
Entre el físic i l'estranger. Extraterrestre; extranormal, extraimbècil, extraorbitari, extrem, estereotipat, estereosinfònic, estereopolític, politicament corecte.
Evadix i aconseguix generar sentiments de sublim goig.
De goig intel·lectual percebut tan dins que no precisa d'exclamacions d'alleujament.
- La fugida de la quotidianitat exigix una eixida centrada en el món real, no en l'univers virtual dels tòxics més perniciosos.
JORDI- Cal ser pur, cast, educat i correcte.
- Correcte.
COCOBOLO ESPAÑOL TM
Comentaris
-
Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]mar - montse assens | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
l´Autor
19 Relats
3 Comentaris
18271 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00