L'Alzina V

Un relat de: Cocobolo

- Va haver-hi un temps en què els fardatxos i els rèptils gegants ens circumdaven.
Al meu fill li al·lucinaven els relats i les imatges d'eixes bèsties de tan enorme cos i de tan diminut crani.

JORDI- I Pere no és descendent d'ells ?.
- Segur que no. No t'en adones que Pere és nano i té quatre caps ?. Els dinosaures quasi aconseguixen a tindre un.
Es diria que com més massa corporal i menys talent posseïx un ésser viu; més poderós es creu. Com més físic i més estètica a la moda; més triomfador, arrogant i fatu se sent l'individu mitjà.

JORDI- Llavors, com és que tu i jo som normals ?.
- L'Únic avantatge que aporten eixa classe d'éssers, és que els veus vindre immediatament; no obstant això als nans, als aparentment desgraciats i als relativament dèbils, com els eriçons, els descobrixes quan te l'enfilen el peu.

JORDI caminava per l'arena jugant amb les petxines a poqueta nit, quan sobtadament un eriçó marí entre terrós i negre, li va llançar l'iode fluorescent i radioactiu emmagatzemat en el seu interior; que va servir d'avís al meu fill, com si fóra una advertència sense tinta, pintada per un escrivent hemisfèric i rodejat d'espines articulades.
Plantes tintòries de què s'extrauen substàncies colorants.

JORDI- Has de contar-me coses ja més reals, assumptes més de majors.
- Estàs creixent massa de pressa. És cert.

Mira fill meu: Una nit de tots els caps de setmana de cada mes de l'any, obria amb la màxima atenció la porta de l'habitació de les meves il·lusions i de cada un dels meus somnis; perquè no s'escapara cap d'ells.
A l'obrir-lo era com si de sobte es fera de dia.

JORDI- de nit era de dia per a tu.
- Sí, preferisc el dia a la nit, hi ha gent que opina el contrari que jo, però ja t'adonaràs que en aqueste món tot és opinable.
JORDI- Sí però tot l'opinable…
-… No significa que siga el més freqüent…
JORDI-… ni que siga l'autènticament vertader.

Llums de colors vius i evasius sorgien i m'envoltaven de sobte, i…… sons d'allò més suggeridor; m'acariciaven les oïdes.
El tacte d'una brisa delicada i suau; eriçava els pèls del meu cos sencer; i…… l'olor de perfum dolç i plaent, m'omplia de gust a pastís; elaborat amb el sucre més refinat; les papil·les gustatives de la meva llengua, que creixia i creixia, s'engegantien com una serp subtil, per a estimular-se al màxim aconseguint el zenit de l'orgasme de tots els sentits a l'uníson.

JORDI- La cim de l'èxtasi de les sensacions al temps.
- Correcte.

Ho feia cada cap de setmana i només una nit, perquè experimentar plaer d'eixa forma tan sublim i intensa; no podia ser bo tots els dies.

JORDI- És això ser feliç ?.
- No exactament, diguem que és evaporar-te o desintegrar-te de forma expansiva i irreversible de la realitat més tenaç.
JORDI- O siga, que la felicitat no és un orgasme.
- Correcte. L'èxtasi és un instant cim de plaer que et fa esclatar de manera controlada sense aconseguir matar-te…
JORDI- I per què ?, per què no et mata ?.
- Perquè la natura i sobretot l'instint de supervivència de l'espècie; de totes elles; fa que el desig de reviure la màxima sensació zenital es repetisca d'una forma calculada i amb control precís.
La transmissió de l'herència genètica i de la vida dels individus més vàlids porta a això.

És possible o suportable, ser feliç en tota l'extensió de la paraula; tots els dies de la vida ?.

JORDI- Deuria ser-ho papà.
- Els moments de felicitat són breus i escassos, i de la mateixa manera que el ser sempre feliç és de cretins, el ser sempre infeliç és d'hiperrealistes patològics.

No volia intoxicar-me dels meus somnis i per les meues il·lusions, que encara que necessaris, massa sovint i a bé segur havia que aconseguir amb molta calma i un merescut esforç.
Encara que no sols per això en realitat mereixien la pena; el resultat de xafar el sòl de ferm, resolia i evitava que eixa forma d'evasió apassionant i addictiva, fregant l'abús, poguera arribar a ser totalment perjudicial i inclús letal.

Durant tota la meva vida, l'habitació es va anar omplint de llums i colors, de quartets i de simfonies, de mans esponjoses de seda, de marees salades i agredolçes i fins a coents d'aromes sensuals i salvatges.

- Però açò no és droga fill meu, és esperança irreal, que pot realitzar-se si es té determinació.
JORDI- Què són les drogues ?.
- No són més que la recerca de l'espúria felicitat fàcil i fal·laç !.
UN FETITXE INDETERMINAT.

El que no s'aconseguix amb la lògica i la serenitat; es pretén atrapar amb instants fatus i inútils en la inconsciència de l'evasió fàcil, que activa els llocs i els locus més sensibles als transmissors, als ions i als marcadors; als dards de la química; que ens fan insensibles al dolor, a la pena, al desistiment i a la misèria; antesala de la mort i porta d'una altra vida.
Ens aparten de l'aparentment real
i ens aproximen, llançant-nos a l'irreal i bondadós del fugaç.
No és la maldat fugacitat diabòlica en el futur i benigna i fàcil en el present més pròxim ?.
No és potser la bondat deixadesa en el present i convicció en el futur incert ?.

JORDI- Què és la música ?.
- És llenguatge. És univers universal.
És certa o és ficció ?. És sentiment, o és addicció ?. És sexe o és relació ?.
Entre el físic i l'estranger. Extraterrestre; extranormal, extraimbècil, extraorbitari, extrem, estereotipat, estereosinfònic, estereopolític, politicament corecte.
Evadix i aconseguix generar sentiments de sublim goig.
De goig intel·lectual percebut tan dins que no precisa d'exclamacions d'alleujament.

- La fugida de la quotidianitat exigix una eixida centrada en el món real, no en l'univers virtual dels tòxics més perniciosos.
JORDI- Cal ser pur, cast, educat i correcte.
- Correcte.


COCOBOLO ESPAÑOL TM

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

l´Autor

Foto de perfil de Cocobolo

Cocobolo

19 Relats

3 Comentaris

18052 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Cocobolo espanyol nasqué el vinté tercer dia del tercer mes de l'any seixanta-tres del segle vint a Alcoi. Cocobolo espanyol es va llicenciar en medicina i cirurgia en 1987, doctorant-se en el mateix en 1996. Cocobolo espanyol es va especialitzar en una branca de la cirurgia en 1995, branca en què treballa en aqueste moment. Cocobolo va viure en set províncies espanyoles, una anglesa i una francesa. La major part de la vida de Cocobolo, ha estat en contacte amb el mediterrani. Cocobolo es va divorciar recentment i té un fill de set anys.